Mòstra de Venècia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Lo leon de Venècia, logo de la Mostra

La Mostra Internazionale d'Arte Cinematografica di Venezia idem Mostra di Venezia o mai simplament la Mostra, es un festenal cinematografic, una mòstra d'art cinematografic, que se debana dempuèi 1932 dins la ciutat dels Dògis, al Lido, dins lo ja istoric Palazzo del cinema, per çò essencial.

Coneguèt mantun nom oficial, que lo primièr foguèt Esposizione internazionale d'Arte cinematografica l'annada de sa creacion.
Ne comencèt l'aventura amb la volontat pròpria e determinada de Benito Mussolini, per tal de, bèl primièr, li ne far lo contra a Hollywood, e bèl segond, se trobar de tombadas pel cinèma transalpin amb, que se ne concretizarà d'unas annadas apuèi, la creacion de Cinecittà e los sius complèxe e malhum d'estudios gigantals, en 1936-1937 al sud-èst de la capitala italiana.Sempre dins la meteissa amira de contarotlar o almens dominar lo mercat del filme europèu, e quitament mondial, o aguèssen pogut far... O faguèt tot quitament lo Duce per o s'abastar, amb moltas leis de proteccion de la produccion nacionala.En de badas benlèu per una dominacion planetària,mas pro sufisentas pr'aquò, per n'aver atal fondamentat tot lo cinèma italian.

Leon a l'espèra

Tot lo long de la siá ja longa istòria, n'aguèt lo meriti la Mostra, entre autres e molts, d'abrivar, per exemple, la coneissença del cinèma japonés en Euròpa, en li decernir lo siu trofèu màger, lo Leon d'Aur, a n'Akira Kurosawa per Rashomon tre 1951.
Seguiguèt un autre guerdonat de la recompensa màger nipon, n'Hiroshi Inagaki, amb lo siu Muhomatsu no Issho (idem Lo Buta-buta), en 1958.Tanben se ne floquèron en Kenji Mizoguchi, de dos Leons d'argent en 1953 pel siu cap d'òbra excepcional Ugetsu Monogatari ...Conte de la luna vaira e Sansho Dayu ...L'intendent Sansho l'an seguent, quand los autres festivals europèus ne fasián los refastinhoses, en tot rufir lo siu nas tapat, davant las òbras japonesas, de tan malaisit exportar e comprene, çò disián.Quitament se li n'autregèron pas jamai la recompensa suprèma (malgrat un omenatge postum excepcional de la retrospectiva de son òbra complèta, en 1980...) Lo quite AK tornèt recebre un Leon d'argent per Shichinin no Samurai ...Los sèt samorais en 1954, ex aequo amb lo mèstre de Quiòto.
Ne foguèt aiceste un dels meritis màgers de Venècia de trencar la vision aquela e tant estequida d'Occident fàcias a ailò tot que diferent, autre, e produch d'una civilizacion millenària.Se ne passarà exactament o quasi çò meteis amb los cinèmas indian, corean o chinés, per sonque parlar dels asiatics, mas n'auriam tot parièr pogut parlar del brasilièr, o dels cinèmas arabis, d'Africa, e d'endacòm mai.
Èra lo temps (ne sèm a parlar de las annadas 60 del sègle passat) qu'un François Truffaut, per exemple, al festenal de Canas, voliá pas veire de filmes d'en Satyajit Ray perque, çò disiá, ne vòli pas veire d'istòrias de mond que manjan amb las mans (sic).O s'èra un pecic d'umor trufaldian, d'un Truffaut qu'aital se trufava d'el meteis... o li volèm ben concedir, amb un dobtàs màger totun.
Balalin balalan, plan planin, pian pianino, se ne faguèt endavant la Mostra, fins a n'èsser una de las 3 manifestacions cinematograficas que mai ne comptan al mond, amb lo siu vesin (gaireben...) Festenal de Canas, e la ceremònia de l'Oscar, los Oscars d'Hollywood, a Nuestra Señora de los Ángeles (... Porciunculo... and so on!!) ailaluènh, tan luènh de Sant Marc.

d'un autre leon a la demòra

Las Recompensas[modificar | modificar la font]

Guerdons actuals[modificar | modificar la font]


Guerdons suprimits[modificar | modificar la font]

La Mostra[modificar | modificar la font]

La seleccion[modificar | modificar la font]

Lo Programa[modificar | modificar la font]

La Jurada[modificar | modificar la font]

Lo Palmarès[modificar | modificar la font]

Lo Leon d'Aur[modificar | modificar la font]

citacions[modificar | modificar la font]

Autras recompensas e guerdons[modificar | modificar la font]

citacions[modificar | modificar la font]

A l'entorn del palmarès[modificar | modificar la font]

citacions[modificar | modificar la font]

Premiats famoses[modificar | modificar la font]

Personalitats[modificar | modificar la font]

citacions[modificar | modificar la font]

Filmes[modificar | modificar la font]

citacions[modificar | modificar la font]

Non premiats famoses[modificar | modificar la font]

Personalitats[modificar | modificar la font]

citacions[modificar | modificar la font]

Filmes[modificar | modificar la font]

citacions[modificar | modificar la font]

citacions[modificar | modificar la font]

La Mostra & la Biennale di Venezia[modificar | modificar la font]

citacions[modificar | modificar la font]

Istoria de la Mostra[modificar | modificar la font]

Genèsi[modificar | modificar la font]

Lo periòde faissista[modificar | modificar la font]

citacions[modificar | modificar la font]

1945 - 1968[modificar | modificar la font]

citacions[modificar | modificar la font]

1968 fins ara[modificar | modificar la font]

citacions[modificar | modificar la font]

Impacte mediatic[modificar | modificar la font]

Resson en Itàlia[modificar | modificar la font]

citacions[modificar | modificar la font]

Resson endacòm mai[modificar | modificar la font]

citacions[modificar | modificar la font]

Venècia, Canas & Hollywood[modificar | modificar la font]

citacions[modificar | modificar la font]

Bilanç & perspectivas[modificar | modificar la font]

citacions[modificar | modificar la font]

Citacions[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Bibliografia generala[modificar | modificar la font]

  • Wikisource logo suggestion - curved books.png

Istòria de la Mostra[modificar | modificar la font]

Publicacions de la Mostra[modificar | modificar la font]

Istòria generala del cinèma[modificar | modificar la font]

  • Jacques Legrand: Chronique du cinéma, obratge collectiu bailejat per l'autor, edicion de luxe, 959 pp (de grand format, amb iconografia abondosa e de màger qualitat), edicions Chronique, Boulogne-Billancourt, 1992 (en francés) ... una istòria cronologica del cinèma mondial que çò ne menciona cada an de la Mostra de Venècia e dels sius eveniments màgers... indefugible e essencial...

Documents audiovisuals[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]