Ematita
L’ematita es une espècia minerala compausada d’oxid de fèrre(III) de formula Fe2O3 amb des traças de titani Ti, d'alumini Al, de manganès Mn e d'aiga H2O. Es lo polimòrf α de Fe2O3, lo polimòrf γ essent la maguemita.
Es un mineral plan corrent, de color negra a gris argentat, brun a roge, o roge, amb fòrça formas cristallinas. Los cristals pòdon aténher 13 cm[1].
Istoric de la descripcion[modificar | modificar la font]
Inventor e etimologia[modificar | modificar la font]
Son existéncia es contada per Plini lo Vièlh a partir de 77. Lo nom de l’ematita ven del latin haematites, d'el meteis venent del grèc αίματίτης, derivant d'αίμα que significa « sang »[2]. La polvera d’ematita èra utilizada coma pigment roge.
Topotipe[modificar | modificar la font]
Non defini per aquela espècia.
Caracteristicas fisicoquimicas[modificar | modificar la font]
Criteris de determinacion[modificar | modificar la font]
Sa leugièra solubilitat dins l'acid cloridric permet de la destriar de l'ilmenita.
Composicion quimica[modificar | modificar la font]
Varietats[modificar | modificar la font]
- alumoematita: varietat rica en alumini de formula ideala: (Fe,Al)2O3
- crucilita o crucita (Thompson): pseudomorfòsi d'arsenopirita en ematita o en goethita descricha segon d'escandalh de Clonmel, Co. Waterford, Ireland; l'aspècte crucifòrme dels cristals inspirèt lo nom
- mina de fèrre especulara o fèrre especular o especularita: varietat d'habitus tabularis de fàcia liças, utilisables coma miralh; venent d'un mot grèc significant « espeluqui », lo latin specere donèt speculum (miralh)[3]
- martita (Breithaupt): pseudomorfòsis de magnetita en ematita[4]
- ròsa de fèrre: varietat d'habitus que designa l'assemblatge de cristals tabulars que remembra una ròsa[5].
Cristalloquimia[modificar | modificar la font]
L’ematita es lo cap d’un grop amb lo corindon, lo grop del corindon-ematita, contenent de materials avent totes la meteissa estructura cristallina e una formula generala del tipe A2O3 ont A pòt èsser un cation coma aquel del fèrre, titani, alumini, le cròme, le vanadi, la magnèsi, antimòno, sòdi, zinc e/o manganès.
Grop corindon-ematita[modificar | modificar la font]
- Corindon Al2O3
- Ematita Fe2O3
- Eskolaita Cr2O3
- Karelianita V2O3
- Tistarita Ti2O3
- Sosgrop de l'ilmenita
- Brizziita
- Ecandrewsita
- Geikielita
- Ilmenita
- Melanostibita
- Pirofanita
Cristallografia[modificar | modificar la font]
L'ematita a una estructura notada D51 en notacion Strukturbericht. Es una estructura romboedrica, de grop d'espaci R3c (n 167). Un motiu es compausat de dos pentaèdras Fe2O3 capvirats que se repètan als noses del romboèdre. Aqueles paramètres de malhum son:
- a = 5,43 Å ;
- α = 55,26° = 55°16’.
Los ions O2- forman un malhum exagonal compacte, amb donc une alternança de plans A-B; los ions Fe3+ occupan los dos terces dels sites intersticials octaedrics, amb tres tipes de plans a, b e c en alternança. On a donc una alternança A-a-b-B-c-a-A-b-c-B-a-b-A-c-a-B-b-c-A-a… Los paramètres de malhum dins aquela descripcion exagonala son:
- a = 5,04 Å;
- c = 13,78 Å.
A respècte de la description precedenta, la distança entre los plans de O2- dels pentaèdres es c/2.
Jaces[modificar | modificar la font]
Ajaçament e minerals associats[modificar | modificar la font]
Mineral plan comun dins de contèxtes geologics plan variats. D'origina primària, format a nauta temperatura. Dona de fumaròlas, pòt donar de concentracions dins de jaces de contacte. Pòt èsser un element de las ròcas eruptivas. A vegada en depaus important amb limonita e siderita dins las ròcas sedimentàrias.
Los minerals que li son sovent associats son:
- Dins las ròcas metamorficas e ignadas: magnetita, ilmenita, rutile
- Dins las zonas sedimentàrias: goethita, lepidocrocita, siderita
Jaces productors d'especimens remarcables[modificar | modificar la font]
- Brasil
- Miguel Burnier (São Julião), Ouro Preto, Minas Gerais; Varietat Ròsa de fèrre[6]
- França
- Minas de Batèra (Cortsaví, Arles), Catalònha[7]
- Faucogney-Saphoz, Nauta Sòne[8]
- Itàlia
- Bacino, Miniera di Rio (Miniera di Rio Marina), Rio Marina, île d'Elbe, Toscana[9]
Ematita Marciana[modificar | modificar la font]
Se trapèt, sus Mart, en 2004, d'esfèras que poirián èsser tota o en partida compausada d'ematita. L'ematita se forma mai sovent per l'accion erosiva de l'eaiga, çò que supausa la preséncia, a una epòca, d'aiga sus Mart.
Expleitacion dels jaces[modificar | modificar la font]
- Utilizacions
L'ematita es lo minerai de fèrre mai abondant.
- Fa partit dels minerals podent èsser utilizats per fabricar del Tamahagana.
- Pòt èsser utilizada coma granulats (talha compresa entre 0 e 25 mm) dins los betons dichs pesucs, destinats a la fabricacion de contrapes e d'ecrans de proteccion antiradiacions.
- Trissat prim, pòt servir de pigment e intra dins la composicion d'esmalts e d'engobas per la ceramica.
- De pèiras pòdon èsser talhadas coma pèiras preciosa.
- Se trapa entre autre – jos forma de particulas finas – dins lo desgalh metallurgic de l'industria aluminièra (fanga roja).
Istòria, usatges de l'ematita[modificar | modificar la font]
L'ematita foguèt utilizada coma pigment (roge) al paleolitic superior per nos aujòls Homo sapiens. Pulverizat puèi mescladas a l'aiga o (mai rarament) a la òlis vegetals e animals, se plaçava sus la ròca dels parets, çò que permetava a nos aujols de dessenhar e de penher las baumas qu'abitavan[10].
Dins l'Egipte anciana, l'ematita èra considerada coma avent lo poder de garir las malautiás de la sang (aquel mineral compausat subretot de fèrre a la particularitat de colorar l'aiga en roge. Es perque los Egipcians pensavan que favorisava la produccion de sang).
Èra utilizada dins l'Antiquitat - amb lo plomb (jos forma de cerusa, tanben toxic - dins de cosmetics[11], coma en Africa del Nòrd[12] e dins l'Egipte antica predinastica[13]
L'ematita venguèt lo mai important minerai de fèrre (per la produccion de fondas, acièrs, aliatges).
Mai recentament, es utilizada dins los fluids de foratge (fangas pesugas, pour forar, tapar los poses HP/HT (hauta temperatura, hauta pression)[14].
Articles connèxes[modificar | modificar la font]
- Pigment
- Idroxid de fèrre
- Fard
- Fanga de foratge
Notas e referéncias[modificar | modificar la font]
- ↑ The Handbook of Mineralogy.
- ↑ http://www.cnrtl.fr/etymologie/h%C3%A9matite modèl {{Ligam web}} : paramètre «
titre
» mancant, sur www.cnrtl.fr - ↑ Histoire naturelle, générale et particulière.
- ↑ Nouveau cours de minéralogie, volume 3.
- ↑ Précis de minéralogie.
- ↑ Palache, C., Berman, H. & Frondel, C. (1944), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana, Yale University 1837-1892, Modèl:7e, volume I: 531.
- ↑ Berbain, C., Favreau, G. & Aymar, J. (2005) : Mines et Minéraux des Pyrénées-Orientales et des Corbières.
- ↑ Cario, P. et Perinet, F. (1976).
- ↑ Orlandi, P., & Pezzotta, A., 1997.
- ↑ Marcel Otte, La Préhistoire 3e édition, p.
- ↑ Académie de Nice, L’Hématite, la goethite, ingrédients utilisés dans la réalisation de cosmétiques sous l’Antiquité, FICHE n 13
- ↑ Alatrache, A., Mahjoub, H., Ayed, N. et Ben Younes, H. (2001), Les fards rouges cosmétiques et rituels a base de cinabre et d'ocre de l'époque punique en Tunisie : analyse, identification et caractérisation.
- ↑ BADUEL Nathalie (doctorante à la Maison de l'Orient, université Louis-Lumières Lyon-II, ), La collection des palettes prédynastiques égyptiennes du muséum (Lyon) = The Collection of Egyptian Predynastic Palettes of the Museum (Lyon) ; Cahiers scientifiques - Muséum d'histoire naturelle de Lyon ; (ISSN 1627-3516) ; 2005, n°9, p. [8 page(s) Fiche Inist/CNRS
- ↑ Henry C. H. Darley, George Robert Gray, Composition and Properties of Drilling and Completion Fluids ; Modèl:5e, (fundamental principles of geology, chemistry, and physics that provide the scientific basis for drilling fluids technology) ; ISBN 0-87201-147-X, voir chap I, Introduction to Drilling fluids, 1 Composition of drilling fluids