Corrosion

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

La corrosion es l'alteracion que provòca l'atmosfèra sus un objècte manufacturat, levats totes los efèctes puramant mecanics (coma los damatges causats par la friccion e la rompadura per impactes). Los exemples mai coneguts son las alteracions quimicas dels metals a causa de l'aire, coma la formacion d'oxid de fèrre sus l'acièr o la patina verda sul coire e los seus aliatges (coma, per exemple, lo laton).

Corrosion observada en una placa metallica
Simbòl de dangièr per de substàncias corrosivas

Malgrat tot, la corrosion es un fenomèn fòça mai corrent que tòca totes los materials (metals, ceramicas, polimèrs...) e totes los mitans (aquoses, atmosfèra, nauta temperatura...).

La corrosion es un problèma industrial important, perque pòt causar d'accidents (fagilizacion de las pèças) e, mai, representa un còst important, perque s'estima que cada segonda se dissòlvan cinc tonas d'acièr pel mond. Qualques pichons nanomètres o picomètres invisibles sus cada pèça, multiplicats per la quantitat d'acièr existent pel mond, son vertadièrament una pèrda importanta de material

La corrosion es un camp de las sciéncias de materials que demanda de coneissença de quimia e de fisica (fisicoquimica)

Apròcha de la corrosion dels metals[modificar | modificar la font]

La corrosion dels metals es un fenomèn de caire natural. En efècte, malgrat de rares excepcions (l'aur, lo fèrre d'origina meteoritica...) los metals son presents sus la Tèrra en forma d'oxid, dins los minerals (coma la baucita s'es alumini, l'ematita s'es fèrre...). Dempuèi de la preïstòria, tota la metallurgia constituissiá a reduire los oxids en bases forns, per fabricar lo metal. La corrosion, de fach, es lo retorn del metal al seu estat natural, l'oxid.

La corrosion es una reaccion quimica (oxidoreduccion) qu'intervenon dos elements:

  • La pèça manufacturada
  • L'ambient

Sovent se parla de l'"acièr inoxidable"; lo tèrme es inadequat per doas rasons:

  • Aquel tipe d'acièr conten d'elements d'aliatge (cròme, niquèl) que s'oxidan; a aquela capa d'oxid se deu la proteccion de l'acièr
  • Es pas protegit mai que per un tipe d'ambient, e, probablament, s'oxidarán dins d'ambients diferents.

Oxidareccion de la corrosion[modificar | modificar la font]

Esquèma de la corrosion del fèrre

La corrosion dels metals es un procès electroquimic qu'implica doas semireaccions:

  1. Ambient acid O2+ 4H+(aq)+4e-→ H2O o bé 2H++2e-→H2
  2. Ambient basic O2+2H2O+4e-→4OH- o ben 2H2O+2e-→H2+2OH-

Ambedoas semireaccions se presentan simultanèament e sont irreversible. Atal, se se vòl empachar la corrosion d'un metal, se pòt agir en inibent la semireaccion d'oxidacion o ben la semireaccion de reduccion. Se dich que l'oxidacion es un procès anodic, alara que la reduccion es un procès catodic; d'aquel biais existisson inibitors anodics e inibitors catodics.

Tipes de corrosion[modificar | modificar la font]

Teulat oxidat de placa ondada d'acièr.

Existisson diferents tipes de corrosion. Los mai comuns son:

Corrosion generalizada[modificar | modificar la font]

L'oxidacion se produtz uniformament en tota o granda partida del metal. Lo metal a pauc a pauc merma fins a res sus tota la superfícia.

Corrosion per fissadas (pitting corrosion)[modificar | modificar la font]

La pèça se manten sens atacar a un nivèl macroscopic, mas sus qualques punts locals se produís la corrosion. Lentament evolua, las fissadas venon visibles e amb lo temps arriban a perforar lo metal. La produccion de fissadas son d'en prmièr ligat amb la preséncia d'ions clorur e se presenta entre d'autres, sus qualques acièrs inoxidables en mitans marins.

Stress Corrosion Cracking (SCC)[modificar | modificar la font]

La combinason d'un agent quimic e de tensions provòcan una corrosion que produch cretas qu'acaban per fragilizar lo metal. Cal l'accion combinada de l'agent quimic e de las tensions per tal que se produsís. Se presenta per exemple pels aliatges especials de niquèl, cròme e fèrre.

Deteccion de la corrosion[modificar | modificar la font]

La corrosion dels metals provòca de grands còsts economics derivats de la pintura dels metals, reparacion de material defectuós e, sobretot, pels arestes de produccion per causa d'avarias. Se desvolupèt diversas tecnicas que permeton, amb mai o mens de succès, coneisser lo gra e tipes de corrosion dels canons, reactors, eca., d'una industria:

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]