Aruba

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Aruba
IllaWikidata:país insular e  q1763527
Flag of Aruba.svg Coat of arms of Aruba.svg
Aruba in its region.svg
Generalitats
Partida de Wikidata:Reialme dels Païses Basses Caribenc


Geografia fisica
Continent Wikidata:Antilhas
Zòna orària UTC−04:00
Geografia politica
Capitala Oranjestad
Cap q1268462
Cap d'estat Guilhèm Alexandre dels Païses Basses
Organ legislatiu q1283189
Moneda q232270
Lenga oficiala Papiamento e  Neerlandés
Imne q716364
Geografia umana
Còdes
Domeni internet .aw
ISO 3166-1 alfa-2 AW
ISO 3166-1 alfa-3 ABW
ISO 3166-1 533
ISO 3166-2 NL-AW


Identificacions d'autoritats
GND [1]
ISNI [2]
LCCN [3]
ULAN
BNF [4]
SUDOC [5]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Aruba?uselang=oc Aruba Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Aruba.
Aruba
Flag of Aruba.svg Coat of arms of Aruba.svg
Devisa nacionala: cap
Lenga oficiala neerlandés
capitala Oranjestad
LocationAruba.png
Rei Guilhèm Alexandre
Governador Fredis Refunjol
Primièr ministre Mike Eman
Superfícia 180 km²
Populacion 103 065 (est. 2009)
Dependéncia dels Païses Basses
Moneda Florin d'Aruba
Ora UTC-4
Imne nacional Aruba Dushi Tera
Còde de país ISO 3166 AW
Domeni d'Internet .aw
Còde telefonic +297

Aruba es una illa de la mar Cariba, qu'aperten a las pichonas Antilhas e situada en fàcia de las còstas de Veneçuela. Aruba forma un estat del Reialme dels Païses Basses .

Somari

Istòria[modificar]

Los espanhòls colonizèron Aruba en 1498 per un periòde gaireben d'un sègle. L'illa foguèt conquistada pels neerlandeses de la Companhiá Neerlandesa de las Índias Occidentalas en 1636. La Companhiá mantenguèt lo sieu contraròtle, per gaireben dos sègles. En 1805, durant las Guèrras Napoleonencas, los angleses mantenguèron brèvament lo contraròtle de l'illa fins a 1816, quand tornèt als Païses Basses.

Durant lo sègle XIX i aguèt una fèbre de l'aur, e mercé a la prosperitat que se'n seguèt, la dobertura d'una rafinariá de petròli de la Standard Oil en 1924, la pus granda del mond pel sieu temps.

Durant la Segonda Guèrra Mondiala, l'illa foguèt una font importanta pel provesiment de combustible de las fòrças aligadas qu'operavan en Euròpa. Las que forabandiguèron del sieu pòrt los sosmarins de l'Alemanha Nazi.

Lo 1èr de genièr de 1986, l'illa obtenguèt un estatut d'autonomia al dintre del Reialme dels Païses Basses, çò que la desseparèt de la rèsta de las Antilhas Neerlandesas. Venguèt primièr ministre Henny Eman. Dempuèi aquesta data es un territòri non metropolitan dels Païses Basses, que ten sa Cambra Legislativa pròpria.

Politica[modificar]

Geografia[modificar]

Economia[modificar]

Veire l'article: Economia d'Aruba.

Cultura[modificar]

Ligams extèrnes[modificar]