Artilhariá

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Trajectòrias balisticas segon Tartaglia illustrant una edicion de 1606. L'òbra originala data de 1537

L'artilheriá es lo còrs militar qu'utiliza de projectils de granda talha impulsats per una substància explosiva.

Tanben se nomena artilhariá l'armament (pèça d'artilhariá) que lança de grands projectils e que caracteriza las unitats d'artilhariá.

Artilhariá dins l'Antiquitat[modificar | modificar la font]

L'artilheriá dels temps antics lançava de granda flèchas, èra lo cas de las catapultas, e pèiras o material incendiari, èra lo cas de las ballistas (diferents de las ballestas medievalas) e dels onagres. A l'Edat Mejana s'usava de maquinas nomenadas trabucs, mandrons e manganèls. .

Artilhariá medievala[modificar | modificar la font]

Las maquinas medievalas foncionavan coma palfèrs, amb contrapés o per traccion umana, amb contrapès fixe o coma un plan de balança pejat, amb contrapès simple o doble, amb fronda o sense, e aqueles trachs se podavan combinar de diferents biais.

En 1331, pendent lo Sètge de Guardamar, los granadins comandats per Abu-l-Nuaym Ridwan utilizèron de maquinas de guèrra que lançavan de bolas de fuòc.[1]

L'aparicion de la polvera[modificar | modificar la font]

La difusion de la polvera, inventada pels chineses al sègle V AbC, provoquèt l'aparicion de l'artilheriá modèrna en Euròpa dempuèi 1346, a la batalha de Crécy es citat l'usatge de tres bombardas.[2]

L'evolucion de l'armament d'artilhariá conduguèt a d'armas cada còp mai poderosas coma las fusadas e los missils.

L'artilhariá coma unitat militara[modificar | modificar la font]

Carta postala d'una unitat d'artilhariá francesa de 1907. Canon de 155 cort lle Rimailho.

L'artilheriá es lo principal mejan de sosten amb la armas de fuòc de l'armada, amb mission d'assistir l'arma de basa pel lançament de projectils en tir utilisant la balistica amb precision r rapididat, destruisent o neutralizant los objectius que menaçavan l'armada de l'operacion. Se gropa en baterias e grops d'artilhador.



Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Zurita (ca)Jerónimo Zurita; Anales de la Corona de Aragón, cap:De la entrada que los moros del reino de Granada hicieron en el reino de Valencia y de la toma de Guardamar [1]
  2. (en) André Corvisier e John Childs, A dictionary of military history and the art of war, p.40