Vejatz lo contengut

Braçac de las Minas

Aqueste article es redigit en auvernhat.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vila d'Occitània
Braçac de la Minas
Barçac
Brassac-les-Mines
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Veguda generala de vès Braçac.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 24′ 53″ N, 3° 19′ 47″ E
Superfícia 7,20 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
533 m
413 m
395 m
Geografia politica
País  Auvèrnhe
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe-Ròse-Aups
Departament
63
Puèi de Doma Armas dau Departament dau Puèi de Doma
Arrondiment
633
Soire
Canton
6320
Braçac de la Minas (Gimiaus davant 2015)
Intercom
246301139
Agló País de Soire
Cònsol Fabien Besseyre
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
3 349 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

3 471 ab.
Densitat 457,08 ab./km²
Autras informacions
Gentilici braçaqués/-esa
Còde postal 63570
Còde INSEE 63050

Braçac de las Minas (Brassac-les-Mines en francés) es una comuna auvernhata dau departament dau Puèi de Doma e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups.

Comunas vesinas

[modificar | modificar lo còdi]

Segon Dauzat e Rostaing, que citan una atestacion dau sègle IX, Braciacus, Braçac, coma las autras comunas d'aquel nom, ven de la fòrma latinizada *Braccius, dau nom gallic d'òme *Braccus, fòrma intensiva de Bracus, embei le sufixe -acum[1]. Se tracta donc d'una propietat rurala d'origina galloromana. Los Feniés, en seguida de Negre segon Paul Burgan e André Lafon, chausisson puslèu Biracius, embei le mèma sufixe [2].

Per Braçac (Tarn e Garona), Paul Burgan e André Lafon citan las solucions d'autres toponimistas : Biracius per Ernèst Negre, Braceus, derivat de Bracus, per Astor, e se pronóncian per Braccius o Bracius; i a pas de dobte sobre le sufixe -acum [3], latinizacion dau sufixe celtic -*acon.

Segon Xavier Delamarre, Bracciācon èra la proprietat de Braccios, nom celtic d'òme atestat embei la latinizacion Braccius. Dins les Braçacs, le nom celtic es derivat en -ācon[4].

Localament, la comuna se ditz [bʁaˈsa][5], mens localament, se ditz Barçac [bɒʀˈsa].[6]

Davant la comuna s'apelava mas Brassac, mas dempuèi 1887[7] le nom es Brassac-les-Mines.

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista daus cònses successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
julhet de 2020 (2026) Fabien Besseyre    
març de 2014 2020 Yves-Serge Croze divèrs dreita medecin, conselhèir generau (2001-2015)
2008 2014 André Tapissier PS  
març de 2001 2008 Maurice Barreyre PS  
1971 març de 2001 Gilbert Belin PS professor d'arts plasticas, conselhèir generau dau canton de Gimiaus (1970-2001), senator (1974-1983, 1988-1992)
  1971 Justin Laroussinie    
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 3291, totala: 3455
179318001806182118311836184118461851
1 538 1 580 1 676 1 804 2 017 2 010 2 071 2 007 1 962
185618611866187218761881188618911896
1 874 1 826 1 890 1 904 2 127 2 237 2 332 2 385 2 549
190119061911192119261931193619461954
2 532 2 306 2 324 1 928 1 922 1 974 2 171 2 167 2 697
196219681975198219901999200620072008
3 482
3 685
4 040
3 883
3 446
3 249
3 287
3 275
3 252
3 402
20092010
3 271
3 441
3 290
3 454
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 la populacion èra de 3349 abitants e la densitat èra de 465,14 ab/km².

Luòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]

Personalitats liadas a la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Liams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
    1. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 109, a Brachay
    2. Bénédicte Boyrie-Fénié et Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, Edicions Sud-Ouest, novembre 2007, pagina 108
    3. Paul Burgan, André Lafon, Toponymie du Tarn-et-Garonne, Association Antonin Perbosc, 2006, p. 62
    4. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 85, 288 e 332
    5. Collectatge IEO 63. Dins le parlar de v-Olèiras.
    6. Albert Dauzat, ːGlossaire étymologique du Patois de Vinzellesː, Montpellier Société des langues romanes, 1915, p. 426
    7. Des villages de Cassini aux communes d’aujourd’hui