Malària

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte
Lo parasit Plasmodium falciparum dins la sang umana, vist al microscòpi

La malària, tanben sonada paludisme, es una malautiá parasitària deguda a un protozoari transmés per la fissada de la feme d’un moissal, l’anofèla, e que provòca de fèbres intermitentas. Amb 300 000 000 a 500 000 000 malauts e 1 500 000 a 2 700 000 mòrts per an, lo paludisme es la parasitòsa tropicala pus importanta. 80 % dels cases son enregistrats en Africa Subsahariana, ont concernisson mai que mai los mainatges de mens de cinc ans e las femnas prens (OMS, 2005).

La causa de la malautiá foguèt descobèrta lo 6 de novembre de 1880 a l’espital militar de Constantina (Argeria) per un mètge de l’armada francesa, Alphonse Laveran, que reçaupèt lo Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina en 1907. Es en 1897 que le mètge anglés Ronald Ross (Prèmi Nobel en 1902) provèt que los moissals (Anopheles) èran los vectors de la malària. Aperabans, s'incriminava l'« aire marrit » dels paluns.

Los parasits Plasmodium (mai que mai P. falciparum – ancianament nomenat praecox –, P. vivax, pus rarament P. ovale et P. malariae) son transmés per la fissada de la feme d’un moissal sonat anofèla (genre Anopheles). Lo parasit es endemic, infècta las cellulas epaticas de la victima puèi circula dins la sang, en colonizar los eritrocits (globuls roges) e en los avalir.