Japonés

日本語 (Nihongo)
Japonés
| |
---|---|
Parlat en | Japon |
Regions | Asia de l'Èst |
Parlat per | 127 milions de personas |
Classament pel nombre de locutors | 8ena |
Tipologia | SOV [1] Aglutinanta Morica |
Familha lingüistica | - Fòra classificacion (isolats) - Lengas japonesas |
Estatut oficial | |
Lenga oficiala de | Japon |
ISO 639-1 | ja (en) |
ISO 639-2 | jpn (en) |
ISO 639-3 | jpn (en) |
ISO 639-6 | jpn (en) |
Parent | jpry (en) |
Tipe | L (lenga viva) |
Mòstra | |
la Declaracion dels Dreches de l'Òme すべての人間は、生れながらにして自由であり、かつ、尊厳と権利とについて平等である。人間は、理性と良心とを授けられており、互いに同胞の精神をもって行動しなければならない。 |
Lo japonés (日本語, AFI: [nʲihoŋɡo]) es la lenga pròpria dels japoneses e la lenga oficiala (de facto) de Japon. Fa partida de la familha de las lengas japonicas[1].
Es una lenga parlada per mai de 130 milions de personas en Japon e dins las comunitats japonesas emigradas.
Es una lenga aglutinanta que se destria per un sistèma complèxe de cortesiá que rebat la natura ierarquica de la societat japonesa, amb de formas verbalas e un vocabulari particular per indicar l'estatut relatiu del parlaire, de l'escotaire, e de la persona mencionada dins la conversacion (presenta o absenta). L'inventòri dels sons del japonés es relativament estrech, e ten un sistèma d'accent tonic lexical distint. La lenga es ritmada pel mora.
Lo japonés s'escriu amb una combinason de tres diferent tipes de caractèrs: los caractèrs chineses modificats sonats kanji (漢字), e dos sillabaris faches de caractèrs chineses modificats, hiragana (平仮名) e katakana (片仮名). L'alfabet latin, rōmaji (ローマ字), es tanben de còps que i a utilizat en japonés modèrne, mai que mai pels noms e logos de las entrepresas, la publicitat, e per dintrar de tèxts japonés dins un ordenador. Las chifras aràbias son generalament utilizadas, mas los caractèrs numerals tradicionals sinojaponeses son tanben comuns.
Nòtas[modificar | modificar la font]
- ↑ Las lengas japonicas son una branca de la familha mai larga de las lengas corèonipoainos segon d'unes lingüistas (o de las lengas altaïcas segon d'autres lingüistas. Aquelas classificacions fan controvèrsia.
Bibliografia[modificar | modificar la font]
- Diccionari bàsic Català-Japonès & Japonès-Català, Enciclopèdia catalana, S.A., Barcelona, 1985.