Vergueta

« » “ ” ‘ ’
Ponctuacion
Acolada	{ }
Parentèsi	( )
Cabrons	< >
Parentèsis cairadas	[ ]
Verguetas	« » o “ ”
Apostròf	' o ’
Virgula	,
Barra oblica	/
Barra oblica inversada	\
Espaci
Punt	.
Punts de suspension	…
Punt-virgula
Dos punts
Punt d'exclamacion	!
Punt d'interrogacion	?
Punt exclarrogatiu	‽
Punt d'ironia	⸮
Jonhent	-
Tiret	–
Simbòls diacritics
Accent agut	´
Accent agut doble	̋
Accent grèu	`
Accent grèu doble	̏
Accent circonflèxe	^
Haček	ˇ
Barra inscrita	-
Brèva	˘
Macron	ˉ
Cedilha	¸
Ogonek	˛
Punt interior	·
Bana	̛
Croquet en cap	̉
Punt sosescrit	ִ
Punt susescrit	˙
Redond en cap	˚
Tilde	~
Trèma	¨
Tipografia
Arròba	@
Eta	&
Asterisc
Asterisme	⁂
Coissinet
Numèro	№
Copyright	©
Marca	®
Gra	°
Gra Celsius	℃
Prima (1a, 2a, 3a)	′ ″ ‴
Obelisc	† o ‡
Paragraf	§
Per consequent	∴
Perque	∵
Pè de mosca	¶
Piuse	•
Tiret bas	_
Simbòls matematics
Mai e mens	+ -
Mai o mens	±
Multiplicat	× o ·
Devesit	÷
Egala	=
Per cent	%
Per mila	‰
Cairat	²
Cube	³
Micro	µ
Vinculum	◌̅
Simbòl monetari

Las verguetas (var. vergetas) o los guilheumets son de signes tipografics de pontuacion que servisson basicamaent per enclaure una expression, un tèrme o una citacion.

Tipes de verguetas

Las verguetas s'utilizan en parelhs, una per dobrir e una autra per barrar:

• («...») Verguetas bassas o angularas. Son tradicionalas dins la tipografia de las lengas romanicas.
• (“...”) Verguetas nautas: son dos parelhs ennaut amb lo parelh de dobertura capvirat. Son tradicionalas dins la tipografia de las lengas romanicas.
• (‘...’) Verguetas simplas. An un usatge mai rar.
• ('...' e "...") Verguetas drechas, que pòdon èsser simplas e doblas. Se devon pas confondre amb lo simbòl de las minutas e segondas de las coordenadas geograficas, astronomicas, matematicas e fisicas. S'utilizan en substitucion de las autras verguetas dins una tipografia de marrida qualitat, çò qu'arriba sovent amb certans logicials. Tanben arribava sovent amb las ancianas maquinas d'escriure.

L'apòstròf tipografic (’) a la meteissa forma qu'una vergueta simpla de barradura, e l'apòstrof drech (') la meteisssa que la d'una vergueta drecha.

Usatge de las verguetas

Verguetas e espaci

Dins gaireben totas las lengas del mond, las verguetas vòlon un espaci del costat exterior mas pas jamai del costat interior.

• xxx «xxx» xxx
• xxx “xxx” xxx
• xxx ‘xxx’ xxx

L'usatge que consistís a metre un espaci insecable interior, amb las verguetas bassas, es tipic de la lenga francesa e s'obsèrva pas gaire dins las autras lengas; un tal usatge francés es pas sistematic ni solament obligatòri en occitan.

• usatge general e internacional: xxx «xxx» xxx
• usatge particular de la lenga francesa: xxx « xxx » xxx

Ont plaçar las verguetas?

Se plaçan per:

• Transcriure o far de citacions literalas.
• Indicar l'ironia. S'utilizan per senhalar los mots qu'apareisson dins un sens diferent de l'abitual, dins un ton ironic o enfatic.
• Senhalar de devisas, d'eslogans e de noms de campanhas.
• Indicar de capítols o las partidas d'una òbra.
• Autres cases: conferéncias, discorses, parlaments, rapòrts, taulas redondas...
• Dins lo cas de las verguetas dins d'autres verguetas, la gradacion se fa mejançant de verguetas diferentas, ansin:
  • «... “... ‘...’ ...” ...»
  • “... «... ‘...’ ...» ...”
  • “... ‘... «...» ...’ ...”

S'utiliza l'italic de preferéncia a las verguetas dins los cases seguents: títols, publicacions periodicas, escaisses, latinismes, fragments de lengas estrangièras e mots non inclusits dins lo diccionaris.

La virgula, lo punt-virgula e los dos punts se plaçan aprèp las verguetas de barradura. Lo punt se plaça abans se la citacion comença e acaba un paragraf. Los signes d'interrogacion e d'exclamacion se plaçan dins las verguetas s'apartenon al fragment citat.

Diferents tipes e còdes

La forma de las verguetas pòt variar segon las lengas. Vaicí diferentas formas e lors còdes.

Aspècte	Unicode (decimal)	HTML	Descripcion
«…»	U+00AB (171), U+00BB (187)	« »	Tipe internacional — Verguetas bassas (o angularas)
“…”	U+201C (8220), U+201D (8221)	“ ”	Tipe internacional — Verguetas nautas
‘…’	U+2018 (8216), U+2019 (8217)	‘ ’	Tipe internacional — Verguetas simplas
"…"	U+0022 (34)	". Directament "	Tipe internacional (negligit) — Verguetas nautas drechas
'…'	U+0027 (39)	Directament '.	Tipe internacional (negligit) — Verguetas simplas drechas
»…»	U+00BB (187), U+00BB (187)	» »	Tipe suedés e finlandés — Verguetas bassas (o angularas)
”…”	U+201D (8221), U+201D (8221)	” ”	Tipe suedés e finlandés — Verguetas nautas
’…’	U+2019 (8217), U+2019 (8217)	’ ’	Tipe suedés e finlandés — Verguetas simplas
»…«	U+00BB (187), U+00AB (171)	» «	Tipe alemand — Verguetas bassas (o angularas)
„…“	U+201E (8222), U+201C (8220)	„ “	Tipe alemand — Verguetas nautas (e bassas)
‚…‘	U+201A (8218), U+2018 (8216)	‚ ‘	Tipe alemand — Verguetas simplas
„…”	U+201E (8222), U+201d (8221)	„ ”	Tipe polonés — Verguetas nautas (e bassas)
‚…’	U+201A (8218), U+2019 (8217)	‚ ’	Tipe polonés — Verguetas simplas
« … »	U+00AB (171), U+00BB (187)	«     »	Tipe francés — Verguetas bassas (o angularas) amb espacis interiors
‹ … ›	U+2039 (8249), U+203A (8250)	‹     ›	Tipe francés — Verguetas simplas e bassas (o angularas) amb espacis interiors (rar)