Estampariá

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Premsa d'estampar de 1811, fotografiada a Munic, Alemanha .

L'estampariá o imprimeriá (gasc. estamperia/estamperia o imprimeria) o es un dispositiu mecanic que servís per copiar un tèxt o un imatge en aplicar per pression una superfícia tenchada sus un supòrt papièr o teissut. Los sistèmas mecanics utilizats foguèron assemblats d'en primièr aperaquí cap a 1440 per un orfèbre del Sant Empèri Roman Germanic nomenat Johannes Gutenberg, qu'utilizèt per aquò far una premsa de vitz ja existenta qu'èra utilizada pels vestits, rasims, etc., e benlèu per la xilografia, qu'existissiá en Euròpa ja abans Gutenberg. A l'encòp las tecnicas d'impression xilografica e los caractèrs mobils foguèron utilizats d'en primièr en China e en Corèa mantun centenats d'ans abans, mas Gutenberg èra lo primièr que desvolopèt l'estampariá en Occident.

A la Renaissença, los metòdes d'impression basats sus la premsa de Gutenberg s'espandiguèron d'aviat d'en primièr a travèrs Euròpa tota, puèi per la rèsta del mond. Prenguèt la plaça de divèrsas tecnicas xilograficas en venir lo format de caractèrs mobils modèrnes pus utilizat, fins que siá descaçat per l'aveniment de la tecnologia offset.

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]