Antimòni

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Aqueste article es pas acabat. Es en fasa d'escritura o de reconstruccion importanta.
i.) Son estat actual es provisòri, e se dèu prene amb prudéncia.
ii.) Una version melhorada es en preparacion e deuriá èsser disponibla dins pauc de temps.
iii.) Per ne seguir l'avançament o i participar, consultatz la pagina de discussion.


51
estanhantimònitelluri
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
As

Sb

Bi
Generalitats
Nom, Simbòl, Numèro antimòni, Sb, 51
Tièra quimica metalloïdes
Grop, Periòde, Blòc 15, 5, p
Aparéncia silvery lustrous gray
Massa atomica 121.760(1) g/mol
Configuracion electronica [Kr] 4d10 5s2 5p3
Electrons per nivèl energetic 2, 8, 18, 18, 5
Proprietats fisicas
Fasa solid
Densitat (temperatura ambienta) 6.697 g/cm³
Densitat liquida al punt de fusion 6.53 g/cm³
Punt de fusion 903.78 K
(630.63 °C, 1167.13 °F)
Punt d'ebullicion 1860 K
(1587 °C, 2889 °F)
Calor de fusion 19.79 kJ/mol
Calor de vaporizacion 193.43 kJ/mol
Capacitat calorifica (25 °C) 25.23 J/(mol·K)
Pression de vapor
P/Pa 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T/K 807 876 1011 1219 1491 1858
Proprietats atomicas
Estructura cristallina romboedric
Estat d'oxidacion ±1
(oxid leugièrament acid)
Electronegativitat 2.05 (Escala de Pauling)
Potencials d'ionizacion
(mai)
1èr : 834 kJ/mol
2nd : 1594.9 kJ/mol
3en : 2440 kJ/mol
Rai atomic 145 pm
Rai atomic calculat 133 pm
Rai covalent 138 pm
Informacions divèrsas
Magnetisme pas de donada
Resistivitat electrica (20 °C) 417 nΩ·m
Conductivitat termica (300 K) 24.4 W/(m·K)
Dilatacion termica (25 °C) 11.0 µm/(m·K)
Velocitat del son (20 °C) 3420 m/s
Modul de Young 55 GPa
Shear modulus 20 GPa
Modul de Bulk 42 GPa
Duretat de Mohs 3.0
Duretat de Brinell 294 MPa
Numèro CAS 7440-36-0
Isotòps pus estables
Article : Isotòps del (de l') antimòni
iso NA Mièja vida MD ED (MeV) PD
121Sb 57.36% Sb es estable amb 70 neutrons
123Sb 42.64% Sb es estable amb 72 neutrons
125Sb syn 2.7582 y Beta- 0.767 125Te

L'antimòni es un element quimic de numèro atomic 51 situat dins lo grop 15 de la taula periodica dels elements. Son simbòl es Sb que proven de son nom latin stibium. L'antimòni e mantun de sos derivats son toxics.

Aqueste element semimetallic presenta quatre formas allotropicas. Sa forma establa es un metal d'un blanc blavenc. L'antimòni negre e lo jaune son de formas non metallicas inestablas. S'emplega essencialament dins los aliatges metallics e qualques compausats de l'element son utilizats per fornir de resisténcia contra lo fuòc, dins las pinturas, la ceramica, l'esmalt, la vulcanizacion del cauchó e los fuòcs d'artifici.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Proprietats fisicoquimicas[modificar | Modificar lo còdi]

Proprietats atomicas[modificar | Modificar lo còdi]

Caracteristicas generalas de l'antimòni elementari[modificar | Modificar lo còdi]

Ocurréncia e isotòpia[modificar | Modificar lo còdi]

Quimia e proprietats dei compausats antimonics[modificar | Modificar lo còdi]

Leis aliatges[modificar | Modificar lo còdi]

Leis oxids e idroxids[modificar | Modificar lo còdi]

Leis alids[modificar | Modificar lo còdi]

Leis autrei compausats antimonics[modificar | Modificar lo còdi]

Produccion e utilizacions[modificar | Modificar lo còdi]

Produccion e resèrvas mondialas[modificar | Modificar lo còdi]

En 2022, la produccion mondiala d'antimòni èra estimada a 110 000 tonas[1]. Èra concentrada dins cinc país que representavan mai de 95 % de la quantitat de metau extrach. Aqueleis estats productors èran China (60 kt), Russia (20 kt), Tatgiquistan (17 kt), Birmania (4 kt) e Austràlia (4 kt). Lei resèrvas identificadas representavan una massa d'au mens 1,8 milion de tonas. Èran concentradas en Russia (350 kt), en China (350 kt), Bolívia (310 kt), Quirguizstan (260 kt), Birmania (140 kt) e Austràlia (120 t). Lo rapòrt entre lei resèrvas conegudas e la quantitat producha es donc relativament feble. L'antimòni es donc considerat coma una matèria estrategica critica car una penuria es possibla dins 20 ans a aqueu ritme de produccion.

Extraccion e purificacion[modificar | Modificar lo còdi]

L'estibina es lo minerau principau per l'extraccion de l'antimòni. Es un sulfur de formula generala Sb2S3 que se forma dins de venas idrotermalas de bassa temperatura[2]. Lo minerau es trissat, concentrat per flotacion e fondut a una temperatura situada entre 500 e 600 °C. Aquò permet d'obtenir una massa liquida grisa de trisulfur d'antimòni qu'es liberada de sa ganga minerala. Se refreja rapidament per formar d'agulhas de trisulfur d'antimòni pur.

Plusors procès existisson per n'extraire l'antimòni pur. Lo pus frequent es constituït de doas etapas. Dins un premier temps, lo minerau es grilhat dins un forn virant. Aquò permet de transformar lei cristaus de trisulfur d'antimòni en pouvera de trioxid d'antimòni :

2 Sb2S3 + 9 O 2 → 2 Sb2O3 + 6 SO2

Puei, lo trioxid es reduch en preséncia de carbon[3] :

Sb2O3 + 3 C → 4 Sb + 3 CO 2

Una autra possibilitat es de mesclar lo trisulfur d'antimòni amb lo trioxid d'antimòni :

2 Sb2O3 + 2 Sb2S3 → 6 Sb + 3 SO2

Per purificar mai l'antimòni recuperat a la sortida dau forn, s'utilizan de procès de sublimacion ò de fusion de zòna.

En causa de son interès economic, l'antimòni extrach durant lei procès d'extraccion e de purificacion d'autrei metaus (coire, plomb, argent, etc.) es comercializat. En certanei país, lo reciclatge es egalament una fònt importanta.

Toxicologia e pollucion[modificar | Modificar lo còdi]

L'antimòni elementari es una substància toxica qu'a d'efiechs aguts similars a aquelei de l'arsenic. Pasmens, sa dòsi letala es ben superiora e l'intoxicacion dirècta es relativament rara. En revènge, l'antimòni es tanben cancerigèna que podriá aver d'efiechs reprotoxics[4][5] e genotoxics[6][7]. Certanei compausats antimonics an una toxicitat encara pus importanta, especialament lo trioxid d'antimòni e lo triidrur d'antimòni[8][9]. L'antimòni es donc l'objècte d'una reglementacion especifica dins mai d'un país per limitar l'exposicion dei trabalhaires e contrarotlar leis emissions dins l'atmosfèra.

Fins au començament dau sègle XXI, lei pollucions liadas a l'antimòni e a sei compausats foguèron pas ò pauc estudiadas. La produccion limitada explica aquela manca d'interès car leis emissions èran marginalas a respècte d'autrei familhas de compausats. Aquò cambièt a partir deis ans 2010 après la descubèrta d'una aumentacion dei quantitats d'antimòni dins l'aire e dins l'aiga[10][11]. De mai, l'antimòni es bioacumulat per plusors cerealas e leguminosas[12]. De recèrcas son donc en cors per assaiar de trobar de procès eficaç de depollucion.

Annèxas[modificar | Modificar lo còdi]

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Donadas de produccion :

  • (en) U.S. Geological Survey, Mineral Commodity Summaries, « Antimony », genier de 2023, consultat lo 26 de febrier de 2024, [2].

Donadas toxicologicas :

  • (fr) INRS, « Trioxyde de diantimoine. Fiche toxicologique n°198 », 2017.
  • (fr) INRS, « Trihydrure d'antimoine. Fiche toxicologique n°202 », 2014.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (en) U.S. Geological Survey, Mineral Commodity Summaries, « Antimony », genier de 2023, consultat lo 26 de febrier de 2024, [1].
  2. (fr) Nicola Cipriani (trad. Marie-Hélène Alfonsi e Catherine Sobecki), Minéraux et Roches, París, Gründ, 1996, p. 95.
  3. (en) Nicholas C. Norman, Chemistry of arsenic, antimony, and bismuth, Springer, 1998, p. 45.
  4. (en) B. M. Elliott, J. M. Mackay, P. Clay e J. Ashby, « An assessment of the genetic toxicology of antimony trioxide », Mutation Research/Genetic Toxicology and Environmental Mutagenesis, 1998, vol. 415, n° 1, pp. 109-117.
  5. (en) J. E. Jelnes, « Semen quality in workers producing reinforced plastic », Reproductive Toxicology, 1988, vol. 2, n° 3-4, pp. 209-212.
  6. (en) N. Gurnani, A. Sharma e G. Talukder, « Comparison of the clastogenic effects of antimony trioxide on micein vivo following acute and chronic exposure », Biometals, 1992, vol. 5, n° 1, pp. 47-50.
  7. (en) N. Gurnani, A. Sharma e G. Talukder, « Comparison of clastogenic effects of antimony and bismuth as trioxides on mice in vivo », Biological trace element research, 1993, vol. 37, n° 2-3, pp. 281-292.
  8. (fr) INRS, « Trioxyde de diantimoine. Fiche toxicologique n°198 », 2017.
  9. (fr) INRS, « Trihydrure d'antimoine. Fiche toxicologique n°202 », 2014.
  10. (en) Sophie Ayrault, Abderrahmane Senhou, Mélanie Moskura e André Gaudry, « Atmospheric trace element concentrations in total suspended particles near Paris, France », Atmospheric Environment, 2010, vol. 44, n° 30, pp. 3700–3707.
  11. (en) L. Tessier e P. Bonté, « Suspended sediment transfer in Seine river watershed, France: a strategy using fingerprinting from trace elements », 2002, Science for Water Policy, pp. 79-99.
  12. (en) Natasha Shahid e Muhammad Shahid, « Biogeochemistry of antimony in soil-plant system: Ecotoxicology and human health », Applied Geochemistry, 2019, pp. 45–59.