Apostròf (tipografia)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
’ '

Donadas
d · m

Pontuacion

Acoladas ( { } ) · Parentèsis ( ( ) ) 
Cabrons ( < > ) · Parentèsis cairadas ( [ ] ) 
Verguetas o guilheumets  ( « » o “ ” ) 
Apostròf ( ' o ’ ) · Virgula ( , ) 
Barra oblica ( / ), inversada ( \ ) 
Espaci (   ) · Punt interior ( · ) 
Punt ( . ) · Punts de suspension ( … ) 
Punt-virgula ( ; ) · Dos punts ( : ) 
Punt d’exclamacion ( ! ), d’interrogacion ( ? ) 
Punt exclarrogatiu ( ‽ ), d’ironia ( Point d'ironie de Alcanter de Brahm.svg
Jonhent ( - ) · Tiret ( – )
Autres signes de pontuacion

Diacritic

Accent agut ( ´ ) · Accent agut doble (   ̋ ) 
Accent grèu ( ` ) · Accent grèu doble (   ̏ )
Accent circonflèxe ( ^ ) · Haček ( ˇ ) 
Barra inscricha ( - ) · Brèva ( ˘ ) · Macron ( ˉ ) 
Cedilha ( ¸ ) · Ogonek ( ˛ ) 
Bana (   ̛ ) · Croquet en cap (  ̉ ) 
Punt sosescrich ( ִ ), Punt susescrich ( ˙ ) 
Redond en cap ( ˚ ) · Tilde ( ~ ) 
Trèma ( ¨ ) ·

Simbòl tipografic

Arròba ( @ ) · Eta ( & ) 
Asterisc ( * ) · Asterisme ( ⁂ ) 
Barra verticala ( | o ¦ ) 
Coissinet ( # ) · Numèro ( № ) 
Copyright ( © )   Marca ( ® )  
Gra ( ° ) · Gra Celsius ( ℃ ) 
Prima : minuta, segonda e tèrça ( ′ ″ ‴ ) 
Obelisc ( † et ‡ ) · Paragraf ( § ) 
Per consequent ( ∴ ) · Perque ( ∵ ) 
Pè de mosca ( ¶ ) · Piuse ( • )  
Tiret bas ( _ )

Simbòl matematic

Mai e mens ( + - ) · Mai o mens ( ± ) 
Multiplicat ( × ) · Devesit ( ÷ ) · Egala ( = ≠ ) 
Per cent ( % ) · Per mila ( ‰ )
Cairat ( ² ) · Cube ( ³ ) · Micro ( µ )

Simbòl monetari

L’apostròf es un signe tipografic de pontuacion, un diacritic, veire une letra. Eissida d’una pontuation de l’alfabet grèc qu'indica l’elision, foguèt empruntada per d’autres escrituras, que l’alfabet latin subretot.

Uèlhs de l’apostròf[modificar | modificar la font]

L’apostròf a la forma d’una virgula plaçada en nautor. « Una virgula liberada de la pesantor que la clavava sus la linha de basa », segon Jean-Pierre Lacroux[1]. En alemand, dins lo lengatge corrent o popular, es nomenada Hochkomma, literalament « virgula nauta ».

A causa de las contrenchas tecnicas dels clavièrs de maquinas d'escriure, puèi ara dels ordinators, es sovent traçada coma una barra verticala drecha dins los documents electronics. Aquel apostròf se nomena apostròf dactilografic ou drecha. Segon los usatges dels tipografes, deuriá pas èsser emplegada.

Signes pròches de l’apostròf[modificar | modificar la font]

Dins l’Alfabet fonetic internacional una linha verticala corta en nautor pròcha de l’apostròf drecha davans la sillaba portant un accent tonic.

L’apostròf es tanben un signe tipografic vengut d'en primièr de l’alfabet grèc, que donèt naissança a un diacritic d'aquel alfabet], la corònis, de forma similara, e que se deu pas confondre amb los esperits, semblables, respectivament, a un apostròf e un apostròf culbussada mas d’origina diferenta.

Tipografia[modificar | modificar la font]

Las taulas seguentas mòstran los tipes d'apostròfs e simbòls semblants:

Representacion corrècta de diferents uèilhs de l’apostròf e de signes pròches
Aspècte Unicode (decimal) HTML Descripcion
U+2019 (8217) &rsquo; Apostròf redon o tipografic
' U+0027 (39) ' Apostròf drech
U+2032 (8242) &prime; Prima (unitats de pès e Minutas)
U+2018 (8216) &lsquo; signe d'obertura e de pausa glotala
` U+0060 (96) &grave; Accent grèu
´ U+00B4 (180) &acute; Accent agut

En occitan[modificar | modificar la font]

En occitan, l’apostròf servís de signe tipografic marcant l’elision de las vocala finala a, e, o de qualques mots. L’elision se fa quand aqueles mots sont seguits d'un mot començant per una vocala. Atal i a: lo + aucèll’aucèl, se + ess’es, que + esqu’es, la + ababiál’abadiá, ne + èssern’èsser.

E especialament se + nese’n, , lo + 11 de genièrl’11 de genièr.

Los mots que s'elidan son lo, la, de, me, ne, te, se, que

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. "Lacroux">(fr) Orthotypographie, per Jean-Pierre Lacroux