Trèma

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
v · d · m

Pontuacion

Acoladas ( { } ) · Parentèsis ( ( ) ) 
Cabrons ( < > ) · Parentèsis cairadas ( [ ] ) 
Verguetas o guilheumets  ( « » o “ ” ) 
Apostròf ( ' o ’ ) · Virgula ( , ) 
Barra oblica ( / ), inversada ( \ ) 
Espaci (   ) 
Punt ( . ) · Punts de suspension ( … ) 
Punt-virgula ( ; ) · Dos punts ( : ) 
Punt d’exclamacion ( ! ), d’interrogacion ( ? ) 
Punt exclarrogatiu ( ‽ ), d’ironia ( Point d'ironie de Alcanter de Brahm.svg
Jonhent ( - ) · Tiret ( – )
Autres signes de pontuacion

Diacritic

Accent agut ( ´ ) · Accent agut doble (   ̋ ) 
Accent grèu ( ` ) · Accent grèu doble (   ̏ )
Accent circonflèxe ( ^ ) · Haček ( ˇ ) 
Barra inscricha ( - ) · Brèva ( ˘ ) · Macron ( ˉ ) 
Cedilha ( ¸ ) · Ogonek ( ˛ ) 
Punt interior ( · ) 
Bana (   ̛ ) · Croquet en cap (  ̉ ) 
Punt sosescrich ( ִ ), Punt susescrich ( ˙ ) 
Redond en cap ( ˚ ) · Tilde ( ~ ) 
Trèma ( ¨ ) ·

Simbòl tipografic

Arròba ( @ ) · Eta ( & ) 
Asterisc ( * ) · Asterisme ( ⁂ ) 
Barra verticala ( | o ¦ ) 
Coissinet ( # ) · Numèro ( № ) 
Copyright ( © )   Marca ( ® )  
Gra ( ° ) · Gra Celsius ( ℃ ) 
Prima : minuta, segonda e tèrça ( ′ ″ ‴ ) 
Obelisc ( † et ‡ ) · Paragraf ( § ) 
Per consequent ( ∴ ) · Perque ( ∵ ) 
Pè de mosca ( ¶ ) · Piuse ( • )  
Tiret bas ( _ )

Simbòl matematic

Mai e mens ( + - ) · Mai o mens ( ± ) 
Multiplicat ( × ) · Devesit ( ÷ ) · Egala ( = ≠ ) 
Per cent ( % ) · Per mila ( ‰ )
Cairat ( ² ) · Cube ( ³ ) · Micro ( µ )

Simbòl monetari

Lo trèma ( ¨ ) es un signe diacritic de l'alfabet latin eritat del trèma grèc. Es format de dos punts juxtapausats.

Lo trèma es a vegada lo meteis signe grafic que l’umlaut alemand, pasmesn se sa significacion e son origina son diferentas.

Utilizacion dins las lengas d'escritura latina[modificar | modificar la font]

En Occitan[modificar | modificar la font]

Usatge obligatòria[modificar | modificar la font]

Lo trèma s’emplega de biais obligatòri per indicar que i e u fan un iat (abséncia de diftong) amb la vocala precedenta: aï, eï, aü, eü, oü. Ex: esbaïr, saïn, Preïstòria, aürós, reünir, groüm.

Excepcions:

  • Lo trèma s’emplega pas sus i, u plaçadas davant una autra vocala, quitament se i a un iat possible: pueril [pye'ril], tuar [ty'a], triar [tri'a]
  • S’emplega pas lo trèma dins las vocalas doblas, que fan un iat en general: niilisme [nii'lizme]

Usatge facultatiu[modificar | modificar la font]

Lo trèma es d'usatge facultatiu per destriar:

  • qu prononciat [k]: quotidian, saquejar, quimia de qu/qü prononciat [kw] amb un trèma facultatiu: ubiquitat o ubiqüitat, adequat o adeqüat, equacion o eqüacion.
  • gu prononciat /g/: reguèrgue, Guiana, guitarra de gu/gü prononciat /gw/ amb un trèma facultatiu: linguistic o lingüistic, bilingue o bilingüe, exsangue o exsangüe, pinguin o pingüin[1]

En catalan[modificar | modificar la font]

En catalan, lo diarèsi també s'utilisa sus las vocalas i e u per indicar qu'aquelas forman pas lo diftong, mas un iat, amb la vocala anteriora: veïna, llaüt, agraït, continuï, obeïes...

Es posa dièresi en els casos següents:

  • Quan hem de pronunciar una u que podria ser muda: al-gues / ai-gües, tan-ques / pas-qües.
  • Quan la i o la u podrien fer diftong amb la vocal anterior i les normes de l'ortografia no ens permeten accentuar: pa-ís / pa-ï-sos, ai-re / ra-ïm, ei-na / ve-ï-na, cui-na / ru-ï-na, diu, di-uen / di-ürn, peu / peülla.
  • Quan una i' entre vocals fa pas de consonanta: bis-ca-ia / bis-ca-ï-na, mas in-clo-ï-a (d'incloure).

I a d'excepcions per

  • Pels mots començats pels prefixes 'anti-, co-, contra-, re-, "tele", "ràdio","semi" seguits de vocala: exemple reunir, antiimperialisme, contraindicació, reunificació.
  • Pels mots acabats en vocala + los sufixos -isme, -ista, "us", "um": exemple egoisme, altruisme, altruista... .
  • Dins las formas verbalas d'infinitiu, gerundiu, dins los futurs e condicionals acabats en vocala + IR (tresena conjugason): exemples: trair, traint, trairà, trairia, però en canvi sí al participi traït o al present traïm, traïu.

En français[modificar | modificar la font]

En francés coma en grèc, lo trèma se pòt plaçar sus las vocalas e, i, u (e y dins de noms d'ostal) per indicar, normalament, que la vocala que precedís la cal prononciar de biais separat e fa pas partit d'un digramma. Per exemple, maïs /ma.is/ (milh) e mais /mɛ/ (mas).

En espanhòl[modificar | modificar la font]

En espanhòl corrent lo trèma (diéresis) s'emplega pas que sus la 'u' afin d'indicar qu'aquela letra se deu prononciar quand apareis dins los grops "güi" (lingüística [liŋˈgwistika]) e "güe" (agüero [aˈɰweɾo]). En castelhan ancian lo trèma aviá lo meteis ròtle dins d'autres grops coma "qüa", "qüe" e "qüi", per donar los groos [kwa], [kwe] e [kwi] que son ara escrich 'cua', 'cue' e 'cui' respectivament.

Una tresena escasença es aquela de la poetica, ont un trèma sus la primièra de las doas vocalas per destruire lo diftong resultant e crear atal un iat: süave [su.ˈa.βe] non pas [ˈswa.βe].

En albanés[modificar | modificar la font]

Dins l'afabet albanés la letra ë [ə] es independanta. Es plaçada après la letra e.

En suedés e finés[modificar | modificar la font]

Dins los alfabets suedés e finés, ä e ö son de letras independantas. Son plaçadass a la fin de l'alfabet, après z e å, e an la metaissa origina que la ä e la ö alemandas.

En ongrés[modificar | modificar la font]

En ongrés, ö e ü son de letras independantas, plaçadas après las ó e ú. Le trèma ongrés fa passar una vocala dicha « grèva » o « prigonda » (formada amb tot lo volum de la boca e ressonant dins la garganta) cap una vocala « aguda » (formada amb un volum bucal sarrat per la lenga e ressonant dins lo fons de la boca). Lo trèma long ongrés es encara una simpla modificacion de la longor del son. Atal, la ö longa es ő e la ü longa es ű. Son tanben de letras destriadas de l'alfabet ongrés.

Lengas oceanianas[modificar | modificar la font]

Lo trèma es utilisat pels lingüistas dins de lengas du Vanuatu coma l'araki e lo mavea, per presentar las consonantas linguolabialas : [n̼], [t̼], [ð̼].

Es utilisat en tahitian per notar la particula de rempèl ïa.

Utilizacion dins las lengas d'escritura cirillica[modificar | modificar la font]

En rus[modificar | modificar la font]

Lo rus utilisa lo trèma sus la letra е per notar lo son [jo] accentuat. Atl vèm все (« totes ») e всё (« tot »). La letra ё apareis sovent en remplaçament d'una letra е o о jos l'accent, per exemple весёлый (« gaujós ») / весело (« gaujosament »). Mas aquel destriament apareis rarament fòra delsobratges destinats a l'ensenhament: s'escrui egalament все o всё, lo lector deu far la diferéncia a l'oral. La letra ё nota tanben a vegada los sons [ø] e [œ] dins la transcripcion de mots estrangièrs.

En ucraïnian[modificar | modificar la font]

L'ucraïnian coneis pas la ё russa, mas utilisa lo trèma per destriar ї [ji] de і [i].

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]