Partit Socialista (França)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pels articles omonims, vejatz Partit Socialista.
Partit Solialista
Nom oficialParti socialiste
AcronimPS
EstatFrança
PresidentOlivier Faure
Secretari generalOlivier Faure
PòrtavotzOlivier Faure
Corinne Narassiguin
Razzy Hammadi
Creacion4 mai 1969
Precedit perSeccion Francesa de l'Internacionala Obrièra - SFIO
IdeologiaSocialdemocracia
CollocacionCentresquèrra
Color
  •      
  • Assemblada Nacionala
    31 / 577
    Senat
    73 / 348
    Deputats al Parlament Europèu
    3 / 79
    Presidents regionals
    5 / 17
    Pagina webparti-socialiste.fr Modifica el valor a Wikidata
    Facebook: partisocialiste Twitter: partisocialiste Instagram: partisocialiste Telegram: partisocialiste Youtube: UCo7xGEOV-RfxOAxRfhlR3Ww Modifica el valor a Wikidata

    Lo Partit Socialista (en francés: Parti socialiste) es un partit politic francés generalament classat a l'esquèrra. Es dels partits politics francés màgers amb l'Union per un Movement Popular. Lo PS aviá mai de 230 000 membres en genièr de 2007. Le PS es membre del Partit Socialista Europèu e de l'Internacionala Socialista.

    Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

    Lo Partit Socialista foguèt fondat en 1905 jol nom de Seccion Francesa de l'Internacionala Obrièra (Section française de l'Internationale ouvrière en francés). La SFIO foguèt lo resultat de l'unificacion dels divèrses partits, en particular lo Partit Socialista de França de Jules Guesde e Édouard Vaillant, e lo Partit Socialista Francés, dirigit per Joan Jaurés. Aquela nòva organization aviá una doctrina marxista. En 1914, lo reformista Joan Jaurés es assassinat.

    La Revolucion Russa provòca la scission del partit al Congrès de Tors en 1920 amb la creacion del Partit Comunista Francés. En 1936, lo SFIO s'aliga amb los radicals e los comunistas per formar lo Front Popular menat per Léon Blum. En 1940, la majoritat dels deputats socialistas vòtan los plens poders al marescal Pétain. Aprèp la fin de la Guèrra, lo partit coneis una crisi longa. En 1969, al Congrès d'Epinay, van fusionar la SFIO amb divèrs gropes socialistas. François Mitterrand deven lo primièr secretari del Partit Socialista renovat. A las eleccions presidencialas de 1974, François Mitterrand obten 49% dels votas. En 1981, François Mitterrand deven lo primièr socialista President de la Republica. Es President pendent 14 ans.

    En 1995, los socialistas pèrdon las eleccions presidencialas, mas en 1997 ganhan los eleccions legislativas e Lionel Jospin deven Primièr Ministre. En 2002, Jospin pèrd al primièr torn de las eleccions presidencialas. Dempuèi las eleccions legislativas de 2002, lo Partit Socialista es dins l'oposicion al nivèl nacional.

    A l'eleccion presidenciala de 2007, Ségolène Royal designada candidata del Partit Socialista a l'eleccion presidenciala de 2007, obtenguèt 46,94 % de las voses al segond torn.

    Las eleccions legislativas de 2007 foguèron una autra desfacha del Partit Socialista.

    Partent de 2008, lo PS renforcèt sa predominància, en particular dins los departaments occitans. Se ganhèt las eleccions municipalas e cantonalas de 2008, perdèt las europeas de 2009 (16,5% de voses), mai ganhèt las regionalas de 2010 (20 conselhs regionals sus 22), et fin final François Hollande es elegit president de la Republica en 2012.

    Pamens, despuèi 2014, un part deis adherènts del PS e meme deis deputats PS (leis «fondejaires») critican lo govèrn. Lo partit recula a las eleccions municipalas de 2014, puèi perd l'eleccion presidenciala de 2017 (6,36% de voses a Benoît Hamon au premier torn). Lo partit perd força membres sus l'esquèrra (la França Insomesa de Jean-Luc Mélanchon) e sus la drecha (La République en marche ! d'Emmanuel Macron, e mai Rassemblament Nacional de Marine Le Pen).

    Lista dels primièrs secretaris del PS
    1969-1971 Alain Savary
    1971-1981 François Mitterrand
    1981-1988 Lionel Jospin
    1988-1992 Pierre Mauroy
    1992-1993 Laurent Fabius
    1993-1994 Michel Rocard
    1994-1995 Henri Emmanuelli
    1995-1997 Lionel Jospin
    1997-2008 François Hollande
    2008-2012 Martine Aubry
    2012-2014 Harlem Désir
    2014-2017 Jean-Christophe Cambadélis
    2017-2018 Rachid Temal
    2018- Olivier Faure

    Las grandas personalitats[modificar | Modificar lo còdi]

    Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]