Hiragana

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

L'hiragana (平仮名, ひらがな o ヒラガナ) es un sillabari japonés, un dels compausants del sistèma d'escritura japonés, amb los katakanas, los kanjis, e l'alfabet latin (Rōmaji.) Hiragana e katakana son ambedós de sistèmas kana, que cada simbòl i representa una mora. Cada kana pòt èsser una vocala coma "a" (); una consonanta seguida d'una vocala coma "ka" (); o "n" (): una consonanta nasala.

Tot mot japonés se pòt escriure en hiraganas. Dins la practica, los hiraganas s'utilizan pels mots pels quals existís pas cap kanji, e per las particulas japonesas coma kara から "de", e los sufixes coma ~san さん "En, Na." e tanben per precisar la prononciacion dels kanjis pauc coneguts (los apèlan alara furigana).


Taula d'hiragana-rōmaji[modificar | modificar la font]

La taula seguenta mostra l'hiragana, sa romanizacion Hepburn e la prononcicion en AFI.

vocalas yōon
a /a/ i /i/ u /ɯ/ e // o // (ya) (yu) (yo)
ka /ka/ ki /ki/ ku /kɯ/ ke /k/ ko /k/ きゃ kya きゅ kyu きょ kyo
sa /sa/ shi /ɕi/ su /sɯ/ se /s/ so /s/ しゃ sha しゅ shu しょ sho
ta /ta/ chi /ʨi/ tsu /t͡sɯ/ te /t/ to /t/ ちゃ cha ちゅ chu ちょ cho
na /na/ ni /ɲi/ nu /nɯ/ ne /n/ no /n/ にゃ nya にゅ nyu にょ nyo
ha /ha/ hi /çi/ fu /ɸɯ/ he /h/ ho /h/ ひゃ hya ひゅ hyu ひょ hyo
ma /ma/ mi /mi/ mu /mɯ/ me /m/ mo /m/ みゃ mya みゅ myu みょ myo
ya /ja/ yu /jɯ/ yo /j/
ra /ɺa/ ri /ɺi/ ru /ɺɯ/ re /ɺ/ ro /ɺ/ りゃ rya りゅ ryu りょ ryo
 wa /ɰa/ wi /i/  we // wo //
/n/,/m/,/ŋ/,/ũ/,/ĩ/,/ɴ/
ga gi gu ge go ぎゃ gya ぎゅ gyu ぎょ gyo
za ji zu ze zo じゃ ja じゅ ju じょ jo
da (ji) (zu) de do ぢゃ (ja) ぢゅ (ju) ぢょ (jo)
ba bi bu be bo びゃ bya びゅ byu びょ byo
pa pi pu pe po ぴゃ pya ぴゅ pyu ぴょ pyo
vu