Reichstett

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Reichstett
Reichstett
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa Santa-Michel
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 48° 38′ 47″ N, 7° 45′ 11″ E
Superfícia 7,61 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
149 m
133 m
Geografia politica
Region istorica Alsàcia
Estat França
Region
44
Grand Èst
Departament
67
Bas Ren Armas deu Departament del Bas Ren
Arrondiment Strasbourg-Campèstre
Canton Mundolsheim
Intercom
246700488
de Strasbourg
Cònsol Georges Schuler (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Reichstettois (en francés)
Còde postal 67116
Còde INSEE 67389
http://www.reichstett.fr/

Reichstett en alemannisch (Reichstett en francés) es una comuna francesa del departament del Bas Ren e de la region d'Alsàcia.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Situada a 7 km d'Estrasburg e membre de la comunitat urbana d'Estrasburg, Reichstett a #èsser recompensada per tres flors al concors dels vilas e pòbles fleuris[1].

Reichsett Es una estapa del grand itinerari cyclable EuroVelo 5 (EV5 Via Francigena de Londres a Roma/Brindisi). Manlèva entre Saverne e Estrasburg l'ancian camin de halage del canal de la Marna al Rhin #que passa al sud-es de la comuna.

Tèxte originau de l'article francés

Située à 7 km de Strasbourg et membre de la communauté urbaine de Strasbourg, Reichstett a été récompensée par trois fleurs au concours des villes et villages fleuris[2].

Reichsett est une étape du grand itinéraire cyclable EuroVelo 5 (EV5 Via Francigena de Londres à Rome/Brindisi). Il emprunte entre Saverne et Strasbourg l'ancien chemin de halage du canal de la Marne au Rhin qui passe au sud-est de la commune.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Per las primièras fes, l'existéncia del vilatge a mencionat en un document de l'emperaire Frédéric Barberousse. Reichstett Fasiá alavetz partida del Sant-Empèri romain germanique, lo primièr empèri alemand. Barberousse #Legar en 1163 los bens de la banlèga de Rinstett al glèisa Santa-Thomas d'Estrasburg. De 1271 a 1486, se fa mencion d'una generacion de noblesa #que se #apagar amb Nicolas de Rinstett en 1486. Un document de 1350 nomena lo vilatge de Rynstett del temps qu'en 1163 s'escriviá Rinstetten e en 1259 Rinstettin.

Incendiada A divèrsas recuperacions per bandas pillardes, Reichstett #èsser totalament destruit per las tropas de Mansfeld l'an 1622, en lo moment de la guèrra de Trenta Ans #qu'estrossejava l'Empèri alemand. Dètz ans mai tard, en 1632, los Suedeses #forçar los abitants a deslotjar lo pòble. En 1667, Reichstett comptava pas mai que 80 abitants #que pagavan la dîme al curé del pòble. En un document de 1670, apareis que Reichstett èra un pòble ric, al sòl fèrtil, en possedint un polit bòsc e dels camps plan conreats.

En 1678, Reichstett i aguèt ocupat per las armadas francesas del maréchal de Créquy, #lo que #incendiar lo pòble, del temps que Turenne prosseguia los soldats imperiales al delà del Rhin. Es d'aquela epòca #que data lo sieu annexion per la França.

De 1790 a 1802, Reichstett aperteniá al costat de Brumath ; de 1802 a 1835 al costat de Oberhausbergen, de 1835 a 1973 al costat de Schiltigheim.

En 1800, Reichstett comptava 778 abitants e 1 002 l'an 1833. En 1871, se dénombrait 218 ostals amb 1 048 abitants, en 1907, 252 ostals protegisson 1 464 abitants. Dempuèi 1869 a fach mencion de l'escòla a classa unica e mixte. Aquela escòla i aviá dirigit per un instituteur. Cada escolan pagava 10 centimes per setmana e, n'ivèrn, aportava la siá bûche. Lo nombre creissent d'escolans #desencadenar la creacion d'una segonda classa. L'instruccion de las filhas étaitt confiada a una sœur de sants Texans de Bassa (1827).

La glèisa actuala, bastir en 1767, futt engrandida per doas transepts cap a 1900. Lo bastiment de las orgues data de la meteissa epòca.

Pendent la Primièra Guèrra mondiala, los soldats (alemands) #emplegar lo fòrt Rapp coma camp de presoèrs russes e italians. Dintratz las doas guèrras, una politica radicala de francisation i aguèt establit dins las escòlas, de contunh a nòu suspenuda pendent l'aucupacion nazie de 1940-1944. De junh 1940 a la desliurança l'an 1944, Reichstett, coma d'en un autre luòc tota la Alsace, patís la annexion de facto al Tresen Reich alemand. La municipalitat i aguèt administrat per un Bürgermeister e un Ortsgruppenleiter (après aver-i conegut pendent sègles un Schultheiß (en) e pendent lo periòde 1790-1871 un cònsol).

Lo 23 de novembre de 1944, la municipalitat i aguèt liberat per la 2en division blindée del general Leclerc. Lo general de Gaulle, mercés a lo sieu prestige près dels Americanes, atenh a manténer aqueles darrièrs sus las siás posicions ocupadas en novembre 1944 cara a una contra-offensie alemanda. Qualques jorns après, una contra-ofensiva lançada per las tropas francesas escartava tot perilh.

A la desliurança, un comitat administratiu i aguèt designat pel prefècte e #demorar en foncion fins a las primièras eleccions municipalas en tardor 1945.

Dempuèi alavetz, la municipalitat #conéisser un essor dels mai considerables, sustot a partir de 1960, començament del bastiment de la raffinerie.

Tèxte originau de l'article francés

Pour la première fois, l'existence du village est mentionnée dans un document de l'empereur Frédéric Barberousse. Reichstett faisait alors partie du Saint-Empire romain germanique, le premier empire allemand. Barberousse légua en 1163 les biens de la banlieue de Rinstett à l'église Saint-Thomas de Strasbourg. De 1271 à 1486, on fait mention d'une génération de noblesse qui s'éteignit avec Nicolas de Rinstett en 1486. Un document de 1350 nomme le village de Rynstett alors qu'en 1163 on écrivait Rinstetten et en 1259 Rinstettin.

Incendiée à plusieurs reprises par des bandes pillardes, Reichstett fut entièrement détruit par les troupes de Mansfeld en 1622, lors de la guerre de Trente Ans qui ravageait l'Empire allemand. Dix ans plus tard, en 1632, les Suédois forcèrent les habitants à évacuer le village. En 1667, Reichstett ne comptait plus que 80 habitants qui payaient la dîme au curé du village. Dans un document de 1670, il apparaît que Reichstett était un village riche, au sol fertile, possédant une belle forêt et des champs bien cultivés.

En 1678, Reichstett fut envahi par les armées françaises du maréchal de Créquy, lesquelles incendièrent le village, tandis que Turenne poursuivait les soldats impériaux au-delà du Rhin. C'est de cette époque que date son annexion par la France.

De 1790 à 1802, Reichstett appartenait au canton de Brumath ; de 1802 à 1835 au canton d'Oberhausbergen, de 1835 à 1973 au canton de Schiltigheim.

En 1800, Reichstett comptait 778 habitants et 1 002 en 1833. En 1871, on dénombrait 218 maisons avec 1 048 habitants, en 1907, 252 maisons abritent 1 464 habitants. Dès 1869 il est fait mention de l'école à classe unique et mixte. Cette école était dirigée par un instituteur. Chaque élève payait 10 centimes par semaine et, en hiver, apportait sa bûche. Le nombre croissant d'élèves déclencha la création d'une deuxième classe. L'instruction des filles étaitt confiée à une sœur de saint Jean de Basse (1827).

La glèisa actuelle, construire en 1767, futt agrandie par deux transepts vers 1900. La construction des orgues date de la même époque.

Durant la Première Guerre mondiale, les soldats (allemands) employèrent le fort Rapp comme camp de prisonniers russes et italiens. Entre les deux guerres, une politique radicale de francisation fut établie dans les écoles, puis à nouveau suspendue durant l'occupation nazie de 1940-1944. De juin 1940 à la libération en 1944, Reichstett, comme d'ailleurs toute l'Alsace, subit l'annexion de facto au Troisième Reich allemand. La commune fut administrée par un Bürgermeister et un Ortsgruppenleiter (après avoir connu pendant des siècles un Modèl:Lien et pendant la période 1790-1871 un maire).

Le 23 novembre 1944, la commune fut libérée par la 2en division blindée du général Leclerc. Le général de Gaulle, grâce à son prestige auprès des Américains, réussit à maintenir ces derniers sur leurs positions occupées en novembre 1944 face à une contre-offensie allemande. Quelques jours après, une contre-offensive lancée par les troupes françaises écartait tout danger.

À la libération, un comité administratif fut désigné par le préfet et resta en fonction jusqu'aux premières élections municipales en automne 1945.

Dès lors, la commune connut un essor des plus considérables, surtout à partir de 1960, début de la construction de la raffinerie.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Georges Schuler    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
765 778 884 932 1 002 1 025 1 119 1 073 1 066

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 053 1 074 1 005 1 050 1 069 1 087 1 102 1 286 1 354

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 395 1 464 1 488 1 240 1 306 1 340 1 353 1 368 1 457

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 666
2 548
3 597
4 464
4 640
4 882
4 558
4 512
4 466
2009 2010
4 411
4 454
4 397
4 437
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


|1968= 2 548 |1975= 3 597 |1982= 4 464 |1990= 4 640 |1999= 4 882 |2005= |2006= |2007= 4 900 |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}}

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. La primièra l'an 1998, la segonda l'an 2001 e la tresena l'an 2006 - veire « Lo fleurissement a Reichstett » sus reichstett.fr, Consultat lo 26 de setembre de 2011
  2. La première en 1998, la deuxième en 2001 et la troisième en 2006 - voir « Le fleurissement à Reichstett » sur reichstett.fr, consulté le 26 septembre 2011