Louis Pasteur

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Louis Pasteur
Quimista, q3779582
Picto infobox character.png
Generalitats
partida de q11690819
Biografia
Picto infobox character.png
Naissença
a Dole
Decès
a Marnes-la-Coquette
País França França
Autres informacions
Picto infobox character.png
Membre de Royal Society
Profession Quimista, q3779582
Distincions q10855226


Identificacions d'autoritats
Picto infobox character.png
VIAF 54152415
GND 118591959
ISNI 0001 2133 4104 0000 0001 2133 4104
LCCN n50050646
ULAN
BNF [1]
SUDOC [2]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Louis_Pasteur?uselang=oc Louis Pasteur Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Louis Pasteur.
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver
Louis Pasteur

Louis Pasteur (nascut lo 27 de decembre de 1822 – mòrt lo 28 de setembre de 1895) èra un microbiologista e quimista francés. Foguèt conegut en general per sa demostracion de la teoria del gèrme de las malautiás e sas tecnicas pionièras de desvolopament e d'inoculacion. Foguèt lo creador del primièr vaccin contra la ràbia. A mai faguèt una descobèrta essenciala dins lo domeni de la quimia de cap a la polarizacion de la lutz per de moleculas assimetricas.

Aquí la frasa mai famosa de Pasteur: Le hasard favorise l’esprit preparé ("L'azard favoriza l'esperit preparat")

Primièra istòria [modificar]

Louis Pasteur nasquèt a Dole, vila del departament de Jura en França. Sos parents èran Jean Joseph e Jeanne Pasteur e aviá tres sòrres: Virginie, Josephine, e Emilie Pasteur. Sa sòrre Emilie aviá una malautiá que li aviá causat un retard mental, e a mai se creissiá normalament son esperit demorava encara a una edat equivalenta a la d'un nenon de cinc ans. Louis Pasteur anèt a l'École Normale Supérieure a París en 1843 e obtenguèt son doctorat en 1846. Estudièt en quimia, pasmens semblava pas dels bons a la debuta (un de sos professors lo descriguèt coma "mediòcre"). Malgrat aquò, venguèt un dels scientifics mai importants del sègle XIX.