Vejatz lo contengut

Cèra e Lançòu

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pels articles omonims, vejatz Cèra.
Vilatge d'Occitània
Cèra e Lançòu
Sère-Lanso
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista de Cèra.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 04′ 12″ N, 0° 00′ 37″ E
Superfícia 4,27 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
880 m
680 m
480 m
Geografia politica
País  Gasconha
Parçan Bigòrra
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
65
Hauts Pirenèus Armas deu Departament deus Hauts Pirenèus
Arrondiment
651
Argelèrs de Gasòst
Canton
6512
Lorda-2 (Lorda Èst avant 2015)
Intercom
246500466
CA de Tarba-Lorda-Pirenèus
Cònsol Christiane Aragnou
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
51 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

53 ab.
Densitat 11,94 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 65100
Còde INSEE 65421

Cèra e Lançòu (Sère-Lanso en francés) qu'ei ua comuna gascona de Bigòrra situada dens eth departament deths Hauts Pirenèus e era region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Comunas a l'entorn.

Era prononciacion qu'ei ['sèra] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : in Cera ath sègle XII, Scere et Lanso en 1285, De Sera en 1313, de Serra en 1379, Sera en 1429, paroisse de Sere, Artigues et Crastes en 1738-1745, Sère ez Angles en 1750, Sere en 1790, Sere des Angles (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII), Sère-ez-Angles en 1806[1].

Cèra qu'ei eth resultat gascon deth latin cella, « cellula », puish « ermitatge », puish « petit monastèri ». Eth sens dera epòca dera fixacion de toponimes atau qu'ei eth darrèr. Cèra qu'ei un mot diferent de sèrra, dab duas -rr-[2],[1],[3].

Era prononciacion qu'ei [lan'sò] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : Scere et Lanso en 1285, De Lansso, en 1313, De Lansolio en 1342, de Ausonis (error de lectura per Ansonis ?), en latin, en 1379, Lanson en 1429, Lanso (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)[1].

Segon R. Aymard, Lançòu que vien deth nom latin d'òmi Lantius, dab eth sufixe -olus. Segon Miquèu Grosclaude, eth radicau que sembla d'estar Lantius o Lancius. Eth sufixe, segon era majoritat deras atestacions e era prononciacion modèrna que sembla d'estar -olum. Era dificultat qu'ei aqueth sufixe ei jamès emplegat dab un nom de persona; eth nom que demòra escur[1].

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2026 Christiane Aragnou    
març de 2001 2014 Stéphane Cazenavette   agricultor
març de 1989 2001 Robert Larrazabal    
  1989      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 51, totala: 51
179318001806182118311836184118461851
192 - -
185618611866187218761881188618911896
- - - - 210 - - - -
190119061911192119261931193619461954
- - 156 - - - - - -
196219681975198219901999200620072008
94



Cercar
54
53
53
56
58
20092010
57
59
55
55
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 era populacion èra de 51 abitants e era densitat èra de 11,94 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]

Personalitats ligadas dab la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Véder tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  1. 1 2 3 4 Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier, Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1086&titre=sere-lanso
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 650, a Selle (La)
  3. Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier, Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1237&titre=sere-en-lavedan