Modèl:AcuèlhActualitat

Wikipèdia es pas un simple fial d’actualitat e es pas Wikinews. Inserissètz aicí solament las informacions e los eveniments que se prèstan a una cobertura enciclopedica e qu'an provocat la creacion d’un article o que n'an pregondament modificat un. Los pichons e grands eveniments de cada jorn e mai los eveniments locals son d'inserir dins Wikinews. Doblidetz pas tanpauc que Wikipèdia es una enciclopèdia occitana e qu’una novèla que concernís França/Espanha o Itàlia sola pòt paréisser menora als uèlhs de la rèsta d'Occitània. Aquò tanben es valable pels autres païses. Ensajatz tanben de seguir al maximum las recomandacions seguentas :

Metètz en gras lo ligam vèrs l’article concernit per l’informacion.
Armonizatz los quadres de l'acuèlh, ensajatz de limitar lo nombre d'informacions a 5.
Indicatz entre parentèsis una mencion permetent als lectors de far aisidament lo ligam amb l’imatge afichat.
Balhetz pas de data qu’a las informacions pontualas e suprimissètz la pus anciana quand n'ajustatz una novèla.
Siatz brèu dins la descripcion de l’informacion e ensajatz de la téner a jorn en foncion dels eveniments.
Defugissètz de ne far una rubrica necrologica.
Sonhatz l'estil e l’ortografia. Doblidetz pas que se comença totjorn las frasas per una letra capitala. Çaquelà, los signes de pontuacion “:” e “;” marcan pas la fin d’una frasa, doncas capitalizetz pas una minuscula iniciala dins lo tèxt que seguís aquestes signes.

N. b. : aqueste quadre es unicament visible dins aquesta pagina, apareisserà pas sus la pagina d’acuèlh.

Resultat sus la pagina d’acuèlh

13 de decembre de 2024: Francés Vairon que vad purmèr ministre de l’estat francés.
12 de decembre: Cabdiraxmaan Maxamed Cabdillaahi Cirro (imatge) ven president de Somaliland.
8 de decembre: Tomba lo regim sirian.
6 de decembre: morís l'istorian Jean-Pierre Rioux, un especialista de Joan Jaurés.
5 de decembre: morís lo poèta Jacques Roubaud, afogat dels trobadors.
19 de novembre: Demissiona lo president d'Abcazia Aslan Bzhania. Badra Gunba fa l'interim.
12 de novembre: Naiqama Lalabalavu ven president de Fiji.
6 de novembre: Marco Bucci ven president de Ligúria.
5 de novembre: Donald Trump es elegit president dels Estats Units.
4 de novembre: morís lo pintre e escalpraire Louis Cane.
3 de novembre: morís l'òme politic marselhés Marcel Tassy.
21 d'octobre: lo generau Lương Cường qu’es elegit president de Vietnam.
20 d'octobre: Prabowo Subianto ven president d’Indonesia.
15 d'octobre: morís l’escrivan chilenc Antonio Skármeta.
11 d'octobre: lo prèmi Nobel de la Patz es atribuït a l’associacion japonesa Nihon Hidankyo.
10 d'octobre: l’escrivan sud-coreana Han Kang se ganha lo prèmi Nobel de literatura.
8 d'octobre: John Hopfield e Geoffrey Hinton son premiats del Nobel de fisica per lors trabalhs sus l'aprendissatge automatic.
7 d'octobre: Taye Atske Selassie es elegit president d'Etiopia.
1 d'octobre: Francesca Civerchia e Dalibor Riccardi venon capitanis regents de Sant Marin.
7 de setembre: l’aresés Mickaël Miguez, lo libornés Alessandro Bartolomucci e lo montpelhierenc Frédéric Villeroux se guanhan una medalha d’aur en fotbòl per òrbs aus jòcs paralimpics de París; lo brivista Mathieu Bosredon se ganha ’na tresena medalha d’aur en ciclisme per equipas; lo tarbés Hélios Latchoumanaya que’s guanha ua medalha d’argent en judo; lo murethin Thomas Peyroton-Dartet se guanha ua medalha d’argent en ciclisme; l’aimostier Cyril Jonard se ganha ’na medalha de bronze en judo.
5 de setembre: Ngā Wai Hono e te Pō ven reina dels maòris d’Aotearoa.
5 de setembre: lo brivista Mathieu Bosredon se ganha una segonda medalha d’aur en ciclisme H3 aus jòcs paralimpics de París; lo clarmontés Damien Tokatlian e lo tolzan Maxime Valet se ganhan una medalha de bronze en escrima.
5 de setembre: Fabrice Pannecoucke ven president del conselh general d’Auvèrnhe Ròse Aups.
4 de setembre: lo murethin Thomas Peyroton-Dartet se guanha ua medalha d’aur en ciclisme C3 aus jòcs paralimpics de París; lo brivista Mathieu Bosredon se ganha una medalha d’aur en ciclisme H3; lo milhavés Elie de Carvalho se ganha una medalha d'argent en ciclisme B.

22 de mai: l’Estadi Tolzan se ganha la Champions Cup.
21 de mai: lo Club de Rugbi de Montpelhièr Erau se ganha la Challenge Cup.
5 de mai: morís Robèrt Martí escrivan e umorista (Padena).
20 d'abril: morís Idriss Déby lo president de Chad.
5 d'abril: Nguyễn Xuân Phúc ven president de Vietnam.
4 d'abril: Vjosa Osmani ven presidenta de Cossòva.
1èr d'abril: Gian Carlo Venturini e Marco Nicolini venon capitanis regents de Sant Marin.
22 de març: Thongloun Sisoulith ven president de Laos.
19 de març: Samia Suluhu Hassan ven presidenta de Tanzania.
13 de febrièr: Per 10 vòtes, lo Senat dels Estats Units arriba pas a la majoritat qualificada necessària per condemnar Donald Trump e l’empachar d’exercir fonccions publicas a l'avenir.
20 de genièr: Joe Biden ven president dels Estats Units.
6 de genièr: milièrs d'insurgents pro-Trump envasisson lo Capitòli dels Estats Units, ensajant d'arrestar la certificacion de la victòria electorala de Joe Biden.
24 de decembre de 2020: Maia Sandu ven presidenta de Moldàvia.
21 de decembre: Benoît Payan es elegit a la comuna de Marselha.* 9 de decembre: Guy Parmelin es elegit president de Soïssa per 2021.
6 de decembre: morís lo rèirepresident d'Uruguai Tabaré Vázquez.
2 de decembre: morís lo rèirepresident d'Auvèrnhe e de França Valèri Giscard.
3 de novembre: Joe Biden es elegit President dels Estats Units d'America.
29 d'octobre: Maria Vergés es elejuda sindica d'Aran.
15 d'octobre: morís Jole Santelli, presidenta de Calàbria.
1èr d'octobre: Alessandro Cardelli e Mirko Dolcini venon capitanis regents de Sant Marin.
30 de setembre: lo tribunal suprèm d’Espanha destituís lo president Quim Torra.
29 de setembre: en seguida de la mòrt de l’emir Sabah, lo cosin Navaf li succedís a Covait.
27 de setembre: eleccions senatorialas dins 28 departaments d’Occitània Granda.
25 de setembre: Ishmael Toroama ven president de Bougainville.
25 de setembre: Ba N'Daou ven president de transicion al Mali.
20 e 21 de setembre: eleccions localas (regionalas e municipalas) en Itàlia. La drecha se garda la region de Ligúria.
16 de setembre: Yoshihide Suga ven primièr ministre de Japon.
1èr de setembre: Peire D'Artol ven ministre d'estat de Mónegue.
Agost e setembre: de Califòrnia a Colómbia Britanica e las Montanhas Rocosas, encendis de bòsc creman mai de 18 000 km² en America del Nòrd.
18 d'agost: Còp d'estat al Mali. Ibrahim Boubacar Keïta daissa lo poder.
17 d'agost: La val de la Mòrt atenh 54 a 56 gras Celsius, las temperaturas mai nautas enregistradas de manièra fisabla sus Tèrra.* 9 d'agost: Eleccion presidenciala en Bielorussia. Aleksandr Lokashenko, al poder dempuèi 1994 es reelegit per un sesen mandat.
7 d'agost: Un Boeing 737 NG de la companhiá Air India Express se bresa en dos à l'aterratge sus la pista de l'aeropòrt de Calicut, en Kerala (Índia), en tuant 18 personas.* 6 d'agost: Una bèrca dins la còca de l'MV Wakashio encalat dempuèi lo 25 de julhet provòca marèa negra per las còstas de l'Illa Maurici
4 d'agost: Doas explosions sul pòrt de Beirot en Liban fan mai de 200 mòrts e 7000 nafrats.
3 d'agost: Morís lo poèta e universitari Joan Maria Petit.
28 de junh: Dusau torn de las eleccions municipaus en Occitània Granda. Son reelegits Joan Luc Moudenc a Tolosa, e Cristian Estrosi a Niça. Michèle Rubirola se ganha la comuna a Marselha, Pierre Hurmic a Bordèu, e Michaël Delafosse a Montpelhièr.
30 de mai: La societat privada SpaceX amb la fusada Falcon 9 e lo vaissèl Crew Dragon fan son primièr lancement d'un equipatge per NASA cap a l'Estacion Espaciala Internacionala.
27 de mai: Als Estats Units, òm denombra mai de 100 000 mòrts deguts al coronavirus.
11 de mai: Lançament oficial de l'Internacionala Progressista, una organizacion mondiala d'esquèrra, per contrar lo nacionalisme.
1 d'abril: Alessandro Mancini e Grazia Zafferani venon capitanis regents de Sant Marin.
26 de març: morís lo lingüista e matematician Bernat Molin.
11 de març: l’Organizacion Mondiala de la Santat declara pandemica la malautiá de coronavirus de 2019.
19 de febrièr: Zoran Milanović (imatge) ven president de Croàcia.
9 de febrièr: Cyril Ramaphosa ven president de l’Union Africana.
31 de genièr: lo Reialme Unit daissa l’Union Europèa e comença un periòde de transicion d’onze meses.
30 de genièr: l’Organizacion Mondiala de la Santat declara l’epidemia de coronavirus coma una urgéncia de santat publica de portada internacionala.
26 de genièr: la drecha se ganha las eleccions regionalas en Calàbria.
24 de genièr: Fiona Kilpatrick ven administradora de Tristan da Cunha.
22 de genièr: Ekaterini Sakellaropoulou es elegida presidenta de Grècia
11 de genièr: après la mòrt dau soudan Qaboos, son cosin Haitham ven soudan d’Oman.
6 de genièr: David Kabua es elegit president de las Illas Marshall.
1èr de genièr de 2020: Simonetta Sommaruga ven presidenta de Soïssa.
1èr d'octobre de 2019: Luca Boschi e Mariella Mularoni venon capitanis regents de Sant Marin.
20 de setembre: De caumas mondialas pel clima an agut luòc dins mai de 150 païses del mond dins l'encastre de las Caumas pel Clima (imatge).
Agost: L'Institut brasilièr per la recèrca espaciala anóncia mai de 75 000 incèndis dins lo país dempuèi genièr, qu'al mens 40 000 pertòcan Amazonia.
4 e 5 de julhet: Dos tèrratrems an agut luòc pròche de la vila de Riverside, en Califòrnia, als Estats Units, de magnituds respectivas de 6,4 e 7,1 sus l'Escala de Richter.
26 de mai: eleccions localas en Aran e Piemont, e europèas en Occitània.
30 d'abril: S'acaba l’èra Heisei e comença l'èra Reiwa (imatge) au Japon.
15 d'abril: Un incendi degalha lo fustatge de la Catedrala de Nòstra Dòna de París.
10 d'abril: L'Event Horizon Telescope presenta lo primièr imatge d'un trauc negre, a saber M87*, lo trauc negre supermassís situat al centre de la galaxia M87 .
20 de març: Cassim-Jomart Tocaiev ven president de Cazacstan que la capitala n'es renomenada Norsoltan.
14 de genièr: lo cònsol de Gdanhsc, Paweł Adamowicz morís escotelat.
1èr de genièr: Ueli Maurer ven president de Soïssa.
1èr de genièr: Jair Bolsonaro ven president de Brasil.
22 de decembre de 2018: en Indonesia, un tsunami dins l'Estrech de la Sonda fa 429 mòrts e mai d’un milièr de nafrats.
26 de novembre: La sonda espaciala de la NASA, InSight aterra amb succès sus Mart.
26 de novembre: Lo president ucraïnés Petrò Poroshenko declara la lei marciala après l'arrasonament per la marina russa de tres naus ucraïnesas dins l'estrech de Kerch pròche de Crimèa.
2 d'octobre: lo jornalista saudian Jamāl Khāshuqjī es assassinat.
2 d'octobre: Barham Salih ven president d’Irac.
1 d'octobre: Mirko Tomassoni e Luca Santolini venon capitanis regents de Sant Marin.
24 d'agost: Scott Morrison ven primièr ministre d’Austràlia.
18 d'agost: Morís Kofi Annan.
14 d'agost: l’afondrament d’una porcion del pont autorotièr Morandi a Gènoa, en Itàlia, fa al mens 39 tuats.
12 d'agost: la NASA lança la sonda espaciala Parker, primièr observatòri concebut per aténher la corona solara per fin de l’estudiar.
23 de junh: l’occitan ven oficiau suu territòri sancèr de la Comunautat d'aglomeracion deu Bascoat.
1 de junh: Pedro Sánchez es encargat de formar lo govèrn d’Espanha.
31 de mai: Giuseppe Conte es encargat de formar lo govèrn d’Itàlia.
14 de mai: Joaquim Torra ven president de la Generalitat de Catalonha.
19 d'abril: Swaziland torna prene lo nom precolonial eSwatini.
19 d'abril: Miguel Díaz-Canel ven president de Cuba.
4 d'abril: Julius Maada Bio ven president de Sierra Leone.
1 d'abril: Mokgweetsi Masisi ven president de Botswana.
1 d'abril: Stefano Palmieri e Matteo Ciacci venon capitanis regents de Sant Marin.
30 de març: Win Myint ven president de Birmania.
21 de març: seguida de la demission de Kuczynski, lo vicepresident Martín Vizcarra ven president de Peró.
19 de març: Paula-Mae Weekes ven presidenta de Trinitat e Tobago.
18 de març: a las eleccions presidencialas russas Vladímir Pótin es reelegit.* 17 de març: moreish l’enciclopedista Andrieu Dupuy.* 14 de març: morís l’astrofisician Stephen Hawking.
11-17 de març: l’esquiaire occitan Arthur Bauchet se ganha 4 medalhas d’argent als jòcs paralimpics.
23 de febrièr: morís l’escrivan e traductor Bernat Lesfargas.
16 de febrièr: morís l’escrivan Jòrgi Gròs.
15 de febrièr: Pierre Vaultier se ganha una medalha d'òr en taula de nèu a Pyeongchang.
15 de febrièr: après la demission de Jacob Zuma, Cyril Rampahosa ven president de l’Africa del Sud.
13 de febrièr: Moreish lo princi Enric de Danemarc.
11 de febrièr: Perrine Laffont se ganha una medalha d'òr en esquí de bonhas a Pyeongchang.
6 de febrièr: La fusada Falcon Heavy de la societat SpaceX es lançada amb succès e plaça en orbita eliocentrica la Rooadster Tesla d'Elon Musk.
22 de genièr: George Weah ven president de Libèria.
17 de genièr: Roger Torrent es elegit president del parlament de Catalonha.
4 de genièr: María Alejandra Vicuña ven vicepresidenta d’Eqüator.
1 de genièr: Alain Berset ven president de Soïssa.
21 de decembre de 2017: los partits republicans ganhan las eleccions en Catalonha.
19 de decembre: Mark Brantley ven cap del govèrn de l’illa de las Nèus.
18 de decembre: Sebastian Kurz ven cap del govèrn d’Austria.
15 de decembre: lo conselh regional de Provença-Aups-Còsta d'Azur causís d’apondre Region Sud al nom de la region.
13 de decembre: Muuse Bixi Cabdi ven president de Somaliland. (imatge)
13 de decembre: Andrej Babiš ven cap del govèrn chèc.
11 de decembre: Mateusz Morawiecki ven cap del govèrn polonés.
27 de novembre: 100 000 personas evacuadas a Bali après l'erupcion del mont Agung.
24 de novembre: Sooronbay Jeenbekov ven president de Quirguizstan.
24 de novembre: Emmerson Mnangagwa ven president de Zimbabwe.
27 d'octobre: Lo Parlament de Catalonha proclama la Republica Catalana amb 70 vòts per, 10 contra, dos blanc e la retirada de 53 deputats coma protestacion.
16 d'octobre: Jordi Cuixart e Jordi Sànchez son empresonats per l’estat espanhòl.
10 d'octobre: L’independéncia de Catalonha es suspenduda per ajudar la negociacion.
1èr d'octobre: Enrico Carattoni e Matteo Fiorini venon capitanis regents de Sant Marin.
1èr d'octobre: Referendum sus l'independéncia de Catalonha, 90% de òc.
26 de setembre: João Lourenço ven president d’Angòla.
20 de setembre: Lo Govèrn espanhòl prend lo contraròtle de las finanças de la Generalitat de Catalonha per ensajar d'evitar l'organizacion del Referendum sus l'independéncia de Catalonha. La Garda civila interven en diverses departaments de la Generalitat, fa 41 perquisicions e 12 arrestacions de membres del Govèrn catalan. Mobilizacions pacificas.
19 de setembre: Un tèrratrem dins l'estat de Puebla en Mexic fa mai de 200 mòrts.
6 de setembre: L'auragan Irma classat en categoria 5 tòca las Pichòtas Antilhas.
25 de julhet: Ram Nath Kovind ven president d’Índia.
24 de julhet: Ilir Meta ven president d’Albania.
19 de julhet: David Burt ven primièr ministre de las Bermudas.
14 de julhet: Morís la matematiciana Maryam Mirzakhani.
13 de julhet: Morís lo dissident chinés Liu Xiaobo.
10 de julhet: Khaltmaagiin Battulga ven president de Mongolia.
6 de julhet: Tallis Obed Moses es elegit president de Vanuatu.
5 de julhet: Va'aletoa Sualauvi II es elegit cap de l’estat de Samoa.
4 de julhet: Manuela Schwesig ven ministra-presidenta de Meclemborg-Cispomerània. *1 de julhet: Nuria Gorrite ven presidenta del conselh d’estat de Vaud; Sabine Pegoraro ven presidenta del govèrn de Basilèa-Campanha; Guido Graf ven president del govèrn de Lucèrna; Maya Büchi-Kaiser ven Frau Landamann de Sursilvània; Yvonne von Deschwanden ven Frau Landamann de Sutsilvània.
1 de julhet: Carrie Lam ven lo cap de l’executiu de Hong Kong.
17 de junh: morís lo president Lonsdale de Vanuatu.*11 e 25 de junh: eleccions localas dins l’estat italian.
11 e 18 de junh: eleccions legislativas dins l’estat francés.*1èr de junh: Donald Trump anóncia que los Estats Units se retiraràn dels Acòrds de París, qu'an per objectiu de reduire las emissions de gases d'efèit de sèrra.
28 de mai: Kilian Jornet fa la cima de l'Everest pel segond còp en una setmana, en 17 oras a partir del camp de basa avançat.
24 de mai: Lenín Moreno ven president d’Equator.
20 de mai: Francisco Guterres ven president del Timòr de l'Èst.
9 de mai: Moon Jae-in es elegit president de la Corèa del Sud.
7 de mai: Emmanuel Macron es elegit president de l’estat francés.
1 d'abril: Mimma Zavoli e Vanessa d'Ambrosio venon capitanas regentas de Sant Marin.
2 d'abril: Lenín Moreno es elegit president d’Eqüator.
23 de març: Creacion per l’educacion nacionala francesa de l’agregacion de lengas de França, opcion occitan-lenga d’òc.
19 de març: Frank-Walter Steinmeier ven president d’Alemanha.
22 de febrièr: La NASA comunica la descobrèrta de tres exoplanetas semblantas a la Tèrra e potencialament abitablas, a l'entorn de TRAPPIST-1
8 de febrièr: Maxamed Cabdulaahi Maxamed es elegit president de Somalia.
7 de febrièr: Jovenel Moïse ven president d’Aïtí.
30 de genièr: Alpha Condé ven president de l’Union Africana.
21 de genièr: après lo depart de Yahya Jammeh, Adama Barrow ven president de Gàmbia.
21 de genièr: Donald Trump ven president dels Estats Units.
17 de genièr: Antonio Tajani es elegit president del Parlament Europèu.
17 de genièr: la Primièra ministre britanica Theresa May anóncia que dins l'encastre del Brexit son país daisserà lo mercat interior.
7 de genièr: Nana Akufo-Addo ven president de Ghana.
1èr de genièr: Doris Leuthard ven presidenta de Soïssa per l’annada.
9 de decembre de 2016: Paolo Gentiloni ven president de conselh d’Itàlia.
9 de decembre: la presidenta de Corèa del Sud, Park Geun-hye es suspenduda pel p]arlament.
5 de decembre: demission de Manuel Valls. Bernard Cazeneuve ven primièr ministre de França.
5 de decembre: demission de Matteo Renzi e John Key.
4 de decembre: Shavcat Mirziïaiev es elegit president d’Ozbequistan.
1 de decembre: Mahawachiralongkon es proclamat rei de Tailàndia.
25 de novembre: morís l’òme d’estat cuban Fidel Castro.
16 de novembre: morís l’escrivan e editor occitan Han Schook.
13 de novembre: moreish Pilar Busquet, era purmèra sindica d’Aran dempús era restauracion der’institucion.
13 de novembre: Rumen Radev es elegit president de Bulgaria. Igor Dodon es elegit president de Moldàvia.
8 de novembre: Donald Trump es elegit president dels Estats Units.
7 de novembre: morís lo poèta canadenc Leonard Cohen.
31 d'octobre: Michel Aoun ven president de Liban, après 2 ans e mièg de blocatge institucional.
16 d'octobre: Danny Faure ven president de las Seichèlas.
13 d'octobre: morís lo rei Phumiphon de Tailàndia.
13 d'octobre: Bob Dylan reçaup lo Prèmi Nobel de Literatura.
10 d'octobre: Kersti Kaljulaid ven presidenta d’Estonia.
7 d'octobre: lo Prèmi Nobel de la Patz per Juan Manuel Santos.
1èr d'octobre: Marino Riccardi e Fabio Berardi venon capitanis regents de Sant Marin.
28 de setembre: morís Shimon Peres.
17 de setembre: l’aupenc Damien Seguin se ganha una medalha d'aur en vela ais juecs paralimpics de Rio.
17 de setembre: lo lemosin Jean-François Ducay se ganha una medalha d'aur en tennis de taula per equipas aus jòcs paralimpics de Rio.
16 de setembre: l’auvernhat Damien Tokatlian se ganha ua medalha de bronze en escrima per equipas (amb Maxime Valet que se ganha sa segonda medalha) aus jòcs paralimpics de Rio.
15 de setembre: lo bordalés Romain Noble se guanha ua medalha d'aur en escrima per equipas aus jòcs paralimpics de Rio.
14 de setembre: lo tolosan Maxime Valet se ganha una medalha de bronze al floret als jòcs paralimpics de Rio. Élodie Lorandi se ganha una segonda medalha de bronze.
7 de setembre: la provençala Élodie Lorandi se ganha una medalha de bronze en natacion ais juecs paralimpics de Rio.
7 de setembre: pel 44^en còp lo parlament de Liban capita mal a elegir lo president per manca de quorum.
3 de setembre: Evaristo Carvalho ven president de São Tomé e Príncipe.
Fin d’agost: morís lo president d’Ozbequistan Islam Karimov.
31 d'agost: lo Senat de Brasil destituís la presidenta Dilma Rousseff.
24 d'agost: morís Walter Scheel rèirepresident d’Alemanha.
21 d'agost: l'occitan Michaël Guigou se ganha la medalha d'argent en handbal amb la seleccion francesa als Jòcs de Rio.
20 d'agost: las occitanas Camille Ayglon-Saurina, Alexandra Lacrabère e Amandine Leynaud se ganhan la medalha d'argent en handbal amb la seleccion francesa als Jòcs de Rio.* 16 d'agost: l’occitan Sofiane Oumiha se ganha la medalha d'argent en bòxa (pes leugièrs) als Jòcs de Rio.
14 d'agost: l’occitan Alexis Raynaud se ganha la medalha de bronze au tir a la carabina deis 3 posicions a 50 m.
12 d'agost: la judocata gascona Émilie Andéol se ganha la medalha d'aur en +78 kg als Jòcs de Rio. Los provençals Erwann Le Péchoux e Jérémie Azou se ganhan l'argent amb l'equipa de floret e lo dus de parelh pes leugièrs (rem).
9 d'agost: los cavalièrs occitans Astier Nicolas e Mathieu Lemoine ajudan l'equipa de França a se ganhar la medalha d'aur del concors complèt d'equitacion als Jòcs Olimpics d'estiu de Rio. Astier Nicolas se ganha tanben una medalha d'argent individuala.
9 d'agost: lo canoïsta occitan Denis Gargaud Chanut se ganha la medalha d'aur en eslalòm als Jòcs de Rio.
7 d'agost: los nadaires occitans William Meynard e Clément Mignon ajudan l'equipa de França a se ganhar la medalha d'argent del 4x100 m nada liura als Jòcs de Rio.
7 d'agost: Evaristo Carvalho es elegit president de São Tomé e Príncipe.
1 d'agost: Guðni Jóhannesson ven president d’Islàndia.
14 de julhet: Niça es macada per l’ataca d’un menaire de camion.
13 de julhet: Theresa Brasier May ven primièra ministra del Reialme Unit.
9 de julhet: Brahim Ghali es elegit president del Sahara Occidental.
8 de julhet: fin del mandat presidencial de Heinz Fischer en Àustria. Presidéncia colegiala provisòria.
2 de julhet: morís Michel Rocard que denoncièt la destruccion de la cultura occitana per França.
1èr de julhet: la cort constitucionala anulla lo segond torn de las eleccions presidencialas en Àustria.
1èr de julhet: l’illa de Norfolk se pèrd l’autonomia e es annexada a la Nòva Galas del Sud.
1èr de julhet: Thomas Weber ven president del govèrn de Basilèa Campanha, Marcel Schwerzmann president del govèrn de Lucèrna, Ueli Amstad Landammann de Nidwald, Franz Enderli Landammann d’Obwald e Othmar Reichmuth Landammann de Schwyz.
30 de junh: Rodrigo Duterte ven president de las Filipinas.
27 de junh: eleccions generalas de l’estat espanhòl, sens majoritat absoluda.
26 de junh: eth conselh regionau d’Aquitània Lemosin Peitau e Charantas que’s causeish Aquitània Nava com nom dera grana region.
24 e 25 de junh: finalas de l’Europeada, las seleccions occitanas son segondas a cada còp contra los locals.
24 de junh: lo conselh regional de Lengadòc Rosselhon Miègjorn Pirenèus se causís Occitanie coma nom de la granda region.
23 de junh: lo Reialme Unit vòta per sortir de l’Union Europèa.
19 de junh: Chiara Appendino es elegida cònse de Turin.
7 de junh: Allen Michael Chastanet ven primièr ministre de Santa Lúcia.
5 de junh: Pedro Pablo Kuczynski es elegit president de Peró.
5 de junh: Vincenzo Rocchetti es tornar elegit cònse de La Gàrdia tre lo primièr torn de las eleccions localas en Itàlia.
2 de junh: Pel 40en còp lo parlament de Liban pòt pas far l'eleccion del president per manca de quòrum.
1 de junh: Beatrice Simon ven presidenta del govèrn de Bèrna; Jean-Nathanaël Karakash prend la presidéncia del conselh d'estat de Neuchâtel; Martin Klöti ven president de Sant Galh; Monika Knill-Kradolfer ven presidenta del govèrn de Turgòvia; Beat Jörg ven Landammann d’Uri.
26 de mai: Nadia Sàvchenko es desliurada en seguida d'un escambi de presonièrs entre Russia e Ucraïna.
22 de mai: Alexander Van der Bellen es elegit president federal d’Austria.
20 de mai: Tsai Ing-wen (蔡英文) ven presidenta de la Republica de China a Taiwan.
12 de mai: lo senat de Brasil suspend la presidéncia de Dilma Rousseff. Lo vicepresident Michel Temer n’assumís l’interim.
10 de mai: lo quincaire Antoine Deltour a l'origina de l'escandal financièr LuxLeaks qu'implicava l'actual president de la Comission Europèa Jean-Claude Juncker es condemnat a 18 meses de preson condicionala a Luxemborg.
mai: un incendi forestièr en Canadà desplaça 88.000 personas e destrutz mai de 1.600 bastiments a Fort McMurray, dins l'estat d'Albèrta.
26 d'abril: lo rei d’Espanha convòca de novèlas eleccions generalas pel 26 de junh.
26 d'abril: Riek Machar torna venir vicepresident del Sodan del Sud.
25 d'abril: Lisa Phillips ven governadora de Santa Elena, Ascension e Tristan da Cunha.
19 d'abril: Boungnang Vorachith es elegit president de Laos.
10 d'abril: Idriss Déby Itno es reelegit president de Chad.
10 d'abril: Azali Assomani es elegit president de l'Union de las Comòras.
8 d'abril: Ismail Omar Guelleh es reelegit president de Jiboti.
2 d'abril: Trần Đại Quang es elegit president de Vietnam.
1 d'abril: Gian Nicola Berti e Massimo Andrea Ugolini venon capitanis regents de Sant Marin.
31 de març: Morís l'escrivan Imre Kertész, un dels autors ongreses mai famoses mondialament.
17 de març: Bakir Izetbegović (imatge) ven president de Bòsnia e Ercegovina.
15 de març: Htin Kyaw es elegit president de Birmania.
11 de març: Taneti Maamau ven president de Kiribati.
7 de març: La jogaira de tennis russa Maria Sharàpova, aprèp un contraròtle antidopatge, anóncia que pren dempuèi d'annadas de meldòni, un medicament inventat pel quimista leton Ivars Kalviņš e classificat coma substància dopanta dempuèi 2016.
20 de febrièr de 2016: Yoweri Museveni es reelegit president d’Oganda.
19 de febrièr: Faustin-Archange Touadéra es proclamat elegit president de Centrafrica.
14 de febrièr: Jocelerme Privert es elegit president provisòri d’Aïtí.
11 de febrièr: Los dos observatòris del LIGO anóncian la primièra observacion dirècta d'ondas gravitacionalas.
7 de febrièr: a l’expiracion del mandat del president Martelly, Evans Paul ven president provisòri d’Aïtí.
1èr de febrièr: Serge Telle ven ministre d’estat dau Mónegue.
28 de genièr: Hilda Heine ven presidenta de las Illas Marshall.
24 de genièr: Marcelo Rebelo de Sousa es elegit president de Portugal.
15 de genièr: Tsai Ing-wen (蔡英文) es elegida presidenta de Republica de China a Taiwan.
13 de genièr: Māris Kučinskis es nommat primièr ministre de Letònia.
10 de genièr: Carles Puigdemont es investit president de la Generalitat de Catalonha.
4 de genièr: Carole Delga ven presidenta del conselh regional de Lengadòc Rosselhon Miègjorn Pirenèus. Laurent Wauquiez ven president del conselh regional d’Auvèrnhe Ròse Aups. Alain Rousset ven president del conselh regional d’Aquitània Lemosin Peitau e Charantas.
1 de genièr: Johann Schneider-Ammann ven president de Soïssa.
29 de decembre de 2015: Roch Marc Christian Kaboré ven president de Burkina Faso.
20 de decembre: lo Partit Popular pèrd la majoritat a las eleccions generalas de l’Estat espanhòl. I aurà de negociacions per un govèrn de coalicion.
17 de decembre: Cristian Estrosi es elegit president de la region PACA. François Bonneau es tornar elegit president de la region Centre e Vau de Léger.
6 e 13 de decembre: Eleccions dels conselhs regionals e de las amassadas de las collectivitats unicas dins l’estat francés. Lo Partit Socialista se ganha 3 regions occitanas, los Republicans, las autras doas.
9 de decembre: La revista informatica Wired indica que lo creador del Bitcoin podriá èsser Craig Steven Wright, un informatician e entrepreneire australian.
1èr de decembre: er Unesco proclame patrimòni der’umanitat es Hèstes deth huec deth solstici d'estiu enes Pirinèus.
29 de novembre: Roch Marc Christian Kaboré es elegit president de Borquina.
22 de novembre: Mauricio Macri es elegit president d’Argentina.* 13 de novembre: d’atemptats tuan mai de 130 personas en Illa de França.
12 de novembre: d’atemptats tuan mai de 40 personas a Beirot.
12 de novembre: Jioji Konrote ven president de Fiji.
10 de novembre: cai lo govèrn minoritari de drechas impausat pel president de Portugal.* 9 de novembre: Beata Szydło ven primièra ministra de Polonha.
5 de novembre: John Magufuli ven president de Tanzania.
28 d'octobre: Bidhya Devi Bhandari es elegida presidenta de Nepal.
26 d'octobre: Carme Forcadell es elegida presidenta del parlament de Catalonha.
25 d'octobre: Jimmy Morales se ganha las eleccions presidencialas de Guatemala.
25 d'octobre: Alassane Ouattara es tornar elegit president de Còsta d'Evòri.
24 d'octobre: la manifestacion per l’occitan de Montpelhièr recampa aperaquí 15 000 personas.
11 d'octobre: Alpha Condé es tornar elegit president de Guinèa.
11 d'octobre: Aliaxandar Locashenca es tornar elegit president de Bielaros.
7 d'octobre: la region Lengadòc-Rosselhon pren per 18 meses la presidéncia de l’euroregion Pirenèus-Mediterranèa.
1èr d'octobre: Lorella Stefanelli e Nicola Renzi venon capitanis regents a Sant Marin.
27 de setembre: los partits per l’independéncia se ganhan las eleccions en Catalonha.