Norvegian

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Norvegian
Norsk
Målformer i Norge.svg
Parlat enNorvègia
RegionsEuròpa
Locutors4,6 milions de
TipologiaSVO [1]
Flexionala
Familha lingüisticalengas indoeuropèas
Estatut oficial
Oficial deNorvègia
AcadèmiaSpråkrådet
Còdis de lenga
Glottolognorw1258
Mòstra
Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'òme en norvegian:
  • (Bokmål) Alle mennesker er født frie og med samme menneskeverd og menneskerettigheter. De er utstyrt med fornuft og samvittighet og bør handle mot hverandre i brorskapets ånd.
  • (Nynorsk) Alle menneske er fødde til fridom og med same menneskeverd og menneskerettar. Dei har fått fornuft og samvit og skal leve med kvarandre som brør.

Lo norvegian (autonim: norsk) es una de las lengas escandinavas (germanica del nòrd). Lo norvegian se caracteriza de possedir doas nòrmas literàrias, ambedoas reconogudas en Norvègia: lo bokmål («lenga dels libres»), egalament nommat danonorvegian, e lo nynorsk («neonorvegian»). Emplega l'alfabet latin.

Estandardizacion[modificar | Modificar lo còdi]

Existisson doas varietats estandard concurrentas en norvegian, que totas doas tenon una reconeissença oficiala en Norvègia. Cada comuna pòt causir l'usança preferenciala d'una o l'autra.

  • Lo bokmål («lenga dels libres», sonat ancianament riksmål, «lenga del reialme», de còps tanben se ditz danonorvegian) es la varietat mai utilizada dempuèi la segonda mitat del sègle xx. Es un mescladís entre la fonetica norvegiana e de formas venent del danés, qu'èra l'anciana lenga oficiala durant l'union entre los reialmes de Norvègia e Danemarc.
  • Lo nynorsk o neonorvegian (sonat ancianament landsmål, «lenga del país») es una varietat que s'utiliza mai que mai dins las comunas occidentalas e centralas de Norvègia. Lo nynorsk es mai pròche dels dialèctes norvegians modèrnes, qu'assaja de defugir rigorosament las interferéncias del danés.

L'Estat norvegian a adoptat de reformas successivas al sègle xx per impausar de formas convergentas en bokmål e en nynorsk, mai que mai dins l'ortografia, los neologismes e certanas formas gramaticalas.