Parentèsi

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
( )

Donadas
d · m

Pontuacion

Acoladas ( { } ) · Parentèsis ( ( ) ) 
Cabrons ( < > ) · Parentèsis cairadas ( [ ] ) 
Verguetas o guilheumets  ( « » o “ ” ) 
Apostròf ( ' o ’ ) · Virgula ( , ) 
Barra oblica ( / ), inversada ( \ ) 
Espaci (   ) · Punt interior ( · ) 
Punt ( . ) · Punts de suspension ( … ) 
Punt-virgula ( ; ) · Dos punts ( : ) 
Punt d’exclamacion ( ! ), d’interrogacion ( ? ) 
Punt exclarrogatiu ( ‽ ), d’ironia ( Point d'ironie de Alcanter de Brahm.svg
Jonhent ( - ) · Tiret ( – )
Autres signes de pontuacion

Diacritic

Accent agut ( ´ ) · Accent agut doble (   ̋ ) 
Accent grèu ( ` ) · Accent grèu doble (   ̏ )
Accent circonflèxe ( ^ ) · Haček ( ˇ ) 
Barra inscricha ( - ) · Brèva ( ˘ ) · Macron ( ˉ ) 
Cedilha ( ¸ ) · Ogonek ( ˛ ) 
Bana (   ̛ ) · Croquet en cap (  ̉ ) 
Punt sosescrich ( ִ ), Punt susescrich ( ˙ ) 
Redond en cap ( ˚ ) · Tilde ( ~ ) 
Trèma ( ¨ ) ·

Simbòl tipografic

Arròba ( @ ) · Eta ( & ) 
Asterisc ( * ) · Asterisme ( ⁂ ) 
Barra verticala ( | o ¦ ) 
Coissinet ( # ) · Numèro ( № ) 
Copyright ( © )   Marca ( ® )  
Gra ( ° ) · Gra Celsius ( ℃ ) 
Prima : minuta, segonda e tèrça ( ′ ″ ‴ ) 
Obelisc ( † et ‡ ) · Paragraf ( § ) 
Per consequent ( ∴ ) · Perque ( ∵ ) 
Pè de mosca ( ¶ ) · Piuse ( • )  
Tiret bas ( _ )

Simbòl matematic

Mai e mens ( + - ) · Mai o mens ( ± ) 
Multiplicat ( × ) · Devesit ( ÷ ) · Egala ( = ≠ ) 
Per cent ( % ) · Per mila ( ‰ )
Cairat ( ² ) · Cube ( ³ ) · Micro ( µ )

Simbòl monetari

Las parentèsis son dos caractèrs tipografics — la parentisi de dobertura « ( » e la parentèsi de tancadura « ) » — entre que se plaça le mot o lo fragment que se vòl isolar.


Istoric[modificar | modificar la font]

"Las parentèsis nasquèron de la volontat de clartat formala dels umanistas; intègran dins la continuitat del texte çò qu'auriá podut figurar dins una glòsa marginala. Abans d'elas, se podava utilizar la virgula suspensiva : /dos barras transversalas/. Que lo nom utilizat mai tard per las descriure: virgulae convexae, verga convèxas. Las parentèsis, eissidas d'un usatge especializat d'aquelas virgulas primitivas? De tot biais, cossí lo mòstra l'istorian Malcolm B. Parkes, las primièras parentèsis (1399) son pro pròchas dels cabrons: < >. Se las devèm a l'umanista florentin Coluccio Salutati (lo primièr tanben a utilizar lo punt d'exclamacion). Nicolas Jenson, imprimeire de Champanha installat a Venècia, inventor d'un dels primièrs jòcs de caractèrs romans, donèt a las parentèsis lor forma redonda dempuèi 1470. Erasme los nomenava en 1530 lunulae (pichonas lunas)" (Pedro Uribe Echeverria).

Utilizacion en literatura[modificar | modificar la font]

Las parentèsis crean una parentèsi, o l’insercion dins una frasa d’un element autonòm (mot, proposicion, frasa complèta) qu'introduís una digression o desvolòpa lo sens de la frasa principala o d’una de sas partidas.

Las parentèsis pòdon tanben èsser imbricats (amb un parelh a l'interior d'un autre parelh). Aquò es pas d'usatge comun dins los tèxtes formals [pasmens que de còps qu'i a d'autres caractèrs tipografics (coma las Parentèsis cairadas) sián utilizadas per representar un parelh (o mai) de parentèsis imbricadas (en d'autres mots, una frasa segondària {o quitament tresena} pòt tanben se trapar dins la frasa principala)].

Utilizacion en matematicas[modificar | modificar la font]

Las parentèsis servisson a cambiar de principi de l’òrdre de las operacions. Atal:

  • 3 × 4 + 5 = 12 + 5 = 17
  • (3 × 4) + 5 = 12 + 5 = 17
  • 3 × (4 + 5) = 3 × 9 = 27

Las parentèsis son tanben utilizadas per encastrar las parelhs, las variablas de foncions, los coeficients de las matrices, eca.

  • (a,b) « parelh a b »
  • x \mapsto f(x) « l'applicacion que per x associa f de x »
  • \begin{pmatrix} 0 &1 & 2 \\ 4 & 3 & 1 \\ \end{pmatrix} « matritz de dimension 2 còp 3 »

Lor emplec foguèt introdusit en 1629 per Albert Girard.

Utilizacion en informatica[modificar | modificar la font]

Las parentèsis son fòrça utilizadas dins gaireben totes los lengatges informatics. Coma en matematicas, servisson subretot a definir l’òrdre de las operacions, atal nomenada precedéncia en informatica.

Son tanben utilizadas per separar las proposicions per far lo tèxte mai lisible. Per exemple IF (a > 1) OR ( b > a) pòt èsser mai lisible que IF a > 1 OR b > a pasmens que lo resultat de las doas expressions es le meteis.

Fòrça sovent, las parentèsis servisson a encastrar los paramètres de las foncions e proceduras.

  • x = sin(y)
  • print("bonjour")

Las tièras son sovent representadas coma una seguida de valors entre parentèsis.

fòrça lengatges impausan l’usatge de parentèsis per d'ensags:

if (condicion) { far aquò }

o encora dins d'iteracions (PHP) :

for ($i = 0; $i < 10; $i++) { far aquò}

Dins los lengatges coma Lisp e derivats, las parentèsis son utilizadas cossí: (foncion arguments), çò que dona de resultats visualament desvariants : (display (+ 5 (* 2 5))) significa: afichar 5 + 2*5 (resultat : 15), en efècte, display(z) a per tòca d’afichar z ; (+ a b) torna a l’addicion de a e de b ; e evidentament, (* a b) torna lo produch de a per b.

Excepcionalament, las parentèsis pòdon servir a encastrar los comentaris, per exemple dins las ancianas versions del lengatge Pascal : (* aquò es un comentari *).

Utilizacion en musica[modificar | modificar la font]

Quand una partida d'una particion es encastrda de parentèsis, aquò significa qu'es possible de jogar o de jogar pas la partida situada entre parentèsis a la causida de l'interprèta.

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]


Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]