Justinhac

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Justinhac
Justiniac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 12′ 47″ N, 1° 29′ 34″ E
Superfícia 4,56 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
363 m
360 m
264 m
Geografia politica
País  Occitània
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània (region administrativa)
Departament
9
Arièja Armas del Departament d'Arièja
Arrondiment
092
Pàmias
Canton
0917
Pòrtas d'Arièja, ancianament de Savardun
Intercom
240900415
Les Portes d'Ariège - Pyrénées
Cònsol Christine Valles
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
57 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

57 ab.
Autras informacions
Còde postal 09700
Còde INSEE 09146

Justinhac[1],[2],[3],[4] (Justiniac en francés) es una comuna occitana, situada dins lo departament d'Arièja e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Lo vilatge, ont la comuna es situada, a pas de glèisa. La glèisa e lo cementèri son a costat del castèl.

Perimètre del territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas confrontantas de Justinhac
Marlhac
(Nauta Garona)
Marlhac
(Nauta Garona)
Justinhac Bria
Durfòrt


Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Lo nom de Justiniac ven d'un nom latin d'òme Justinius e del sufixe -acum [5], latinizacion del sufixe gallés -aco(n). Justinhac èra donc probablament una anciana granda propietat antica qu'aviá per mèstre Justinius.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
abrial 2001 2014 Christine Valles divèrs esquèrra agricultritz
abrial 1983 març 2001 Noël Pelata    
abrial 1935 març 1983 Alfred Bouin    
abrial 1925 març 1935 Gabriel Landry    
junh 1901 març 1925 Bernard Cantegril    
març 1892 mai 1901 Henri Desserres    
desembre 1889 febrièr 1892 Paul Roques    
abrial 1857 novembre 1889 Henri Desserres    
genièr 1853 març 1857 Jean Gaubert    
agost 1830 desembre 1852 Paul Gaubert    
julhet 1816 julhet 1830 Alexandre Desserres    
abrial 1809 junh 1816 Hugues Desserres    
març 1806 març 1809 Etienne Bistos    
decembre 1800 febrièr 1806 Etienne Michaud    
novembre 1792 novembre 1800 Léon Desserres    
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Savardun; es ara del canton des Portes d'Ariège (en francés), donc de las Pòrtas d'Arièja .

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
87 189 220 227 254 264 247 265 299

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
258 268 268 242 238 198 200 198 199

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
183 180 166 155 128 117 120 99 91

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
77
60
46
36
53
58
52
51
50
2009 2010
49
52
51
54
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

  • Castèl del sègle XVIII [6].

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2.  Toponimia occitana.
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  4. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 372
  6. https://web.archive.org/web/20190102222503/http://www.histariege.com/