Senuc

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Senuc
Senuc

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Defautoc.png
Geografia fisica
Occitania Map2.svg
geolocalizacion
Coordenadas 49° 18′ 47″ N, 4° 50′ 22″ E
Superfícia 13,58 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
213 m
102 m
Geografia politica
Estat França
Region
44
Grand Èst
Departament
8
Ardenas Armas deu Departament de las Ardenas
Arrondiment Vouziers
Canton Grandpré
Intercom
240800920
de l'Argonne Ardennaise
Cònsol Hervé Lahotte (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Còde postal 08250
Còde INSEE 08412

Senuc es una comuna francesa del departament de las Ardenas e de la region de Champanha e Ardena.

Geografia[modificar | modificar la font]

Partida eissida de l'article francés

Senuc Es una municipalitat del sud-es Ardennes, apertenent al costat de Grandpré. Se tròba al limit del bòsc del Argonne e vei l'Airal e l'Aisne se prene.

Tèxte originau de l'article francés

Senuc est une commune du sud-est des Ardennes, appartenant au canton de Grandpré. Elle se trouve à la limite de la forêt de l'Argonne et voit l'Aire et l'Aisne se rejoindre.

Partida eissida de l'article francés

Senuc Es una municipalitat del sud-es Ardennes, apertenent al costat de Grandpré. Se tròba al limit del bòsc del Argonne e vei l'Airal e l'Aisne se prene.

Tèxte originau de l'article francés

Senuc est une commune du sud-est des Ardennes, appartenant au canton de Grandpré. Elle se trouve à la limite de la forêt de l'Argonne et voit l'Aire et l'Aisne se rejoindre.

Comunas vesinas[modificar | modificar la font]

Distanças e posicion relativa
SenucSenuc
Comuna amb 136 abitants (2000)Termes (1,6km)
Comuna amb 54 abitants (2000)Grandham (2,2km)
Comuna amb 140 abitants (2000)Montcheutin (2,7km)
Comuna amb 471 abitants (2000)Grandpré (3,9km)
Comuna amb 79 abitants (2000)Mouron (3,9km)
Comuna amb 41 abitants (2000)Lançon (4,9km)
Comuna amb 51 abitants (2000)Chevières (4,9km)
Comuna amb 147 abitants (2000)Autry (4,9km)
Comuna amb 223 abitants (2000)Olizy-Primat (5,8km)


Istòria[modificar | modificar la font]

Partida eissida de l'article francés
Senuc n'en octòbre 1915, fotografiat per l'armada alemanda, del temps que la prèpa bòsc d'Argonne èra ja dévastée

Un prieuré en dependent del abbaye Saint-Remi de Rems a testificat a Senuc dempuèi lo XIe sègle. S'i aunorava un sant local, Oriculus (Sant Oricle) #que, d'après Flodoard, i auriá #èsser massacré pels Huns al Ven sègle, amb la siá sœurs Oricula e Basilica. Lo sant, décapité céphalophore, #ruscar lo sieu cap a una fontaine #que #venir un luòc de pelegrinatge - e #que s'identifica uèi al lavoir del pòble. De contunh, lo sieu cap entre las mans, #ganhar lo cavòt #que s'èra d'avançada preparada. Los sieus reliques aurián #èsser levadas pel archevêque Seulfus dintratz 922 e 925. - (cf. Vida dels Sants e dels Bienheureux... Pels RR. PP. bénédictins De París, tome XI, 1954, pp. 591–992).
La glèisa possedís una interessanta estatua del sant en bòsc pintat del XVIIe sègle.

Lo vilatge a ocupat en lo moment de la Primièra Guèrra mondiala del temps que de violentes combats gigotan la region e disloquent totalament la bòsc d'Argonne.

En lo moment de la Segonda Guèrra mondiala, la Gestapo i i aviá installat un commandement, dins lo castèl del pòble. En lo moment de la siá preséncia, un eveniment en marcant de l'istòria del vilatge se #desenrotllar: la captura de 5 òmes al alba de la Desliurança. Dos de dintratz eles èran de joves òmes d'una vintena d'an, #que Lucien Dauffy, FFI, #que i n'aguèt torturat pendent una setmana abans que lo commandement Alemand decidís pas que totes i ajan executat. En lo moment del peloton, los soldats #abatre las tres personas #qu'èran al mièg, en daissant la vida sens lo saber als dos joves dels grops, #que #aténher as enfuir.

Lo sieu coratge a celebrat lo 25 d'agost de cada an.

Tèxte originau de l'article francés
Senuc en octobre 1915, photographié par l'armée allemande, alors que la proche forêt d'Argonne était déjà dévastée

Un prieuré dépendant de l'abbaye Saint-Remi de Reims est attesté à Senuc depuis le XIe siècle. On y honorait un saint local, Oriculus (Saint Oricle) qui, d'après Flodoard, aurait été massacré par les Huns au Ve siècle, avec ses sœurs Oricula et Basilica. Le saint, décapité céphalophore, lava sa tête à une fontaine qui devint un lieu de pèlerinage - et qu'on identifie aujourd'hui au lavoir du village. Puis, sa tête entre les mains, il gagna le tombeau qu'il s'était d'avance préparé. Ses reliques auraient été relevées par l'archevêque Seulfus entre 922 et 925. - (cf. Vie des Saints et des Bienheureux... par les RR. PP. bénédictins de Paris, tome XI, 1954, pp. 591–992).
La glèisa possède une intéressante statue du saint en bois peint du XVIIe siècle.

Le village est occupé lors de la Première Guerre mondiale alors que de violents combats secouent la région et disloquent totalement la forêt d'Argonne.

Lors de la Seconde Guerre mondiale, la Gestapo y avait installé un commandement, dans le château du village. Lors de sa présence, un événement marquant de l'histoire du village se déroula: la capture de 5 hommes à l'aube de la Libération. Deux d'entre eux étaient des jeunes hommes d'une vingtaine d'année, dont Lucien Dauffy, FFI, qui fut torturé pendant une semaine avant que le commandement Allemand ne décide que tout le monde soit exécuté. Lors du peloton, les soldats abattirent les trois personnes qui étaient au milieu, laissant la vie sans le savoir aux deux jeunes du groupes, qui réussirent à s'enfuir.

Leur courage est célébré le 25 août de chaque année.

Partida eissida de l'article francés
Senuc n'en octòbre 1915, fotografiat per l'armada alemanda, del temps que la prèpa bòsc d'Argonne èra ja dévastée

Un prieuré en dependent del abbaye Saint-Remi de Rems a testificat a Senuc dempuèi lo XIe sègle. S'i aunorava un sant local, Oriculus (Sant Oricle) #que, d'après Flodoard, i auriá #èsser massacré pels Huns al Ven sègle, amb la siá sœurs Oricula e Basilica. Lo sant, décapité céphalophore, #ruscar lo sieu cap a una fontaine #que #venir un luòc de pelegrinatge - e #que s'identifica uèi al lavoir del pòble. De contunh, lo sieu cap entre las mans, #ganhar lo cavòt #que s'èra d'avançada preparada. Los sieus reliques aurián #èsser levadas pel archevêque Seulfus dintratz 922 e 925. - (cf. Vida dels Sants e dels Bienheureux... Pels RR. PP. bénédictins De París, tome XI, 1954, pp. 591–992).
La glèisa possedís una interessanta estatua del sant en bòsc pintat del XVIIe sègle.

Lo vilatge a ocupat en lo moment de la Primièra Guèrra mondiala del temps que de violentes combats gigotan la region e disloquent totalament la bòsc d'Argonne.

En lo moment de la Segonda Guèrra mondiala, la Gestapo i i aviá installat un commandement, dins lo castèl del pòble. En lo moment de la siá preséncia, un eveniment en marcant de l'istòria del vilatge se #desenrotllar: la captura de 5 òmes al alba de la Desliurança. Dos de dintratz eles èran de joves òmes d'una vintena d'an, #que Lucien Dauffy, FFI, #que i n'aguèt torturat pendent una setmana abans que lo commandement Alemand decidís pas que totes i ajan executat. En lo moment del peloton, los soldats #abatre las tres personas #qu'èran al mièg, en daissant la vida sens lo saber als dos joves dels grops, #que #aténher as enfuir.

Lo sieu coratge a celebrat lo 25 d'agost de cada an.

Tèxte originau de l'article francés
Senuc en octobre 1915, photographié par l'armée allemande, alors que la proche forêt d'Argonne était déjà dévastée

Un prieuré dépendant de l'abbaye Saint-Remi de Reims est attesté à Senuc depuis le XIe siècle. On y honorait un saint local, Oriculus (Saint Oricle) qui, d'après Flodoard, aurait été massacré par les Huns au Ve siècle, avec ses sœurs Oricula et Basilica. Le saint, décapité céphalophore, lava sa tête à une fontaine qui devint un lieu de pèlerinage - et qu'on identifie aujourd'hui au lavoir du village. Puis, sa tête entre les mains, il gagna le tombeau qu'il s'était d'avance préparé. Ses reliques auraient été relevées par l'archevêque Seulfus entre 922 et 925. - (cf. Vie des Saints et des Bienheureux... par les RR. PP. bénédictins de Paris, tome XI, 1954, pp. 591–992).
La glèisa possède une intéressante statue du saint en bois peint du XVIIe siècle.

Le village est occupé lors de la Première Guerre mondiale alors que de violents combats secouent la région et disloquent totalement la forêt d'Argonne.

Lors de la Seconde Guerre mondiale, la Gestapo y avait installé un commandement, dans le château du village. Lors de sa présence, un événement marquant de l'histoire du village se déroula: la capture de 5 hommes à l'aube de la Libération. Deux d'entre eux étaient des jeunes hommes d'une vingtaine d'année, dont Lucien Dauffy, FFI, qui fut torturé pendant une semaine avant que le commandement Allemand ne décide que tout le monde soit exécuté. Lors du peloton, les soldats abattirent les trois personnes qui étaient au milieu, laissant la vie sans le savoir aux deux jeunes du groupes, qui réussirent à s'enfuir.

Leur courage est célébré le 25 août de chaque année.

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Hervé Lahotte    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
489 566 597 640 706 801 763 746 721

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - 625 612 541 520 547 505 449

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
416 377 338 323 305 285 307 286 234

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
206
219
177
168
150
142
153
155
153
2009 2010
151
157
149
159
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]