Siderita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia d'un tròç de siderita.

La siderita es un minerau de color jaune clar ò brun qu'a una duretat de 4,0-4,5 e una densitat de 3,89. Es format de carbonat de fèrre (simbòl quimic : FeCO3) cristallizat segon un sistèma trigonau de classa ditrigonala escalenoedrica. Lei cristaus naturas son escalenoedrics ò romboedrics mai aqueu minerau se troba tanben sovent en massas fibrosas. Son esclat es veirenc.

La siderita se troba generalament dins de venas idrotermalas de temperatura bassa, dins de depaus sedimentaris d'origina quimica e dins certanei venas metallifèras. Es sovent associat ambé de mineraus metallifèrs. Se sa concentration de fèrre es sufisenta, la siderita es utilizada coma minerau de fèrre.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]