Vic de Sòs (comuna)

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vic de Sòs
Vicdessos
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala.
Armas
Geografia fisica
Coordenadas 42° 46′ 14″ N, 1° 29′ 57″ E
Superfícia 6,01 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 585 m
708 m
652 m
Geografia politica
Region ist País de Fois Armas del País de Fois
Parçan Vic de Sòs
Estat Bandièra de França França
Region Occitània
Departament Arièja Armas del Departament d'Arièja
Arrondiment Foish
Canton Canton de Savartés (Vic de Sòs avant 2015)
Intercom CC de Nauta Arièja
Comuna Val de Sòs
Geografia umana
Populacion
(2018)
470 ab.
Densitat 78,2 ab./km²
Autras informacions
Escais les colhars
Còde postal 09220
Còde INSEE de seccion 09334
Divèrs comuna delegada e caplòc

Vic de Sòs[1],[2],[3],[4] (Vicdessos en francés) es una anciana comuna occitana del Comtat de Foish e del Vic de Sòs, situada dins lo departament d'Arièja e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus. Es la capitala del parçan del Vic de Sòs. Lo 1èr de genièr de 2019, fusionèc dins la comuna novèla de Val de Sòs que ne venguèc caplòc e una comuna delegada.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas confrontantas de Vic de Sòs
Suc e Sentenac Orús
Ausat Vic de Sòs Ilièr e la Ramada
Ausat Golièr
Sem
Lercol

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Vic de Sòs[modificar | Modificar lo còdi]

La prononciacion es [bidde'sɔs]. Las fòrmas ancianas son (per la val e per la glèisa de Sant Martin) Saos/Seos al sègle XI, Saos (per la val) en 1106-1117, Sahos en 1119, (glèisas de) Saos en 1119-1141, Sahos en 1141, Saos, cap a 1159-1181, Saos en 1162, (castello de) Saos en 1163, (glèisas de) Saos, Saos (val), Saos en 1192, Sos en 1216, Saos en 1243 e 1246, Sos ? en 1247, Saos en 1260, vallis de Sos, vallis Dessos, Vicho en 1272, Dessos (mai d'un còp), Vico Dessos en 1293, Vic de Sos en 1302, Sos (val) en 1304, Vicum de Sos, (vallis) Dessos en 1332 e 1349, Vic de Sos en 1370, Vic de Sos, Vico de Sos en 1385, Vicdessos en 1390, Vic dessos, Vic dassos en 1391, Vid de Sos en 1393, loc de Vicdessos, la valh de Sos en 1445-1446, Vicdessos cap a 1460 (Cronica d'Esquerrièr), etc [5].

Segon Dauzat e Rostaing, Vic ven del latin vicus, vila o vilatge sense estatut oficial dins l'Empèri Roman, a la diferéncia del municipium e de la colonia. Dauzat e Rostaing, seguits (mens prudentament) per les Féniés, creson, sense certitud, explicar lo determinant per de-subtus « dejós »[6]. Segon Negre, citat per Patrici Pojada, le nom es benlèu format del latin vicus « vilatge », ambe benlèu un idronime preceltic *sab- « liquide, chuc, saba » e lo sufixe preceltic -os. Segon Astor, citat per Patrici Pojada, le nom es format de vic e del nom del riu que prenguèt après lo nom de Vicdessòs. Coromines, citat per Patrici Pojada, religa lo nom en relacion ambe'l determinant Sos de Castilló de Sos dins la val de Benasc, ambe Sos del Rey Católico en Naut Aragon, Sòs en Gasconha, benlèu lo nom del riu bearnés Sosset (que sembla un diminutiu) e probablament Sessué (val de Benasc). Seriá probablament una basa iberobascoaquitana sosŏi o sossŏi[5].
Segon Pierre Henri Billy, citat per Patrici Pojada, a prepaus del Sòs d'Òut e Garona, le nom de la vila Sottium explica lo nom dels abitants, ambe'l sufixe locatiu gallic -ate. Sottium vendriá d'una rasic preindoeuropèa tsotto « clòt dins le sòl »[5]. Bénédicte Boyrie-Fénié (qu'escriu Sòç) pensa tanben que le nom dels Sotiates ven del nom de la vila (e non al revèrs); Sòç seriá un oronime prelatin o quitament preceltic[7]. Per la meteissa vila, l'explicacion de Xavier Delamarre es sotiate, la proprietat dels sotiates o de *Sotiatis (inatestat)[8]. Segon Felip Carbona, citat per Patrici Pojada, (Vic de) Sòs pòt venir del basc (?) sos, en relacion ambe la lenha menuda o de bosquets[5].
Patrici Pojada explica que vicus, a l'origina de Vic es a la nauta Edat Mejana un borg important, sovent près d'un grand camin. Vic èra atal le borg principal de la val de Saos. Le segond element sembla designar tota la val a l'origina. Las fòrmas ancianas en Saos separan Vic de Sòs de la vila dels sotiates. Lo sufixe aquitan -òs seriá present ? Le nom demòra escur[5].
Los autors citan pas Lo Sos Devath (question de vocalisme ?).

Arconac[modificar | Modificar lo còdi]

La prononciacion es [aɾku'nak]. Las fòrmas ancianas son Orconac, sense data, Orconac en 1182, villa de Aornaco en 1272, Orconac en 1390 e 1445, Arconac en 1445 e cap a 1460 (Cronica d'Esquerrièr).
Segon Xavier Delamarre, l'etime es lo cèltic arconācon, la proprietat d'Arcū o d'Arcō, atestat en Espanha (cf. Ariconium en Granda Bretanha). Segon Lemoine, citat per Patrici Pojada, Arconac ven del nom galloroman d'òme Arcanus, ambe'l sufixe -acum.
Segon Patrici Pojada, les autors coneissián pas las fòrmas ancianas en Orco-. Benlèu per dissimilacion, lo començament passèt a Arco-. Arconac èra pr'aquò un nom de proprietat ambe'l sufixe galloroman -acum, mes P. Pojada dona pas de solucion[9],[10].

Sausèlh[modificar | Modificar lo còdi]

La prononciacion es [saw'zɛʎ]. Las fòrmas ancianas son villa de Sauzello, Sauzel, en 1272, Sauzel en 1370, Sausel en 1445. Le nom ven de l'occitan sausèlh, compausat del nom sause, ambe'l sufixe diminutiu -èlh, fòrma locala de -èl. Es un nom equivalent a Les Sausilhs, près de Quilhan, ont lo diminutiu es de valor collectiva[11]

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Entre 1790 e 1794, Arconac e Sausèlh foguèron annexats a Vic de Sòs [12].

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols delegats successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 (2026) Marie-Josée Dandine    
2019 2020 Jean Magalhaes PS quadre
Totas las donadas son pas encara conegudas.
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 fin 2018 Jean Magalhaes PS quadre
març de 2001 2008 Marcel Bergay divèrs dreta  
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Vic de Sòs; es ara del canton de Sabarthès (en francés), donc de Savartés.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
737 753 874 1 016 1 108 1 136 1 142 1 185 1 116

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
989 947 889 835 862 824 808 721 692

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
655 643 738 626 579 487 419 812 568

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
635
585
580
602
483
461
437
474
Cercar
2009 2010
548
601
556
609
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2.  Toponimia occitana.
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  4. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 et 5,4 Patrici Poujade, Dictionnaire toponymique de l'Ariège, ed. IEO d'Arièja, 2021, p. 455-458
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 711-712
  7. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 276-277
  8. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 241, 307 e 366
  9. Patrici Poujade, Dictionnaire toponymique de l'Ariège, ed. IEO d'Arièja, 2021, p. 60-61
  10. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 56, 285 e 324
  11. Patrici Poujade, Dictionnaire toponymique de l'Ariège, ed. IEO d'Arièja, 2021, p. 393
  12. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=39743