Akira Kurosawa

Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.

Kurosawa Akira (黒澤明)
Kurosawa Akira (黒澤明)

Naissença

23 de març de 1910

Decès

6 de setembre de 1998

Escais

AK

Nacionalitat

Japonesa

Profession(s)

Cineasta

Filmes notables

Sugata Sanshiro / Legenda del judo màger
Zoku Sugata Sanshiro / Nòva legenda del judo màger

Waga Seishun ni Kuinashi / Regreti ges ma joventut

Yoidore Tenshi / L'Àngel èbri
Norainu / Còr enrabiat

Shubun / Escàndol

Rashōmon / Rashomon

Hakuchi / L'Idiòt

Ikiru / Viure

Shichinin no Samurai / Los Sèt Samorais

Ikimono no Kiroku / Cronica d'un èsser vivent

Kumonosu-jo / Lo Castèl de l'aranha...(id Lo Sòli de sang)

Donzoko / Los Fonsals
Kabushitoride no San Akunin / La Fortalesa amagada
Yojimbo / Lo Gardacòs
Tsubaki Sanjuro / Sanjuro

Tengoku no Jigoku / Entremièg cèl e infèrn

Akahige / Barbarossa

Dodesukaden / Dodesukaden

Deruzu Uzara / Dersou Ouzala

Kagemusha / Kagemusha... (id L'Ombra del guerrièr)

Ran / Ran

Yume / Sòmis

Hachigatsu no Kyoshikyoku / Rapsodia d'Agost

Maadadayo / Lo Professor

Conjunt(a)

Yoko Yaguchi (maridatge de 1945 a 1985)

Recompensa(s)

Leon d'Aur de la Mòstra de Venècia
1951 per Rashōmon
Oscar del melhor filme en lenga estrangièra
1951 per Rashōmon
1975 per Dersou Ouzala
Palma d'Aur del Festenal de Canas
1980 per Kagemusha
Cesar del melhor filme estrangièr
1981 per Kagemusha
Legion d'Onor 1984
Oscar d'onor 1990

Ficha IMDb

Identificants

ULAN

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Akira Kurosawa.

Akira Kurosawa

Akira Kurosawa (Kurosawa Akira del sieu nom vertadièr, segon l'us tradicional millenari nipon d'emplec dels noms pichons e d'ostal, nascut a Tòquio en 1910 e defuntat idem en 1998), es un immens cineasta (realizator, scenarista, productor) japonés.Nipon.

La Vida[modificar | modificar la font]

L'Òbra cinematografica[modificar | modificar la font]

... Aficha japonesa de Rashomon...

... Ikiru / Viure...

Citacions[modificar | modificar la font]

La pilha occidentala[modificar | modificar la font]

Resson critic a Japon[modificar | modificar la font]

Resson critic... endacòm mai[modificar | modificar la font]

Prèmis e guerdons[modificar | modificar la font]

Filmografia[modificar | modificar la font]

1943 : Sugata Sanshiro Legenda del grand judo
1944 : Ichiban Utsukushiku Lo mai bèl
1945 : Zoku Sugata Sanshiro Nòva legenda del grand judo
1945 : Tora no O o Fumu Otokotachi Los òmes que trepejan la coa del tigre
1946 : Asu o Tsukuru Hitobito Bastisseires d'avenidor... corealizat per en Yamamoto Kajiro e'n Sekigawa H.
1946 : Waga Seishan ni Kuinashi Regreti ges ma joventut
1947 : Subarashiki Nichiyobi Un dimenge meravilhós
1948 : Yoidore Tenshi L'Àngel èbri
1949 : Shizuka Naru Ketto Düèl silentós
1949 : Norainu Gos fòl
1950 : Shubun Escàndol
1950 : Rashomon Rashomon
1951 : Hakuchi L'Idiòt
1952 : Ikiru Viure
1954 : Shichinin no Samurai Los Sèt Samorais
1955 : Ikimono no Kiroku Viure dins la paur
1957 : Kumunosu-jo Lo Castèl de l'aranha idem Lo Sòli de sang
1957 : Donzoko Los Fonsals
1958 : Kakushitoride no San Akunin La Fortalesa amagada
1960 : Warui Yatsu hodo Yoku Nemuru Dormísson plan plan los poirits
1961 : Yojimbo Yojimbo idem Lo gardacòs
1962 : Tsubaki Sanjuro Sanjuro
1963 : Tengoku no Jigoku Entremièg cèl e infèrn
1965 : Akahige Barbarossa
1970 : Dodesukaden Dodes'kaden
1975 : Derusu Uzara Derzó Ozala
1980 : Kagemusha Kagemusha idem L'ombra del guerrièr
1985 : Ran Ran
1990 : Yume Sòmis
1991 : Hachigatsu no Kyoshiyoku Rapsodia d'agost
1993 : Madadayo Madadayo idem Lo Professor

Bibliografia[modificar | modificar la font]

òbras de n'AK[modificar | modificar la font]

Akira Kurosawa: Something like an autobiography , traduccion del japonés per n'Audie Bock, cò n'Alfred A.knopf, 1982... (en anglés) (ne foguèt tracha una traduccion francesa titolada Akira Kurosawa Comme une autobiographie, coedicion Seuil/Cahiers du cinéma, 1985

e ca

a l'entorn del cineasta[modificar | modificar la font]

libres[modificar | modificar la font]

Michel Mesnil : Kurosawa, colleccion Cinéma d'aujourd'hui, numèro 77, cò en Seghers, París, 1973 (en francés)
Hubert Niogret : Kurosawa, colleccion Rivages/Cinéma, bailejada per en Francis Bordat, edicions Payot & Rivage, id 1995 (id)

e ca

revistas[modificar | modificar la font]

numèro especial Akira Kurosawa de la revista trimestrala études cinématographiques, num. 30-31, amb entrevista del cineasta amai tèxtes recampats e comentats per en Michel Estève, primièr trimèstre de 1964 (en francés)

e ca

a l'entorn de l'òbra[modificar | modificar la font]

numèro 113 de la revista mesadièra l'Avant-scène du Cinéma, descopatge integral de Schichinin no Samurai / Les sept samouraïs, abril de 1971 (en francés)

e ca

istòria del cinèma nipon[modificar | modificar la font]

Tadao Sato: Le cinéma japonais Tome I & II, Centre Jòrdi Pompidor, París, 1997... (traduccion francesa de l'original japonés... Una òbra remirabla...
Maria Roberta Novielli: Storia del cinema giapponese, Venècia, cò en Masilio, 1997 (en italian)
- Stuart Galbraith IV: Le cinéma japonais, edicion de luxe, 192 pp (grand format, amb una iconografia de pro bèla qualitat), en Paul Duncan editor, Taschen, Colonha (amai Hong Kong - Londres - Los Angeles - Madrid - París - Tòquio), 2009, Alemanha (vertadièr país productor...) (version francesa)... Enfins l'obratge occidental que caliá per li tornar justícia al cinèma nipon, pas tant al sieu art mas quitament al pus " popular ", amai a las siás diversitat e riquesa e pulsion creatritz, unicas al mond ... wunderbar!!!

amai

- Adrien Gombeaud:Dictionnaire du cinéma asiatique, obratge collectiu bailejat per l'autor, edicion de luxe, 640 pp (grand format... id per l'iconografia), edicions Nouveau Monde, París, 2008... Un obratge espectaclós, que la part nipona es evidentament tras qu'importanta... bravo!!!

e ca