Chinés

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Chinés

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Parlat en China, Taiwan, Singapor, Indonesia, Filipinas, Japon e autres païses que comptan de comunautats chinesas dins lo mond.
Parlat per mai d'1,3 miliard de personas
Classament pel nombre de locutors 1ena
Tipologia SVO + SOV [1]
Familha lingüistica  -  Lengas sinotibetanas

    -  Lengas chinesas
       -  Variantas del chinés

Estatut oficial
Lenga oficiala de China, Taiwan, Singapor
ISO 639-1 zh (en)
ISO 639-2 (B) chi (en)
ISO 639-2 (T) zho (en)
ISO 639-3 zho (en)
Tipe L (lenga viva)
Mòstra
Article primièr de la Declaracion dels Dreches Umans (vejatz lo tèxt en occitan)

第 一 条

人 人 生 而 自 由, 在 尊 严 和 权 利 上 一 律 平 等。 他 们 赋 有 理 性 和 良 心, 并 应 以 兄 弟 关 系 的 精 神 相 对 待。

Lo chinés o las lengas siniticas (escritura simplificada : 汉语 ; escritura tradicionala : 漢語 ; pinyin : Hànyǔ ; tanben 中文 ; pinyin : zhōngwén ; tèrme sustot emplegat per la lenga escricha) es una familha de lengas mutualament compreensiblas [1] a de grases divèrses.

A l'origina son las lengas indigènas parladas pels chineses Han en China, e constituís una de las doas brancas de la familha de las lengas sinotibetanas. Apr'aquí un cinquen de la populacion mondiala, siá mai d'un miliard de personas, parlan una forma de chinés coma lenga mairala. Los locutors d'aquelas lengas son acostumats a las considerar coma variantas d'una sola lenga.

Totun, per encausa de l'abséncia de compreneson mutuala entre las varietats, l'identificacion de las varietats de chinés coma "dialèctes" e non pas "lengas" es considerada inapropriada per d'unes lingüistas e sinologistas[2]. Los chineses utilitzan lo tèrme fāngyán (方言) per parlar de las varietats del chinés e que se reverta mai que mai per "dialèctes", mas que significa pus precisament "topolèctes", es a dire "lo parlar del luòc", sens consideracion de se fan part o non de la meteissa lenga [2]. Las lengas siniticas se destrian per un naut nivèl de diversitat, e mai que totas las varietats de chinés sián tonalas e analiticas.

Uèi lo jorn, la majoria de las classificacions fachas per aquelas lengas porgisson 7 a 13 grops regionals màgers basats suls desvolopaments fonetics des del chinés mejan. Lo grop amb mai de locutors es lo mandarin (amb apr'aquí 800 milions de locutors), seguit per lo min (75 milions, e.g. lo hokkien e lo teochew), lo wu (74 milions, e.g. lo shanghainés e lo wenzhounés) e lo yue (68 milions, e.g. lo cantonés). Aquels grops son pas intelligibles entre eles. Tanplan, cada grop se pòt deseparar en sosgrops et d'unes sosgrops dins lo meteis grop son pas tanpauc intelligibles entre eles.

Ça que la, existisson de zònas de transicion entre las varietats de sosgrops o grops desparièrs. Dins aquelas zònas, las varietas an de traches lingüistics pro similars e i a une intercompreneson limitada. Per exemple, lo xiang nòu amb lo mandarin del sudoèst, lo wu de Xuanzhou amb lo mandarin de la plana del fluvi Yangze, lo jin amb lo mandarin de las planas centralas, e las varietats divergissentas del hakka amb lo gan.

Diferentas lengas siniticas[modificar | modificar la font]

Las varietats del chinés pòden èsser classificadas en los grops seguents :

Las varietats amb lo tèrme Min fan part d'una familha pus bèla del meteis nom.

Chinés estàndard[modificar | modificar la font]

Per encausa de la diversitat lingüistica, las administracions de l'Empèri chinés de las dinastias Ming e Qing farguèron una lenga escricha comuna a partir de las varietats del nòrd de l'Empèri e que èra emplegada pels foncionaris, valent a dire los mandarins, d'ont aquela varietat a trach son nom actual. D'en prumièr, se basava sustot sus la varietat mièg-jornala parlada a l'entorn de Nanjing qu'èra la capitala dels Ming.

Uèi lo jorn, lo chinés estàndard se basa sul dialècte de Pequin e çò dempuèi lo mitan del sègle 19 pendent l'epòca de la dinastia Qing. Es la lenga oficiala de China, la lenga oficiala de facto de Taiwan, e una de las lengas oficialas de Singapor. Los governaments de China e de Taiwan an per meta de que lo chinés estàndard venguèsse la lenga comuna de totes los locutors de las divèrsas lengas mairalas chinesas. Aital es utilizat per las agéncias governamentalas, pels mèdias e es lenga d'instruccion a l'escòla.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. *David Crystal, The Cambridge Encyclopedia of Language (Cambridge: Cambridge University Press, 1987) , p. 312. “The mutual unintelligibility of the varieties is the main ground for referring to them as separate languages.”
    • Charles N. Li, Sandra A. Thompson. Mandarin Chinese: A Functional Reference Grammar (1989), p 2. “The Chinese language family is genetically classified as an independent branch of the Sino-Tibetan language family.”
    • Jerry Norman. Chinese (1988), p.1. “The modern Chinese dialects are really more like a family of language.
    • John DeFrancis. The Chinese Language: Fact and Fantasy (1984), p.56. "To call Chinese a single language composed of dialects with varying degrees of difference is to mislead by minimizing disparities that according to Chao are as great as those between English and Dutch. To call Chinese a family of languages is to suggest extralinguistic differences that in fact do not exist and to overlook the unique linguistic situation that exists in China."
  2. 2,0 et 2,1 Mair, Victor H. (1991). What Is a Chinese "Dialect/Topolect"? Reflections on Some Key Sino-English Linguistic Terms (PDF). 

Ligams intèrnes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]