Yiddish

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
ייִדיש

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Parlat en Estats Units, Israèl, Brasil, Belgica, Ucraïna, Bielorussia, Russia, Canadà, Argentina e autres
Regions Israèl e Diaspòra. Fòrtas concentracions de locutors a Nòva York, Bnei Brak, e Anvèrs.
Parlat per 3 milions (est. 1991) personas
Familha lingüistica Lengas indoeuropèas

 Lenga germanica
  germanica occidentala
   aut alemand
   Yiddish

Estatut oficial
Lenga oficiala de Republica autonoma josieva en Russia
Acadèmia YIVO
ISO 639-1 yi (en)
ISO 639-2 yid (en)
ISO 639-3 yid (en)
ISO 639-6 yid (en)
Parent hige (en)
Tipe L (lenga viva

Lo yiddish (API: [ˈjiːdɪʃ], de còps ortografiat yidish o jiddish e tanben sonat judeoalemand), es una lenga germanica derivada de l'aut alemand, amb un apòrt de vocabulari ebrieu e eslau, que foguèt la lenga de las comunitats josievas ashkenazim d'Euròpa Centrala e Orientala.

De totas las lengas josievas, lo yiddish es aquela que coneguèt la pus granda expansion geografica : onze milions de personas, siá dos terces dels Josieus del mond, la parlavan abans la Segonda Guèrra Mondiala. Lo Genocidi dels Josieus pels nazis sonèt los classes d'aquesta lenga.

L'istòria del yiddish es devesida en quatre grands periòdes : lo preyiddish, fins en 1250 ; lo yiddish ancian, de 1250 a 1500 ; lo yiddish mejan, de 1500 a 1750 e lo yiddish modèrne, de 1750 a uèi.

Dus lengas[modificar | modificar la font]


Mapa dels dialèctes yiddish entre los sègles XV e XIX.