Vergueta

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
« » “ ” ‘ ’

Donadas
d · m

Pontuacion

Acoladas ( { } ) · Parentèsis ( ( ) ) 
Cabrons ( < > ) · Parentèsis cairadas ( [ ] ) 
Verguetas o guilheumets  ( « » o “ ” ) 
Apostròf ( ' o ’ ) · Virgula ( , ) 
Barra oblica ( / ), inversada ( \ ) 
Espaci (   ) · Punt interior ( · ) 
Punt ( . ) · Punts de suspension ( … ) 
Punt-virgula ( ; ) · Dos punts ( : ) 
Punt d’exclamacion ( ! ), d’interrogacion ( ? ) 
Punt exclarrogatiu ( ‽ ), d’ironia ( Point d'ironie de Alcanter de Brahm.svg
Jonhent ( - ) · Tiret ( – )
Autres signes de pontuacion

Diacritic

Accent agut ( ´ ) · Accent agut doble (   ̋ ) 
Accent grèu ( ` ) · Accent grèu doble (   ̏ )
Accent circonflèxe ( ^ ) · Haček ( ˇ ) 
Barra inscricha ( - ) · Brèva ( ˘ ) · Macron ( ˉ ) 
Cedilha ( ¸ ) · Ogonek ( ˛ ) 
Bana (   ̛ ) · Croquet en cap (  ̉ ) 
Punt sosescrich ( ִ ), Punt susescrich ( ˙ ) 
Redond en cap ( ˚ ) · Tilde ( ~ ) 
Trèma ( ¨ ) ·

Simbòl tipografic

Arròba ( @ ) · Eta ( & ) 
Asterisc ( * ) · Asterisme ( ⁂ ) 
Barra verticala ( | o ¦ ) 
Coissinet ( # ) · Numèro ( № ) 
Copyright ( © )   Marca ( ® )  
Gra ( ° ) · Gra Celsius ( ℃ ) 
Prima : minuta, segonda e tèrça ( ′ ″ ‴ ) 
Obelisc ( † et ‡ ) · Paragraf ( § ) 
Per consequent ( ∴ ) · Perque ( ∵ ) 
Pè de mosca ( ¶ ) · Piuse ( • )  
Tiret bas ( _ )

Simbòl matematic

Mai e mens ( + - ) · Mai o mens ( ± ) 
Multiplicat ( × ) · Devesit ( ÷ ) · Egala ( = ≠ ) 
Per cent ( % ) · Per mila ( ‰ )
Cairat ( ² ) · Cube ( ³ ) · Micro ( µ )

Simbòl monetari

Las verguetas (var. vergetas) o los guilheumets son de signes tipografics de pontuacion que servisson basicamaent per enclaure una expression, un tèrme o una citacion.

Tipes de verguetas[modificar | modificar la font]

Las verguetas s'utilizan en parelhs, una per dobrir e una autra per barrar:

  • («...») Verguetas bassas o angularas. Son tradicionalas dins la tipografia de las lengas romanicas.
  • (...) Verguetas nautas: son dos parelhs ennaut amb lo parelh de dobertura capvirat. Son tradicionalas dins la tipografia de las lengas romanicas.
  • (...) Verguetas simplas. An un usatge mai rar.
  • ('...' e "...") Verguetas drechas, que pòdon èsser simplas e doblas. Se devon pas confondre amb lo simbòl de las minutas e segondas de las coordenadas geograficas, astronomicas, matematicas e fisicas. S'utilizan en substitucion de las autras verguetas dins una tipografia de marrida qualitat, çò qu'arriba sovent amb certans logicials. Tanben arribava sovent amb las ancianas maquinas d'escriure.

L'apòstròf tipografic () a la meteissa forma qu'una vergueta simpla de barradura, e l'apòstrof drech (') la meteisssa que la d'una vergueta drecha.

Usatge de las verguetas[modificar | modificar la font]

Verguetas e espaci[modificar | modificar la font]

Dins gaireben totas las lengas del mond, las verguetas vòlon un espaci del costat exterior mas pas jamai del costat interior.

  • xxx «xxx» xxx
  • xxx xxx xxx
  • xxx xxx xxx

L'usatge que consistís a metre un espaci interior, amb las verguetas bassas, es tipic de la lenga francesa e s'obsèrva pas gaire dins las autras lengas; un tal usatge francés es pas sistematic ni solament obligatòri en occitan.

  • usatge general e internacional: xxx «xxx» xxx
  • usatge particular de la lenga francesa: xxx « xxx » xxx

Ont plaçar las verguetas?[modificar | modificar la font]

Se plaçan per:

  • Transcriure o far de citacions literalas.
  • Indicar l'ironia. S'utilizan per senhalar los mots qu'apareisson dins un sens diferent de l'abitual, dins un ton ironic o enfatic.
  • Senhalar de devisas, d'eslogans e de noms de campanhas.
  • Indicar de capítols o las partidas d'una òbra.
  • Autres cases: conferéncias, discorses, parlaments, rapòrts, taulas redondas...
  • Dins lo cas de las verguetas dins d'autres verguetas, la gradacion se fa mejançant de verguetas diferentas, ansin:
    • «... ... ... ... ...»
    • ... «... ... ...» ...
    • ... ... «...» ... ...

S'utiliza l'italic de preferéncia a las verguetas dins los cases seguents: títols, publicacions periodicas, escaisses, latinismes, fragments de lengas estrangièras e mots non inclusits dins lo diccionaris.

La virgula, lo punt-virgula e los dos punts se plaçan aprèp las verguetas de barradura. Lo punt se plaça abans se la citacion comença e acaba un paragraf. Los signes d'interrogacion e d'exclamacion se plaçan dins las verguetas s'apartenon al fragment citat.

Diferents tipes e còdes[modificar | modificar la font]

La forma de las verguetas pòt variar segon las lengas. Vaicí diferentas formas e lors còdes.

Aspècte Unicode (decimal) HTML Descripcion
«...» U+00AB (171), U+00BB (187) &laquo; &raquo; Tipe internacional — Verguetas bassas (o angularas)
“...” U+201C (8220), U+201D (8221) &ldquo; &rdquo; Tipe internacional — Verguetas nautas
‘...’ U+2018 (8216), U+2019 (8217) &lsquo; &rsquo; Tipe internacional — Verguetas simplas
"..." U+0022 (34) &quot;. Directament " Tipe internacional (negligit) — Verguetas nautas drechas
'...' U+0027 (39) Directament '. Tipe internacional (negligit) — Verguetas simplas drechas
»...» U+00BB (187), U+00BB (187) &raquo; &raquo; Tipe suedés e finlandés — Verguetas bassas (o angularas)
”...” U+201D (8221), U+201D (8221) &#8221; &#8221; Tipe suedés e finlandés — Verguetas nautas
’...’ U+2019 (8217), U+2019 (8217) &rsquo; &rsquo; Tipe suedés e finlandés — Verguetas simplas
»...« U+00BB (187), U+00AB (171) &raquo; &laquo; Tipe alemand — Verguetas bassas (o angularas)
„...“ U+201E (8222), U+201C (8220) &bdquo; &ldquo; Tipe alemand — Verguetas nautas (e bassas)
‚...‘ U+201A (8218), U+2018 (8216) &sbquo; &lsquo; Tipe alemand — Verguetas simplas
„...” U+201E (8222), U+201d (8221) &bdquo; &rdquo; Tipe polonés — Verguetas nautas (e bassas)
‚...’ U+201A (8218), U+2019 (8217) &sbquo; &rsquo; Tipe polonés — Verguetas simplas
« ... » U+00AB (171), U+00BB (187) &laquo; &raquo; Tipe francés — Verguetas bassas (o angularas) amb espacis interiors
‹ ... › U+2039 (8249), U+203A (8250) &lsaquo; &rsaquo; Tipe francés — Verguetas simplas e bassas (o angularas) amb espacis interiors (rar)