Miglòs

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Miglòs
Miglos

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Miglos arquizat.jpg
Blason ville fr Miglos (Ariège).svg
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 42° 47′ 33″ N, 1° 36′ 01″ E
Superfícia 18,76 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 903 m
759 m
600 m
Geografia politica
País Occitània Flag of Occitania (with star).svg
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània (region administrativa)
Departament
9
Arièja Armas del Departament d'Arièja
Arrondiment
091
Fois
Canton
0918
Savartés ancianament de Tarascon d'Arièja
Intercom
240900431
deu País de Tarascon
Cònsol Marie-Anne Masdieu
(2014-2020)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 09400
Còde INSEE 09192

Miglòs[1][2] ( Miglos en francés) es una comuna occitana, situada dins lo departament d'Arièja e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Geografia[modificar | modificar la font]

« Miglòs es una comuna-val amb cinc vilatges... Lo vilatge mai bèl es Norjat » [3]. Los autres son Baishon (grafia supausada), al nòrd, Arquisat, Norrat e Acciat. L'ostal comun es a Arquisat.

Perimètre del territòri[modificar | modificar la font]

Comunas confrontantas de Miglòs
Nhaus Larnat
Boan
Capoleg e Junac Miglòs Larcat
Siguèr Gestièrs Aston

Toponimia[modificar | modificar la font]

Miglòs[modificar | modificar la font]

Val pas la pena de parlar de l'etimologia que dona lo siti histariège. Se las fòrmas ancianas que cita, per un còp sense las plaçar dins un contèxte, son corrèctas, permeton dificilament d'explicar lo nom : Merglos, (1080, 1108…), Mereglos (1213), Melgloso (1243), Milglosio (1244), Melglos (1246) [4]. La primièra sillaba es benlèu a comparar ambe'l gallés mero-, « fòl, agitat », que poiriá segon Delamarre aver un sens en toponimia (Merobriga, en Lusitània, Meroliacense castrum, que donèt (Chastèl)marlhac, al Montelh) [5], mès la segonda sillaba fariá puslèu pensar a quicòm d'aquitanic.

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 2020 Marie-Anne Masdieu sense etiqueta  
març 2001 2014 Georges Rouzaud    
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Tarascon d'Arièja; es ara del canton de Sabarthès (en francés), donc del Savartés.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
Picto infobox character.png
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
850 900 1 215 1 139 1 188 1 313 1 504 1 434 1 305
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 037 1 054 1 072 965 1 010 952 932 859 821
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
769 740 643 543 463 413 368 266 193
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
137
105
120
94
97
80
104
107
Cercar
2009 2010
108
110
111
113
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]

  • Glèisa romanica a Arquisat
  • Roïnas del castèl de Miglòs

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Patrici Pojada, Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus, Nouvelles Éditions Loubatières, 2009, ISBN 978-2-86266-573-3
  2. Sit Toponimia occitana
  3. Felip Carbona, Qu'èm ?, Lo Gai Saber n°494, p. 195, tardor de 2004
  4. http://www.histariege.com/miglos.htm
  5. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la Langue gauloise, ed. Errance, 2na edicion, 2003, p. 224