Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
Lengas germanicas
|
| Descobridor o inventaire
|
|
| Data de descobèrta
|
|
| Contrari
|
|
| Color
|
|
| Simbòl de quantitat
|
|
| Simbòl d'unitat
|
|
| Proprietat de
|
|
| Fondador
|
|
| Compren
|
|
| Data de debuta
|
|
| Data de fin
|
|
| Precedit per
|
|
| Seguit per
|
|
| Coordenadas
|
|
|
|
| Las lengas germanicas en Europa uèi
germanic du nòrd
islandés feroés
norvegian
suedés
danés
germanic de l'oèst
scots
anglés
frison
neerlandés
bas alemand
alemand
|
| Geografia
|
| País
|
Reialme Unit, Irlanda, Alemanha, Païses Basses, Belgica, Luxemborg, Danemarc, Norvègia, Suècia, Finlàndia, Soïssa, Itàlia, Estats Units, Canadà, Austràlia...
|
| Region
|
|
| Classificacion
|
| Familha
|
lengas indoeuropèas
lengas germanicas
|
| Identificants
|
| ULAN
|
|
| DOI
|
|
| RKDimages
|
|
| Rijksmonument
|
|
| KGS
|
|
| Historic Places identifier
|
|
| ID d'artista de MusicBrainz
|
|
| ID album de MusicBrainz
|
|
| ID d'òbra de MusicBrainz
|
|
| Legislator
|
|
| Identificant BHL
|
|
| Identificant ITIS
|
|
| Identificant IUCN
|
|
| Identificant NCBI
|
|
| Identificant TPDB
|
|
| Identificant GBIF
|
|
| Identificant WoRMS
|
|
| Numèro EE
|
|
| Indicatiu
|
|
| Còde AITA
|
|
| Còde OACI
|
|
| Còde mnemonic
|
|
| Identificant JPL Small-Body Database
|
|
| Còde de l'observatòri Minor Planet Center
|
|
| Identificant Structurae
|
|
| Identificant Emporis
|
|
| Numèro CAS
|
|
| numèro EINECS
|
|
| SMILES
|
|
| InChI
|
|
| InChIKey
|
|
| Còde ATC
|
|
| Numèro E
|
|
| Identificant UNII
|
|
| Numèro RTECS
|
|
| Identificant ChemSpider
|
|
| Identificant PubChem (CID)
|
|
| Numèro ZVG
|
|
| Identificant ChEBI
|
|
| Numèro ONU
|
|
| Còde Kemler
|
|
| Identificant Drangbank
|
|
| Mencion de dangièr SGH
|
|
| Identificant Wine AppDB
|
|
| Identificant d'un satellit NSSDC
|
|
| SCN
|
|
|
|
Las lengas germanicas son de lengas indoeuropèas. D'en primièr, foguèron parladas pels pòbles germanics, que vivián inicialament a las frontièras nòrd-èst de l'Empèri Roman. Aquelas lengas partejan d'unes traches unics, demest los quals d'importantas mutacions consonanticas descrichas per las leis de Grimm e de Verner (a las qualas se pòt apondre la segonda mutacion consonantica pel naut alemand ancian), e mai un important lexic compausat de radicals non indoeuropèus.
Lengas germanicas
- Grop oriental (desparegut)
- Lengas escandinavas o grop nordic
- Grop occidental
