Era Varelha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Era Varelha
Bareilles

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Bareilles.JPG
Era Varelha.
Blason ville fr Bareilles (65).svg
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 42° 53′ 51″ N, 0° 25′ 29″ E
Superfícia 20,84 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
2 150 m
1 040 m
823 m
Geografia politica
País Gasconha Armas de Gasconha Comenge Armas de Comenge
Parçan Vath de Loron
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània Blason région fr Occitanie.svg
Departament
65
Hauts Pirenèus Armas deu Departament deus Hauts Pirenèus
Arrondiment
652
Banhèras de Bigòrra
Canton
6506
Nestés, Aura e Loron (Bordèras de Loron avant 2015)
Intercom
246500052
CC d'Aura e Loron
Cònsol Jocelyne Vidaillet
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
48 ab.
Evolucion de la populacion

49 ab.
Densitat 2,83 ab./km²
Autras informacions
Escais Eths amporèrs
Còde postal 65240
Còde INSEE 65064

Era Varelha (Bareilles en francés) qu'ei ua comuna gascona de Comenge, ena Vath de Loron, situada en eth departament deths Hauts Pirenèus e era region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Geografia[modificar | modificar la font]

Autes vilatges e quartièrs : Gèdra, Is, Poi.

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | modificar la font]

Era prononciacion qu'ei [éra ba'rélyo] o [ba'rélyés] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : De Barelhis, en latin, en 1387, Notre-Dame des Bareilhes en 1659, Bareilhes en Louron en 1750, 1751, Las Bareilhes en 1767[1].

Segon Dauzat, Varelhas que vien de *vallilia (inatestat), diminutiu de vallis « vath »[2].

Segon Miquèu Grosclaude, *vallilia qu'ei inatestat, vallicula, atestat, que convién. Eth sens de « petita vath » que correspón plan a aquera vath adjacenta. Boisgontier que pensava Era Barelha èra probablament eth nom de tota era vath, puish passè au plurau aths vilatges, qui pr'aquò consèrvavan cadun eth son nom particular[1].

Era entrada de Gèdra

Grosclaude precisa pas s'eth nom tradicionau de Gèdra (lo borg), present dens eras mapas ancianas (Gèdre de Bareilles), ei utilizat a prepaus deth borg, oficiaument Bareilles. Véder Gèdra.

Istòria[modificar | modificar la font]

Tròç dera mapa de Cassini : eth borg qu'ei Gèdra, a l'èst de Poi

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deths cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Jocelyne Vidaillet    
2014 2020 Michel Borde PCF  
març de 1989 2014 André Carrère PCF  
avant 1988 1989 Étienne Micas    
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 59, totala: 59
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
507 545 540

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 407 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 296 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
96
102
80
69
57
67
64
63
63
65
2009 2010
61
61
60
60
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 era populacion qu'èra de 48 abitants e era densitat qu'èra de 2,3 ab/km².

Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas dab era comuna[modificar | modificar la font]

Véder tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 et 1,1 Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier, Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=924&titre=bareilles
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 53