Accent agut

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
v · d · m

Pontuacion

Acoladas ( { } ) · Parentèsis ( ( ) ) 
Cabrons ( < > ) · Parentèsis cairadas ( [ ] ) 
Verguetas o guilheumets  ( « » o “ ” ) 
Apostròf ( ' o ’ ) · Virgula ( , ) 
Barra oblica ( / ), inversada ( \ ) 
Espaci (   ) 
Punt ( . ) · Punts de suspension ( … ) 
Punt-virgula ( ; ) · Dos punts ( : ) 
Punt d’exclamacion ( ! ), d’interrogacion ( ? ) 
Punt exclarrogatiu ( ‽ ), d’ironia ( Point d'ironie de Alcanter de Brahm.svg
Jonhent ( - ) · Tiret ( – )
Autres signes de pontuacion

Diacritic

Accent agut ( ´ ) · Accent agut doble (   ̋ ) 
Accent grèu ( ` ) · Accent grèu doble (   ̏ )
Accent circonflèxe ( ^ ) · Haček ( ˇ ) 
Barra inscricha ( - ) · Brèva ( ˘ ) · Macron ( ˉ ) 
Cedilha ( ¸ ) · Ogonek ( ˛ ) 
Punt interior ( · ) 
Bana (   ̛ ) · Croquet en cap (  ̉ ) 
Punt sosescrich ( ִ ), Punt susescrich ( ˙ ) 
Redond en cap ( ˚ ) · Tilde ( ~ ) 
Trèma ( ¨ ) ·

Simbòl tipografic

Arròba ( @ ) · Eta ( & ) 
Asterisc ( * ) · Asterisme ( ⁂ ) 
Barra verticala ( | o ¦ ) 
Coissinet ( # ) · Numèro ( № ) 
Copyright ( © )   Marca ( ® )  
Gra ( ° ) · Gra Celsius ( ℃ ) 
Prima : minuta, segonda e tèrça ( ′ ″ ‴ ) 
Obelisc ( † et ‡ ) · Paragraf ( § ) 
Per consequent ( ∴ ) · Perque ( ∵ ) 
Pè de mosca ( ¶ ) · Piuse ( • )  
Tiret bas ( _ )

Simbòl matematic

Mai e mens ( + - ) · Mai o mens ( ± ) 
Multiplicat ( × ) · Devesit ( ÷ ) · Egala ( = ≠ ) 
Per cent ( % ) · Per mila ( ‰ )
Cairat ( ² ) · Cube ( ³ ) · Micro ( µ )

Simbòl monetari

L’accent agut ( ´ ) es un diacritic de l'alfabet latin eritat de l'accent agut grèc o de l'apèx latin.

Utilizacion[modificar | modificar la font]

Lengas romanicas[modificar | modificar la font]

Article detalhat : Accentuacion de l'occitan.

Accent tonic[modificar | modificar la font]

En occitan, espanhòl, portugués, catalan l'accent agut s'utiliza per marcar l'accent tonic irreglar per las vocalas Á á /a/, É é /e/, Í í /i/, Ó ó /o/, Ú ú /u/.

Accent grafic[modificar | modificar la font]

Es tanben un accent grafic sus la vocala é per destriar los omofons, per ex;perque (conjonccion) / perqué (adverbi interrogatiu).

S'utiliza per la meteissa rason sus la á. per ex en espanhòl: mas (« mai ») / más (« mas »)

En francés, l’accent agut es placat sus la letra e (« é ») per destriar lo fonèma /e/ del fonèma ə notat e.

En Italian, indica los sons mai tencats, o melhor de timbre mai tencat, é (/e/) e ó (/o/), e dins las grafias mai cercada í e ú.

Lengas eslavas e ogricas[modificar | modificar la font]

Accent tonic[modificar | modificar la font]

L’accent tonic en rus es imprevisible e se deu aprene; pasmens, es abitualament pas marcat a l’escrich. L’accent agut servís a indicar l’accent tonic, subretot dins los diccionnaris e los manuals de russes pels estrangièrs, e excepcionalament per marcar l'accent quand lo contèxte permet pas de trencar (бо́льшие « mai grands » / больши́е « grands »).

Longor[modificar | modificar la font]

En Ongrés, l’accent aigu servís a indicar una vocala longa á, é, í, ó, ú, mas dins lo cas de a e e, tanben modifica li timbre de la vocala: a ɒá  ; e ɛé' . Plaçat sus la ö e la ü, pren la forma d’un doble accent agut ő, ű.

En chèc e eslovac, l’accent agut apareis sus las vocalas á, é, í, ó, ú e ý per indicar qu'aquelas vocalas son longas. Dins aquelas lengas, l e r se pòdon considerear comade vocalas e, en eslovac, pòdon èsser longas: ĺ e ŕ.

Palatizacion[modificar | modificar la font]

En bielorús e en Polonés l'accent sevís a indicar una palatalizaion: ć dona t͡ɕ, ń dona ɲ, ś dona ɕ, ź dona ʑ, dona d͡ʑ.

Autres usatges[modificar | modificar la font]

En polonés ó, indique qu'aquela letra se pronóncia u

En sèrbocroat, la letra Ć representa lo son t͡ɕ.

Lengas amb tons[modificar | modificar la font]

Vietnamian[modificar | modificar la font]

Dins l’escritura vietnamiana quôc ngu, l’accent agut es nomenat « sắc » e indica una intonacion pujanta.

Transcripcion del chinés[modificar | modificar la font]

En hanyu pinyin, l’accent agut indica un ton pujant: á, é, í, ó, ú, ǘ.

Alfabet fonetic internacional[modificar | modificar la font]

Sus tot simbòl de vocala (o de consonanta vocalizada), indica un tonème de registre naut.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Perrousseaux, Histoire de l’écriture typographique, de Gutenberg au xviien siècle, Atelier Perrousseaux, (ISBN 9782911220135)

Articles connèxes[modificar | modificar la font]