Jamaica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Commonwealth of Jamaica
Bandièra de Jamaïca Coat of arms of Jamaica.svg
Devisa nacionala : Out of Many, One People’’
Lenga oficiala anglés
capitala
populacion (an)
Kingston
600 000 abitants (2005)
LocationJamaica.svg
Reina Elisabeta II del Reialme Unit
Governador general Kenneth Hall
Primièr ministre Orette Bruce Golding
Superfícia 10 991 km²
Populacion
Densitat
2 651 000 (2005)
252 ab./km²
Independéncia
- Jorn
(del Reialme Unit)
6 d'agost de 1962
Moneda Dolar de Jamaica
Ora UTC-5
Imne nacional Jamaica, Land We Love
Còde de país ISO 3166 JM
Domeni Internet .jm
Còde telefonic +1 809


Jamaica es una illa e un estat situat dins la mar Cariba.

Istòria[modificar | modificar la font]

Cristòl Colomb descobriguèt Jamaica en 1494. Lo comandant anglés William Penn ocupèt l'illa en 1655. Los angleses dominèron totalament lo país en 1657 e comencèron la produccion de sucre après. Pendent mai de 150 ans, la produccion de sucre foguèt la principala riquesa de Jamaica.

Jamaica declarèt sa independéncia del Reialme Unit lo 6 d'agost de 1962.

Politica[modificar | modificar la font]

Jamaica es una monarquia. La reina Elisabeta II del Reialme Unit es representada per lo governador-general Kenneth Hall. Lo primièr ministre es Orette Bruce Golding, dempuèi l'11 de setembre de 2007.

Lo Parlament a doas cambras: lo Senat, amb 21 membres, e la Cambra dels Representants, amb 60 membres.

Geografia[modificar | modificar la font]

Jamaica es la 3ena illa de la Mar Cariba per òrdre d'importància. Son clima es tropical caud e umid. Malgrat aquò, las regions nautas de l'illa an un clima temperat. Qualques regions al sud de l'illa, coma las planas Liguanea e Pedro, son d'airals relativament secs.

Economia[modificar | modificar la font]

De veire: Economia de Jamaica.

Cultura[modificar | modificar la font]

Malgrat un país pichon, Jamaica a una rica cultura musicala, coneguda en tot lo mond. Los genres reggae, ska, mento, rocksteady, dub e, mai recentament, dancehall e ragga, sorgiguèron en l'industria musicala populara e urbana.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]