Província de Buenos Aires

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Província de Buenos Aires
Buenos Aires province flag.png Coat of arms of the Buenos Aires Province.png
capitala
populacion
La Plata
690 616 abitants (2001)
Provincia de Buenos Aires (Argentina).png
Governador Felipe Solá (PJ)
Superfícia 307 571 km2
Populacion 13 827 203 (2001)
Densitat 45,0 ab./km2
Partits du Gran Buenos Aires

La Província de Buenos Aires (en castelhan Provincia de Buenos Aires) qu'ei ua província argentina desseparada de la Ciutat Autonòma de Buenos Aires. Qu'ei devesida en sosunitats administrativas aperadas partits qui amassan mantuas vilas e los lors territòris. La província que's compausa de partits de qui forman lo Gran Buenos Aires (autament dit, la grana banlèga autorn de Buenos Aires) e deus partits dits de l'"interior", qu'ei a díser los parçans de la campanha.

Partits de la Província

Au nòrd la província de Buenos Aires que costeja l'arriu de la Plata, puish, mei au sud, qu'ei bordada per l'ocean Atlantic on e cabussa l'arriu de la Plata. Mar del Plata, l'estacion balneària màger d'Argentina que's troba donc au sud de Buenos Aires e de La Plata.

Istòria[modificar | modificar la font]

Istoricament, la ciutat de Buenos Aires e la soa província qu'avón que chic d'importància dinc a la creacion de la Vicereiautat de l'Arriu de la Plata en 1776 qui dè lo parat a la ciutat de desenvolopar mentre qui la província bemuishava ua grana diferéncia enter lo son territòri revindicat oficiaument e administrativament (qu'ei a díser tot las tèrras cap au sud, tant vau díser la pampa e Patagònia) e lo territòri efectivament contrarollat (puish que la màger part de la pampa e de la Patagonia qu'eran en vertat contrarollats per diferents grops d'indians nomadas). La província que ho creada lo 16 de heurèr de 1820. L'enjòc estrategic deu sègle XIX que ho la conquesta d'aqueths territòris au mejan de la bastida de hortalessas e d'operacion militara qui la mei importanta b'ei coneguda com la campanha deu desèrt gavidada peu futur president Julio Argentino Roca. Enter 1853 e 1862, per'mor d'un conflicte interne argentin, la Província de Buenos Aires que's declarè independenta de la Confederacion Argentina dab lo nom de Territòri de Buenos Aires. Aquesta situacion que s'acabè arron la batalha de Pavón e la victòria deu president Bartolomé Mitre qui marquè la reintegracion de la província dens la Confederacion Argentina e la soa separacion de la ciutat de Buenos Aires, vaduda capitala federau e la causida de La Plata coma navèra capitala de la província de Buenos Aires. En 1884, las províncias de La Pampa, Neuquén, Chubut, Santa Cruz e Tèrra deu Huec que vadón suu gran territòri revindicat per la Província de Buenos Aires.