Clarmont-Ferrand

Aqueste article es redigit en auvernhat.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Clarmont)

Infotaula d'entitat administrativaClarmont-Ferrand

La viala veguda dau Pargue de Montjoset; la Glèisa-Dome, l'estatua de Vercingetorix, la Charrèira daus Chaussatèirs, e le tramvai de la ciutat.
Nom oficiauClermont-Ferrand (fr)[1] Modifica el valor a Wikidata
Entitatcomuna francesa Modifica el valor a Wikidata
Administracion
EstatFrança
Division territoriala francesaFrança metropolitana
Region francesaAuvèrnhe Ròse Aups
DepartamentPuèi de Doma Modifica el valor a Wikidata
País Auvèrnhe
ContradaLimanha
Capitala deAuvèrnhe, Puèi de Doma, canton de Clarmont-Ferrand Sud-Oèst, canton de Clarmont-Ferrand Nòrd, canton de Clarmont-Ferran Sud, canton de Clarmont-Ferrand Èst, canton de Clermont-Ferrand Nòrd-Oèst, canton de Montferrand, Arrondiment de Clarmont-Ferrand, canton de Clarmont-Ferrand Centre, canton de Clarmont-Ferrand Oèst, canton de Clarmont-Ferrand Sud-Èst, canton de Clarmont-Ferrand-1, canton de Clarmont-Ferrand-2, canton de Clarmont-Ferrand-3, canton de Clarmont-Ferrand-4, canton de Clarmont-Ferrand-5, canton de Clarmont-Ferrand-6 e Auvèrnhe (region) Modifica el valor a Wikidata
Lenga oficialafrancés Modifica el valor a Wikidata
Politica
 • Cònsol màger Modifica el valor a WikidataOlivier Bianchi (20202026)
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
Coordenadas45° 46′ 47″ N, 3° 05′ 13″ E
Superfícia42,67 km²[2] Modifica el valor a Wikidata
Limitròf ambBlanzat
Cornon d'Auvèrnha
Chamalièra
Durtol
Jarzat/Jarzau
Lende
Seirat
Biaumont
Cebasat
Aubièra
Aulnat
Orsinas Modifica el valor a Wikidata
Altitud minimala321 m
Altitud mejana365 m
Altitud maximala602 m
Fus orariUTC+01:00 (ora estandard)
UTC+02:00 (ora d'estiu) Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala147 327 Modifica el valor a Wikidata ab. (1 de genièr de 2021 Modifica el valor a Wikidata)
 • Densitat3 452,71 ab./km²
Entitat d'estatisticaaira d'atraccion de Clermont-Ferrand
unitat urbana de Clarmont-Ferrand Modifica el valor a Wikidata
Gentiliciclarmodaire -aira
montferrandaire -aira
Istòria
AnteriorClarmont e Montferrand Modifica el valor a Wikidata
Autras informacions
Còdi postau63000 e 63100 Modifica el valor a Wikidata
EmbessonatgesSalford (ca) Traduire (1966–)
Regensburg (1969–)
Gomel (1977–)
Aberdeen (1983–)
Oviedo (1988–)
Norman (1994–)
Marraquèsh (1998–)
Bizèrta (1998–)
Braga (1999–)
Oyem (2006–)
Anshan (2006–)
Sivas (2010–) Modifica el valor a Wikidata

Sit webclermont-ferrand.fr Modifica el valor a Wikidata

Clarmont-Ferrand[3][4][5] (prononciat localament [çɒrˈmu fɒˈrã] o [çɒʁˈmu fɒˈʁã], en forma brèva Clarmont, en forma literària Clarmont d'Auvèrnha,[6] en francés Clermont-Ferrand) z-es la capitala istorica d'Auvèrnha e una de las dètz vialas mai grandas d’Occitània. Maitot z-es la prefectura dau departament dau Puèi de Doma.

La viala es mencionada per los Grècs coma la capitala de la tribú daus Arverni abans de se desvolopar a l'epòca galloromana embei le nom d'Augustonemetum au sègle i aC. En tot relevar de la província de l'Aquitània Primèira, fuguèt subjècte aus pilhatges repetits de la part daus pòbles qu'envasiguèron Gàllia, sobretot los vandals, los alans, los visigòts e los francs. La viala actuala de Clarmont-Ferrand resulta de la fusion de las doas vialas de Clarmont e de Montferrand en 1633.

Embei una aira urbana a l'entorn de 500 000 abitants, qu'es la mai grand viala dau nòrd d'Occitània e una ciutat joina e estudianta embei 40 000 estudiants.

Eraudica[modificar | Modificar lo còdi]

Blasonament: «D’azur embei la crotz de gulas bordada d’aur, cantonada de quatre flordelís dau mesma».[7]

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Clarmont-Ferrand z-es una viala dau centre de l'Estat francés, chapluòc dau departament dau Puèi de Doma.

Z-es situada dins le Massís Centrau a una nautor de 410 mètre e z-es dominada per la Linha daus Puèis (una chadena de volcans sopits) que culmina a 900 mètres. A l’èst de Clarmont comença la plana de Limanha, banhada per le riu d’Alèir.

Clarmont z-es au rescontre de dos grands ais d'autoestradas: la A71 e la A75 (que relia Besièrs embei París) e l'ais Bordèu / Sant Estève / Lion (embei las A89 e A72).

Clima[modificar | Modificar lo còdi]

Le clima de Clarmont se caracteriza per una ben granda amplitud termica embei d'estius franc chauds e d'iviarns ben freids.

La Linha daus Puèis arrèsta las niulas que vènon de l'oèst en tot alimentar coma aquò las fonts coma Vorvic, e maitot en demenir la pluviometria de Clarmont d'Auvèrnha que z-es una de las mai bassas d'Occitània.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Estatua de Vercingetorix (òbra de Bartoldi), Plaça de Jauda, Clarmont-Ferrand

Clarmont d'Auvèrnha z-es mencionada per le geograf grèc Estrabon embei son nom gal: Nemossos.

Z-èra una viala daus Arvèrnes que vencèron (embei le chapdau gallés Vercingetorix) las legions romanas a rasa de Clarmont, vèrs Gergòia.

Conquestada fin finala par los romans, la viala prenguèt le nom d’Augustonemetum, en onor de l’emperaire August. Creissèt biaucòp e devenguèt una de las mai grandas vialas de Gàllia.

Au sègle V, fuguèt assetjada e conquestada par los visigòts que la conservèron jusca l'an 507, chaçats per los francs.

Au sègle IX, n-òm comenquèt d'apelar la viala Clarmont (de Clarus Mons, qui designava le chastèl qu'aparava la viala). Fuguèt atacada ben de còps per los vikings.

En 1095 le papa Urban II lai presiquèt la Promèira Crosada. La viala de Montferrand fuguèt presa en 1388 per Peiròt de Fontans, rotèir dau partit anglés.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

Evolucion demografica
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
30 000 30 000 30 982 30 010 28 257 32 427 35 152 34 083 33 516
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
38 160 37 275 37 461 37 357 41 772 43 033 46 718 50 119 50 870
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
52 933 58 363 65 386 82 577 111 711 103 143 101 128 108 090 113 391
1962 1968 1975 1982 1990 1999 - - -
127 547 148 759 156 763 147 224 136 181 137 154 - - -


Economia[modificar | Modificar lo còdi]

Transpòrts[modificar | Modificar lo còdi]

Ligasons exterioras[modificar | Modificar lo còdi]

Transpòrts urbans[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
4 de julhet de 1997 4 d'abril de 2014 Sèrgi Godard Partit Socialista  
4 d'abril de 2014   Olivier Bianchi Partit Socialista  
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Clarmont z-es devesida en 6 cantons:

Patrimòni[modificar | Modificar lo còdi]

Clermont-Ferrand z-es classada viala d'art e d'istòria.

Edificis religiós[modificar | Modificar lo còdi]

Nòstra Dama dau Pòrt

Monuments civils e luòcs remirables[modificar | Modificar lo còdi]

Opèra Municipala
  • Opèra Municipala

Cultura[modificar | Modificar lo còdi]

Espòrt[modificar | Modificar lo còdi]

Festenaus[modificar | Modificar lo còdi]

Musèus[modificar | Modificar lo còdi]

Relacions internacionalas[modificar | Modificar lo còdi]

Vilas embessonadas[modificar | Modificar lo còdi]

Acòrdis de cooperacion[modificar | Modificar lo còdi]

Personatges celèbres nascuts[modificar | Modificar lo còdi]

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Liams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Clarmont.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1.  Còdi Oficial Geografic. [Consulta: 6 de genièr de 2019]
  2. Afirmat dins: répertoire géographique des communes. Data de consulta: 26 d'octobre de 2015. Ostal d'edicion: IGN.
  3.  Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana (en occitan) p. 54.
  4. Congrès permanent de la lenga occitana (CPLO). . Diccionari deus noms pròpis.
  5. Ros, Joan. «Régions et villes d'Auvergne et du Velay». A: L'auvergnat de poche (en francés). París: Assimil, 2002, p. 95 (Assimil évasion). ISBN 2-7005-0319-8. 
  6. Joan Bodon, Lo libre dels grands jorns, Tolosa: IEO, 1964 e reedicions.
  7. Mestre, Jean-René; RousselRuches et abeilles (architecture, traditions, patrimoine). Lonede (Noneta): Ed. Créer, 2005.