Ausat

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Ausat
Auzat
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Font d'Ausat
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 42° 46′ 02″ N, 1° 28′ 51″ E
Superfícia 162,74 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
3 143 m
740 m
720 m
Geografia politica
País País de Fois Armas del País de Fois
Contrada Vic de Sòs
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
9
Arièja Armas del Departament d'Arièja
Arrondiment
091
Fois
Canton
0920
Savartés (Vic de Sòs abans 2015)
Intercom
240900316
CC de Nauta Arièja
Cònsol Abdelhamid El Yacoubi
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
481 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

491 ab.
Autras informacions
Còde postal 09220
Còde INSEE 09030

Ausat[1],[2],[3],[4] (Auzat en francés) es una comuna foissenca situada dins lo departament d'Arièja e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Roïnas del castèl de Montreial de Sòs a Olbièr

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comuna situada dins los Pirenèus sul riu Vic de Sòs, es frontalièra amb los estats d'Andòrra e Espanha. Son trescòl es la Pica d'Estats (3 143 m) qu'es situada dins lo massís del Montcalm. Es tanben le "Teulat d'Arièja" e lo mai naut suc de Catalonha.

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

La prononciacion es [aw'zat]. Las fòrmas ancianas son Auzato en 1246, villa de Aussaco en 1272, Aussaco en 1375, Ausat en 1385 e 1390, Auzat en 1445, etc [6].
Segon Dauzat e tanben Negre, citat per Patrici Pojada, le nom d'Ausat vendriá del nom latin d'òme Avitius ambe'l sufixe -acum[7].
Segon Delamarre, Ausat èra auitiācon, la proprietat d'Avitios (nom frequent en Gàllia, coma Avitos e considerat celtic)[8].
Segon Astor, citat per P. Pojada, Ausat ven del nom latin d'òme Avitus (basat sus avitus « aujòl »). Segon Felip Carbona es un nom a religar ambe Ausate (La Guingueta d'Àneu, Pallars Sobiran). Pòt venir del basc aus(o) « ventada, bofaniá de vent e de nèu », o ausa « lhavet », ambe at(e) « còl, pòrt », donc « pòrt de las ventadas o dels lhavets ». Ausat poiriá tanben èsser (h)alzate « lòc o passatge dels vèrnhes », romanizat[6].
Segon Patrici Pojada, de toponimistas considèran que lo sufixe -at es una evolucion de -ac(um) e dins aquel cas una minoritat de fòrmas ancianas anirián dins aquel sens. Mes es pas brica segur, los escribas an benlèu relatinizat un nom en -at en ne fasent un -acum. L'existéncia del lòc (desabitat) Ausate en Catalonha, a 30 km tot dret, jòga en favor de las ipotèsis de Carbona : -at pòt aver, coma sovent, le sens de « còl » e la primièra sillaba de « ventada, bofaniá de vent e de nèu », o de « lhavet »; (h)alzate es tanben possible, perqué una [z] permet la vocalizacion de [l] precedent (la dificultat es que z basca se pronóncia [s])[6]. Per comprene lo rasonament, cal saber que l, en foissenc, se vocaliza en w davant [z] e se consèrva davant [s].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Ausat incorporèt Olbier (nom francés) entre 1790 e 1794, e Saleix (nom francés) en 1964 (annexion efectiva en 1965).

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Abdelhamid El Yacoubi PS agent territorial
2014 2020 Jean-Pierre Ruffé sense etiqueta foncionari
1996 2014 Bernard Piquemal PS foncionari collectivitats territorialas
abans 1988 ? André Maury PS retirat cap de quart EDF
abans 1960 ? Alexandre Denjean PS pancosièr
1867 1871 Victorin Galy   conselhièr general
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala, Ausat èra del [[canton de Vic de Sòs e dempuèi 2015 es del canton de Savartés.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 255 1 364 1 867 1 750 1 875 1 774 1 745 1 749 1 693

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 643 1 615 1 519 1 435 1 330 1 154 1 261 1 273 1 064

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 117 1 049 1 268 997 1 012 952 778 1 383 1 068

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
970
949
798
847
760
666
593
605
Cercar
2009 2010
590
599
582
591
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 481 abitants e la densitat èra de 2,96 ab/km².

Demografia Saleix (nom francés)[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
366 404 444 461 487 502 494 496 489

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
423 419 387 339 365 360 323 300 251

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
216 209 198 165 137 101 84 72 58

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
32



Cercar
Cercar
Cercar
Cercar
Cercar
2009 2010
Cercar
Cercar
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • Lo n° INSEE es estat cambiat per rasons practicas

Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2.  Toponimia occitana.
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  4. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  5. [[1]]
  6. 6,0 6,1 et 6,2 Patrici Poujade, Dictionnaire toponymique de l'Ariège, ed. IEO d'Arièja, 2021, p. 82-83
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, a Auzas, p. 40
  8. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 67, 286 e 326