Punt d'ebullicion
Se nomena punt d'ebullicion d'un còrs las condicions de temperaturas e de pression que se devon reunir per que passe rapidament de l'estat liquid a l'estat gasós (bolhís). Lo punt de condensacion designa lo procediment invèrs, se produsent al meteis punt.
Còrs purs
[modificar | Modificar lo còdi]
Per un còrs pur, los punts d'ebullicion forman dins lo diagrama de fasa la corba que separa la zona liquida de la zona gasosa. Es a dire que per una pression donada, l'ebullicion se producha a una temperatura fixa.
Dins aquel cas, lo punt d'ebullicion es identic al punt de condensacion, que representa las condicions necessàrias al passatge de l'estat gasós cap a l'estat liquid.
Cas de l'aiga
[modificar | Modificar lo còdi]L'escala de temperatura Celsius èra a l'origina definida de tal bias que la temperatura d'ebullicion de l'aiga a la pression d'una atmosfèra siá 100ºC. La definicion de la pression estandard se precisèt dempuèi, e se pren en compte pel calcul del punt d'ebullicion la calor necessària al cambiament d'estat (egala a gaireben 2 250 J/g per l'aiga), de biais que lo punt d'ebullitcon de l'aiga a la pression estandard es ara de 99,98 °C (211,964 °F).
Punt d'ebullicion estandard
[modificar | Modificar lo còdi]Dins las taulas de termodinamica dels produchs quimics, tot es pas indicat pel diagrama de fasa, mas sonque la temperatura d'ebullicion dins l'etat estandard, es a dire a la pression d'una atmosfèra (1 013,25 hPa). Aquel punt d'ebullicion es alara nomenat punt d'ebullicion estandard, e la temperatura temperatura d'ebullidion estandard.
La taula seguenta dona las temperaturas d’ebullicion d'unes elements a l'estat estandard a 1 atm en °C:
| temperaturas d’ebullicion d'unas substéncias. | Teb (°C) |
|---|---|
| Acid nitric | 86 |
| Acid sulfuric | 332[1] |
| Aiga de mar | 103 |
| Aiga destillada | 100 |
| Etanòl (100% en volum) | 78,3 |
| Amoniac | -34 |
| Aur | 2808 |
| Benzèn | 80 |
| Clòr | -34 |
| Esséncia de trebentina | 160 |
| Etèr | 35 |
| Fèrre | 3000 |
| Galli | 2237 |
| Gliceròl | 290 |
| Lipid | 300 |
| Idrogèn | -253 |
| Mercuri | 357 |
| Metan | -162 |
| Nitrogèn | -196 |
| Òli de lin | 316 |
| Òli d'oliva | 300 |
| Oxigèn | -183 |
| Parafina | 300 |
| Sòdi | 900 |
| Sulfur de carbòni | 46,5 |
| Tungstèn | 5500 |
Mesclas
[modificar | Modificar lo còdi]Dins lo cas d'una mescla, lo punt d'ebullicion depend en mai de la pression e de la temperatura, tanben de la concentracion dels diferents compausants de la mescla e de las reaccions quimicas que se produson entre eles. Los diferents compausants s'evaporant e de velocitats diferentas, lors concentracions relativas evoluan pendant l'ebullicion: alara se parla de distillacion. La temperatura demora pas constanta, mas seguís aquela evolucion. Los aigardentièrs utilizan aquela variacion per estimar la proporcion d'alcòl demorant dins lo most que distillan: a 100ºC, tot l'alcòl es evaporat, demora pas que d'aiga.
Evaporacion sens ebullicion
[modificar | Modificar lo còdi]Los liquids pòdon passar sens ebullicion de l'estat liquid a l'estat gasós, a de temperaturas mai bassas qu'aquela del punt d'ebullicion: s'agit alara d'evaporacion e non pas d'ebullicion.
Nòtas referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ Perry's Chemical Engineers' Handbook 7a ed. (pàg. 2.25-2.26), la Teb per l'acid sulfúric sa forma comerciala abituala es de 340 °C (temperatura que tanben se'n produsís la descomposicion), la Teb de l'acid sulfuric monoidrat (H2SO4·H2O) es de 290 °C, alara que la Teb de l'acid sulfuric diidrat (H2SO4·2H2O) es de 167 °C (dins los dos darrièrs cases i a pas de descomposicion).