Vejatz lo contengut

Apostròf (tipografia)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
’ '
Ponctuacion
Acolada{ }
Parentèsi( )
Cabrons< >
Parentèsis cairadas[ ]
Verguetas« » o “ ”
Apostròf' o ’
Virgula,
Barra oblica/
Barra oblica inversada\
Espaci 
Punt.
Punts de suspension
Punt-virgula
Dos punts
Punt d'exclamacion!
Punt d'interrogacion?
Punt exclarrogatiu
Punt d'ironia
Jonhent-
Tiret
Simbòls diacritics
Accent agut´
Accent agut doble̋
Accent grèu`
Accent grèu doblȅ
Accent circonflèxe^
Hačekˇ
Barra inscrita-
Brèva˘
Macronˉ
Cedilha¸
Ogonek˛
Punt interior·
Bana̛
Croquet en cap ̉
Punt sosescrit ִ
Punt susescrit ˙
Redond en cap˚
Tilde~
Trèma¨
Tipografia
Arròba@
Eta&
Asterisc
    Asterisme
    Coissinet
      Numèro
      Copyright©
      Marca®
      Gra°
      Gra Celsius
      Prima (1a, 2a, 3a)   
      Obelisc† o ‡
      Paragraf§
      Per consequent
      Perque
      Pè de mosca
      Piuse
      Tiret bas_
      Simbòls matematics
      Mai e mens+ -
      Mai o mens±
      Multiplicat× o ·
      Devesit÷
      Egala=
      Per cent%
      Per mila
      Cairat²
      Cube³
      Microµ
      Vinculum◌̅
      Simbòl monetari

      L’apostròf es un signe tipografic de pontuacion, un diacritic, veire une letra. Eissida d’una pontuation de l’alfabet grèc qu'indica l’elision, foguèt empruntada per d’autres escrituras, que l’alfabet latin subretot.

      Uèlhs de l’apostròf

      [modificar | modificar lo còdi]

      L’apostròf a la forma d’una virgula plaçada en nautor. «Una virgula liberada de la pesantor que la clavava sus la linha de basa», segon Jean-Pierre Lacroux[1]. En alemand, dins lo lengatge corrent o popular, es nomenada Hochkomma, literalament « virgula nauta ».

      A causa de las contrenchas tecnicas dels clavièrs de maquinas d'escriure, puèi ara dels ordinators, es sovent traçada coma una barra verticala drecha dins los documents electronics. Aquel apostròf se nomena apostròf dactilografic ou drecha. Segon los usatges dels tipografes, deuriá pas èsser emplegada.

      Signes pròches de l’apostròf

      [modificar | modificar lo còdi]


      Dins l’Alfabet fonetic internacional una linha verticala corta en nautor pròcha de l’apostròf drecha davans la sillaba portant un accent tonic.

      L’apostròf es tanben un signe tipografic vengut d'en primièr de l’alfabet grèc, que donèt naissança a un diacritic d'aquel alfabet], la corònis, de forma similara, e que se deu pas confondre amb los esperits, semblables, respectivament, a un apostròf e un apostròf culbussada mas d’origina diferenta.

      Las taulas seguentas mòstran los tipes d'apostròfs e simbòls semblants:

      Representacion corrècta de diferents uèilhs de l’apostròf e de signes pròches
      AspècteUnicode (decimal)HTMLDescripcion
      U+2019 (8217) &rsquo; Apostròf redon o tipografic
      ' U+0027 (39) ' Apostròf drech
      U+2032 (8242) &prime; Prima (unitats de pès e Minutas)
      U+2018 (8216) &lsquo; signe d'obertura e de pausa glotala
      ` U+0060 (96) &grave; Accent grèu
      ´ U+00B4 (180) &acute; Accent agut

      En occitan, l’apostròf servís de signe tipografic marcant l’elision de las vocala finala a, e, o de qualques mots. L’elision se fa quand aqueles mots sont seguits d'un mot començant per una vocala. Atal i a: lo + aucèll’aucèl, se + ess’es, que + esqu’es, la + ababiál’abadiá, ne + èssern’èsser.

      E especialament se + nese’n, , lo + 11 de genièrl’11 de genièr.

      Los mots que s'elidan son lo, la, de, me, ne, te, se, que

      Notas e referéncias

      [modificar | modificar lo còdi]
      1. "Lacroux">(fr) Orthotypographie, per Jean-Pierre Lacroux