Vejatz lo contengut

Arsenic

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
33
germani arsenic selèni
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
P

As

Sb
Generalitats
Nom, Simbòl, Numèro atomic arsenic, As, 33
Familha d'elements quimicsmetalloïds
Grop, Periòde, Blòc 15, 4, p
Aparénciagris metallic
Massa atomica74.92160(2) g/mol
Configuracion electronica[Ar] 3d10 4s2 4p3
Electrons per nivèl energetic2, 8, 18, 5
Proprietats fisicas
Fasasolid
Densitat (temperatura ambienta)5.727 g/cm³
Densitat liquida al punt de fusion5.22 g/cm³
Punt de fusion1090 K
(817 °C, 1503 °F)
Punt d'ebullicionsubl. 887 K
(614 °C, 1137 °F)
Calor de fusion(gris) 24.44 kJ/mol
Calor de vaporizacion? 34.76 kJ/mol
Capacitat calorifica(25 °C) 24.64 J/(mol·K)
Pression de vapor
P/Pa1101001 k10 k100 k
a T/K553596646706781874
Proprietats atomicas
Estructura cristallinaromboedric
Estat d'oxidacion±3, 5
(oxid leugièrament acid)
Electronegativitat2.18 (Escala de Pauling)
Potencials d'ionizacion
(mai)
1èr : 947.0 kJ/mol
2nd : 1798 kJ/mol
3en : 2735 kJ/mol
Rai atomic115 pm
Rai atomic calculat114 pm
Rai covalent119 pm
Rai de van der Waals185 pm
Informacions divèrsas
Magnetismepas de donada
Resistivitat electrica(20 °C) 333 nΩ·m
Conductivitat termica(300 K) 50.2 W/(m·K)
Modul de Young8 GPa
Modul de Bulk22 GPa
Duretat de Mohs3.5
Duretat de Brinell1440 MPa
Numèro CAS7440-38-2
Isotòps pus estables
Article : Isotòps del (de l') arsenic
iso NA Mièja vida MD ED (MeV) PD
73As syn 80.3 d ε - 73Ge
γ 0.05D, 0.01D, e -
74As syn 17.78 d ε - 74Ge
β+ 0.941 74Ge
γ 0.595, 0.634 -
β- 1.35, 0.717 74Se
75As 100% As es estable amb 42 neutrons

L'arsenic es l'element quimic de numèro atomic 33, notat pel simbòl As. Son còs simple se presenta jos la forma d'un solid cristallin argentat.

L'arsenic aparten al grop dels pnictogèns (grop 15) amb l'azòt (N), lo fosfòr (P), l'antimòni (Sb), lo bismut (Bi) e lo moscovi(Mc). Ten de propritats intermediaris entre las dels metals e dels non-metals, coma l'antimòne que ne's pròche. Es generalament considerat coma un metalloïd. Es un element nautament toxic e un polluant reglementat dempuèi 2005 en Euròpa per una directiva.

Lo grop dels pnictogèns mòstra una tendància creissenta de formar de sulfurs estables puslèu que d'oxids. En mai, los ions a basa d'As, Sb e Bi son précipitats per lo sulfur d'idrogèn en solucion.

L’arsenic es quimicament fòrça semblable al fosfòr, element non-metal que le precedís dins lo meteis grop. Òm ditz qu'es son « analòg quimic». Presenta tanben una granda analogia amb l'antimòni semi-metallic, pus pesuc, que le seguís dins lo grop.

Aquela matèria coneguda dempuèi l'Antiquitat es tanben un perturbator endocrinian.