Dominica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Dominica
Wikidata:Estat sobeiran e  País
Flag of Dominica.svg


Geografia fisica
Continent Wikidata:Antilhas
Zòna orària UTC−04:00
Geografia politica
Frontalièr de Haití
Capitala Roseau
Cap q57823
Cap d'estat q1707507
Moneda q26365
Lenga oficiala Anglés
Imne q684643
Geografia umana
Còdes
Domeni internet .dm
ISO 3166-1 alfa-2 DM
ISO 3166-1 alfa-3 DMA
ISO 3166-1 212


Identificacions d'autoritats
GND [1]
ISNI [2]
LCCN [3]
ULAN
BNF [4]
SUDOC [5]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Dominica?uselang=oc Dominica Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Dominica.
Commonwealth of Dominica
Flag of Dominica.svg Coat of arms of Dominica.png
Devisa nacionala: After God is the Earth
Lenga oficiala anglés
capitala
populacion (an)
Roseau
14 847 abitants (2001)
LocationDominica.png
President Nicholas Liverpool
Primièr ministre Roosevelt Skerrit
Superfícia 754 km²
Populacion
Densitat
71 727(2006)
105 ab./km²
Independéncia
- Jorn
(del Reialme Unit)
3 de novembre de 1971
Moneda Dolar de las Caribas Orientalas
Ora UTC-4
Imne nacional Isle of Beauty, Isle of Splendour
Còde ISO-3166 DM
Domeni Internet .dm
Còde telefonic 1+767

La Dominica es una republica pichona (754 km²) dins la mar Cariba.

La siá capitala es Roseau.

Lo gentilici es dominiqués -a.

Somari

Istòria[modificar]

Cristòl Colomb arribèt a la Dominica lo 3 de novembre de 1493, qu'atal foguèt la primièra illa descobèrta al moment de son segond viatge en America.

Lo nom que lo navigator genovés ne bategèt l'illa (Dominica) deriva del nom del jorn de la setmana que foguèt acostada.

Los vaissèls espanhòls lai arribèron amb frequéncia durant tot lo sègle XVI, mas la resisténcia ferotja dels guerrièrs indigènas caribas menèt Espanha a daissar de caire la quita idèa de colonizar, n'assajar.

En 1627 los britanics capitèron pas tanpauc a s'apoderar de l'illa.

Pauc après, en 1635, los franceses la reclamèron de contunh e comandèron missionièrs e missions, mas foguèron dins l'impossibilitat de la tenir ocupada per en causa dels resistents caribas e l'abandonèron per sarpar e fugir cap a Sant Vincenç durant lo decènni 1660-1670.

Pendent gaireben un sègle de temps, la Dominica demorèt isolada e arribavan encara maites indigènas caribas qu'après aver daissadas d' autras illas vesinas, se refugiavan a la Dominica per que los europèus (armadas, corsaris, filibustièrs o piratas e ca... etc) en pertot trevavan e dominavan la region.

França cediguèt formalament la possession de l'illa al Reialme Unit en 1763, que ne faguèt atal una colònia de facto en 1805 quand fin finala un govèrn foguèt establit pels angleses.

La Dominica venguèt independenta del Reialme Unit lo 3 de novembre de 1978.

Politica[modificar]

La Dominica es una republica parlamentària.

Geografia[modificar]

Economia[modificar]

De veire: Economia de la Dominica.

Cultura[modificar]

Ligams extèrnes[modificar]