Ans 1540

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi 1548)

../.. | Ans 1510 | Ans 1520 | Ans 1530 | Ans 1540 | Ans 1550 | Ans 1560 | Ans 1570 | ../..

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

1540 : en Etiopia, mòrt dau negus Dawit II que foguèt remplaçat per son fiu Gelawdewos. Lo sobeiran novèu capitèt de rebutar leis atacas dau Sultanat d'Adel còntra sa capitala.
1540 : acabament d'una guèrra de succession a la tèsta de l'Empèri Mogòl. Sher Khan i prenguèt lo poder.

Article detalhat: Tresena Guèrra Ispanomaia.

1540-1545 : invasion novèla dau territòri maia per leis Espanhòus. Ben preparada gràcias a la formacion d'alianças amb certanei ciutats-estats, l'ataca ocupèt prudentament lei regions ocupadas en i fondant de vilas protegidas per de garnisons. Pasmens, lo resultat demorèt mitigat car certanei pòbles maias contunièron de resistir.
1541-1543 : en Etiopia, l'arribada d'un còrs expedicionari portugués permetèt, après de combats saunós, d'infligir una desfacha importanta ai fòrças dau Sultanat d'Adel e de tuar l'emir Ahmad ibn Ibrahim. Aquò permetèt de dispersar lei tropas musulmanas.
1541 : revirada d'una premiera temptativa d'implantacion d'una colonia francesa dins la vau de Sant Laurenç.
1544 : dins lo Khanat d'Astrakhan, còp d'estat d'Iamgurchi que capitèt de remplaçar Aq Kübek amb lo sostèn de l'aristocracia dei Nogaïs. Dins aquò, de tensions apareguèron entre lo khan e lei Nogaïs. Ansin, lo caòs intèrne contunièt dins lei regions occidentalas de l'espaci mongòl.

Article detalhat: Revòuta maia de 1546-1547.

1546-1547 : revòuta de divèrsei ciutats-Estats maias còntra la dominacion espanhòla. Pasmens, de renfòrç permetèron ais Europèus de rebutar leis atacas e de sometre definitivament lo nòrd de Yucatan.
1547 : en Africa Orientala, de negociacions entre Etiopians e Oròmos, un pòble nomada qu'èra a migrar vèrs lo nòrd. Gràcias a un acòrdi diplomatic, lo negus capitèt de desviar lei migracions vèrs leis estats musulmans de la region (→ 1550).

Cultura[modificar | Modificar lo còdi]

Sciéncias e tecnicas[modificar | Modificar lo còdi]

1541 : fabricacion dau premier glòbe terrèstre per lo geograf e matematician flamenc Gerardus Mercator (1512-1594). I representèt lo traçat dei continents coneguts e i superpausèt certaneis estelas. Son invencion venguèt rapidament un otís fòrça important per la navegacion.
1542 : publicacion de De historia stirpium commentarii, òbra dau botanista alemand Leonhart Fuchs (1501-1566). Depintèt aperaquí 550 espècias de plantas de la flòra germanica. Pichona evolucion a respèct deis autrei botanistas dau periòde, un trentenau d'espècias avián solament un interès ornamentau.

Representacion dau sistèma de Copernic.
Article detalhat: Nicolau Copernic.

1543 : publicacion, quauquei jorns avans la mòrt de son autor, de la teoria eliocentrica desvolopada per lo prèire polonés Nicolau Copernic en 1513. Maugrat d'errors fòrça importantas, aquela teoria anava permetre l'abandon dau modèl de Ptolemèu e favorizar l'aparicion de la sciéncia modèrna.
1543 : publicacion de The Grounde of Artes, teachings the Worke and Practise, of Arithmeticke, both in whole numbers and fractions dau matematician galés Robert Recorde (vèrs 1512-1558). Premier obratge d'algèbra escrich en anglés, favorizèt la difusion de l'algèbra dins leis Illas Britanicas.
1543 : traduccion deis Elements d'Euclides per lo matematician Niccolo Fontana Tartaglia (1499-1557). Aquò permetèt la difusion de la geometria en Euròpa.

Article detalhat: Andreas Vesalius.

1543 : publicacion de De Corporis Fabrica, òbra majora dau mètge brabançon Andreas Vesalius (1514-1564). Èra un obratge tractant de l'anatomia umana d'aperaquí 700 paginas que son influéncia foguèt quasi similara a aquela de la teoria eliocentrica de Nicolau Copernic gràcias a de descripcions e d'illustracions fòrça precisa. De mai, ausèt i refutar de teorias emesas per Galen, çò que marquèt lo començament de la critica dau saber medicau eissit de l'Antiquitat.
1543 : en Espanha, foguèron tanben publicadas doas òbras majoras de la medecina de la Renaissença : lo Dispensarium (« La farmacopèa ») e lo Dioscoride-Materia Medica dau mètge e teologian espanhòu Miguel Servet (1511-1553). Tiera de commentaris medicaus sus lei practicas dau periòde, conoguèron un succès important en despiech de la condamnacion de son autor per l'Inquisicion.
1544 : descubèrta de l'enclinason magnetica per l'astronòm e engenhaire alemand Georg Hartmann (1489-1564). Pasmens, son trabalh demorèt desconegut fins a la fin dau sègle e, en 1581, l'Anglés Robert Norman descurbiguèt tornarmai aqueu fenomèn d'un biais independent.
1545 : dins la vila italiana de Pàdoa, inauguracion dau premier jardin botanic.

Pagina d’Ars Magna de Girolamo Cardano.

1545 : publicacion d’Ars Magna dau matematician italian Girolamo Cardano (1501-1576). Aquela obratge i desvolopèt per lo premier còp de solucions a d'equacions de tresen e de quatren gras.
1546 : premiera mencion per Gerardus Mercator (1512-1594) — pasmens, lo fenomèn èra benlèu ja estat observat aperavans — d'un escart entre lei Pòls Nòrd geografic e magnetic.
1546 : publicacion de De Contagione et Contagiosis Morbis (« De la contagion e dei malautiás infecciosas ») escrich per lo mètge italian Girolamo Fracastoro (1473 ò 1478 - 1553). I depintèt seis observacions e i prepausèt per lo premier còp de mecanismes de transmission dei malautiás. De mai, postulèt l'existéncia de micro-organismes, situats sus la pèu ò lei vestits dei malauts, responsables de la transmission. Pasmens, seis idèas — aisment acceptadas per leis autrei mètges — trobèron ges d'aplicacion avans la confirmacion de sa teoria au sègle XIX per Louis Pasteur (1822-1895)

Decès[modificar | Modificar lo còdi]

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]