Vejatz lo contengut

Virgula

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
,
Ponctuacion
Acolada{ }
Parentèsi( )
Cabrons< >
Parentèsis cairadas[ ]
Verguetas« » o “ ”
Apostròf' o ’
Virgula,
Barra oblica/
Barra oblica inversada\
Espaci 
Punt.
Punts de suspension
Punt-virgula
Dos punts
Punt d'exclamacion!
Punt d'interrogacion?
Punt exclarrogatiu
Punt d'ironia
Jonhent-
Tiret
Simbòls diacritics
Accent agut´
Accent agut doble̋
Accent grèu`
Accent grèu doblȅ
Accent circonflèxe^
Hačekˇ
Barra inscrita-
Brèva˘
Macronˉ
Cedilha¸
Ogonek˛
Punt interior·
Bana̛
Croquet en cap ̉
Punt sosescrit ִ
Punt susescrit ˙
Redond en cap˚
Tilde~
Trèma¨
Tipografia
Arròba@
Eta&
Asterisc
    Asterisme
    Coissinet
      Numèro
      Copyright©
      Marca®
      Gra°
      Gra Celsius
      Prima (1a, 2a, 3a)   
      Obelisc† o ‡
      Paragraf§
      Per consequent
      Perque
      Pè de mosca
      Piuse
      Tiret bas_
      Simbòls matematics
      Mai e mens+ -
      Mai o mens±
      Multiplicat× o ·
      Devesit÷
      Egala=
      Per cent%
      Per mila
      Cairat²
      Cube³
      Microµ
      Vinculum◌̅
      Simbòl monetari

      La virgula (comunament «pichona bròca» o «pichona verga»), es un signe de pontuacion.

      Lingüistica e tipografia

      [modificar | modificar lo còdi]

      En tipografia, la virgula es un signe de pontuacion permetent, a l'origina, d'inserir una respiracion dins la frasa. Coma totas las autras pontuacions, prenguèt, dins la lenga escricha, de ròltes multiples que la lenga orala manifestariá pas que per una pausa.

      Estructura, per exemple, la construccion de la frasa, que siá en ligant o en separant los grops sintaxics. Per exemple, dins una enumeracion, la virgula separa los tèrmes enumerats.

      En matematicas e dins l'escritura dels nombres

      [modificar | modificar lo còdi]

      Dins l'escritura dels nombres, la virgula pòt servir de separator decimal.

      L'utilizacion de l'escritura decimala (amb un separator que vendra una virgula mai tard) data del sègle XVI e foguèt popularizada, en partida, par Simon Stevin[1], çò que permetèt de calculs fòrça mai simples que l'escritura per fraccions.

      En Smalltalk, la virgula es pas un element sintaxic. Es un messatge binari qui permet de concatenar de colleccions.

      Nòtas e referéncias

      [modificar | modificar lo còdi]
      1. A. Schärlig, « Avant la virgule », Tangente, n° 120, janvier-février 2008, p. 16-18.