Accent grèu

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
v · d · m

Pontuacion

Acoladas ( { } ) · Parentèsis ( ( ) ) 
Cabrons ( < > ) · Parentèsis cairadas ( [ ] ) 
Verguetas o guilheumets  ( « » o “ ” ) 
Apostròf ( ' o ’ ) · Virgula ( , ) 
Barra oblica ( / ), inversada ( \ ) 
Espaci (   ) 
Punt ( . ) · Punts de suspension ( … ) 
Punt-virgula ( ; ) · Dos punts ( : ) 
Punt d’exclamacion ( ! ), d’interrogacion ( ? ) 
Punt exclarrogatiu ( ‽ ), d’ironia ( Point d'ironie de Alcanter de Brahm.svg
Jonhent ( - ) · Tiret ( – )
Autres signes de pontuacion

Diacritic

Accent agut ( ´ ) · Accent agut doble (   ̋ ) 
Accent grèu ( ` ) · Accent grèu doble (   ̏ )
Accent circonflèxe ( ^ ) · Haček ( ˇ ) 
Barra inscricha ( - ) · Brèva ( ˘ ) · Macron ( ˉ ) 
Cedilha ( ¸ ) · Ogonek ( ˛ ) 
Punt interior ( · ) 
Bana (   ̛ ) · Croquet en cap (  ̉ ) 
Punt sosescrich ( ִ ), Punt susescrich ( ˙ ) 
Redond en cap ( ˚ ) · Tilde ( ~ ) 
Trèma ( ¨ ) ·

Simbòl tipografic

Arròba ( @ ) · Eta ( & ) 
Asterisc ( * ) · Asterisme ( ⁂ ) 
Barra verticala ( | o ¦ ) 
Coissinet ( # ) · Numèro ( № ) 
Copyright ( © )   Marca ( ® )  
Gra ( ° ) · Gra Celsius ( ℃ ) 
Prima : minuta, segonda e tèrça ( ′ ″ ‴ ) 
Obelisc ( † et ‡ ) · Paragraf ( § ) 
Per consequent ( ∴ ) · Perque ( ∵ ) 
Pè de mosca ( ¶ ) · Piuse ( • )  
Tiret bas ( _ )

Simbòl matematic

Mai e mens ( + - ) · Mai o mens ( ± ) 
Multiplicat ( × ) · Devesit ( ÷ ) · Egala ( = ≠ ) 
Per cent ( % ) · Per mila ( ‰ )
Cairat ( ² ) · Cube ( ³ ) · Micro ( µ )

Simbòl monetari

L’accent grèu ( ` ) es un diacritic de l'alfabet latin que torna dins mai d'uns alfabets.

Alfabet grèc[modificar | modificar la font]

L'accent grèu grèc apareisson, en grèc ancian, sonque la darrièr sillaba d'un mot, dins las escasenças s'aquela èra grèva. Lo tèrme grèu ven del latin gravis (pesuc), el meteis traduch del grècc βαρύς, que designava aquela intonacion.

Alfabet cirillic[modificar | modificar la font]

L’accent grèu de l’alfabet cirillic es a vegada utilizat en bulgar per indicar l’accent tonic per una vocalas а̀ , ѐ, ѝ, о̀ , у̀ , ъ̀ , ю̀ , я̀ .

Alfabet latin[modificar | modificar la font]

Dins l'alphabet latin, l'accent grèu es dirèctament manlevat de l'alfabet grèc. Mens corrent que l'accent aigu, se sirua mai sovent sus la vocalas A, E, O e U, dins las lengas seguentas:

  • En catalan (accent greu ou obert), indica la posicion de l'accent tonic irregular e tanben l'aperturea de la vocala /e/ e /o/ (que pòdon èsser obèrta o barradas) :
    • à (català)
    • è (enciclopèdia)
    • ò (història)
  • En occitan :
    • à se pronóncia [a]
    • è se pronóncia [ɛ]
    • ò se pronóncia [ɔ]
  • En Gaelic escocés, marca una vocala longa.
  • En francés :
    • à: per destriar d'omonims (la / , ça / çà) ;
    • è: per la prononciacion del /ɛ/ obèrt;
    • ù: sonque pel mot , (pronom relatiu o adverbi interrogatiu) / ou, (conjonccion)
  • En galés, l'accent grèu es utilizat per marcar una vocala corta dins un mot que, dins lo cas contrari, seriá prononciat amb una vocala longa, coma mẁg (« tassa ») e mwg (« fum »).
  • En italian, apareis sonque coma [[Accent tonic; indica la prononciacion obèrta de la e e de la o. Sus la i e la u, se pòt tanben metre l’accent agut:
    • à (libertà)
    • è (caffè)
    • ò (parlò)
    • ù (virtù o virtú)
    • ì (partì o partí)
  • En norvegian, l'accent grèu indic que la sillaba que diacrita es accentuada, per diferenciar de mots coma og (« e ») et òg (« tenben »).
  • Dins de lengas amb tons africanas, coma lo tshiluba, l’accent grèu indica un ton bas.
  • En hanyu pinyin (transcripcion del mandarin), l’accent grèu indica un ton davalant: à, è, ì, ò, ù, ǜ.
  • En escritura dialectala alemanica, l'accent grèu indica la prononciacion mai dubèrta de las vocalas. s'utiliza sus la vocalas e, i, o, ö, u, ü que venon [ɛ, ɪ, ɔ, œ, ʊ, ʏ].

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Articles connexes[modificar | modificar la font]