Norvegian

Norvegian
	Norsk
Parlat en	Norvègia
Region	Euròpa
Locutors	4,32 milions (2012)
Tipologia	SVO, Flexionala
Classificacion lingüistica
	lengas indoeuropèas lengas germanicas lengas escandinavas Norvegian; ; ;
Estatut oficial
Oficial de	Norvègia
Acadèmia	Språkrådet
Estatut de conservacion
	Atudat; EXExtinct (Atudat) Menaçat; CRCritically endangered (En dangièr critic) SESeverely endangered (En dangièr sevèr) DEDevinitely endangered (En dangièr definitiu) VUVulnerable (Vulnerable) Segur; NENot Endangered (Non en dangièr) ICHEL Red Book: Not Endangered Classada coma lenga segura (NE) per l'Atlàs de las lengas menaçadas dins lo mond
Còdis lingüistics
ISO 639-1	no
ISO 639-2	nor
ISO 639-3	nor
ISO 639-6	nno (nynorsk) e nob (Bokmål)
Ethnologue	nor
Glottolog	norw1258
ASCL	1503
Linguist List	nor
IETF	no
	Mòstra Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'òme en norvegian: ; (Bokmål) Alle mennesker er født frie og med samme menneskeverd og menneskerettigheter. De er utstyrt med fornuft og samvittighet og bør handle mot hverandre i brorskapets ånd. ; ; (Nynorsk) Alle menneske er fødde til fridom og med same menneskeverd og menneskerettar. Dei har fått fornuft og samvit og skal leve med kvarandre som brør.;
Mapa

Lo norvegian (autonim: norsk, AFI: [ˈnɔʂːk] ^ⓘ o [ˈnɔʁsk]) es una de las lengas escandinavas, es a dire la branca septentrionala de las lengas germanicas. Lo norvegian se caracteriza de possedir doas nòrmas literàrias, ambedoas reconogudas en Norvègia: lo bokmål («lenga dels libres»), egalament nommat danonorvegian, e lo nynorsk («neonorvegian»). Emplega l'alfabet latin.

Estandardizacion

Existisson doas varietats estandardizadas concurrentas en norvegian, que totas doas tenon una reconeissença oficiala en Norvègia. Cada comuna pòt causir l'usança preferenciala d'una o l'autra.

Lo bokmål («lenga dels libres», sonat ancianament riksmål, «lenga del reialme», de còps tanben se ditz danonorvegian) es la varietat mai utilizada dempuèi la segonda mitat del sègle xx. Es un mescladís entre la fonetica norvegiana e de formas venent del danés, qu'èra l'anciana lenga oficiala durant l'union entre los reialmes de Norvègia e Danemarc.
Lo nynorsk o neonorvegian (sonat ancianament landsmål, «lenga del país») es una varietat que s'utiliza mai que mai dins las comunas occidentalas e centralas de Norvègia. Lo nynorsk es mai pròche dels dialèctes norvegians modèrnes, qu'assaja de defugir rigorosament las interferéncias del danés.

L'Estat norvegian a adoptat de reformas successivas al sègle xx per impausar de formas convergentas en bokmål e en nynorsk, mai que mai dins l'ortografia, los neologismes e certanas formas gramaticalas.

Referéncias

↑ De Smedt, Koenraad; Lyse, Gunn Inger; Gjesdal, Anje Müller; Losnegaard, Gyri S. (2012). The Norwegian Language in the Digital Age. White Paper Series. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, p. 45. DOI 10.1007/978-3-642-31389-9. ISBN 9783642313882. «Norwegian is the common spoken and written language in Norway and is the native language of the vast majority of the Norwegian population (more than 90%) and has about 4,320,000 speakers at present.»

Portal de las lengas

[1] De Smedt, Koenraad; Lyse, Gunn Inger; Gjesdal, Anje Müller; Losnegaard, Gyri S. (2012). The Norwegian Language in the Digital Age. White Paper Series. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, p. 45. DOI 10.1007/978-3-642-31389-9. ISBN 9783642313882. «Norwegian is the common spoken and written language in Norway and is the native language of the vast majority of the Norwegian population (more than 90%) and has about 4,320,000 speakers at present.»

[1]