Kanji

Los Kanjis (japonés: 漢字) son los caractèrs chineses utilizats dins lo sistèma logografic de la lenga japonesa modèrna. Son utilizats tres sillabaris en complement als kanjis, lo hiragana (ひらがな, 平仮名), lo katakana (カタカナ, 片仮名), e ocasionalament l'alfabet latin tanben apelat rōmaji.
Etimologia[modificar | modificar la font]
Lo tèrm kanji es la romanisacion de 漢字 (API : /kaɲd͡ʑi/) que significa caractèr (字, ji) de l'empèri Han (漢, kan). Per evolucion semantica, 漢 designa egalament çò que se rapòrta al mond chinés en general : se tradutz per « caractèr chinés » o « sinograma ».
General[modificar | modificar la font]
Segon lo ministèri de l'Educacion japonés, los kanjis largs son al nombre de 2136 e son apelats jōyō kanji (常用漢字).[1]
Utilizacion[modificar | modificar la font]
Lecturas on e kun[modificar | modificar la font]
En japonés, existís dos tips de prononciacion per cada ideograma en general : las lecturas on (音読み, o on'yomi) e la lectura kun (訓読み, o kun'yomi). La màger part de las kanjis almens doas lecturas possiblas: on e kun.
- En lectura on, los kanjis derivan e se pronóncian segon de chinés literari, introduch a Japon pendent l'Antiquitat. La lectura on es pas naturala a la fonologia de la lenga japonesa.
- La lectura del caractèr se fa dins aquel cas « a la japonesa »: son las lecturas dichas kun (訓読み, kun yomi?). Existís atal dels kanjis possedissons pas de lectura on i : per exemple 鰯 (iwashi, sardina), es un kanji pròpri al Japon.
Referéncias[modificar | modificar la font]
- ↑ (jp) [pdf] Lista dels kanjis largs, Agéncia japonesa pels afars culturals