Moçajas

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Moussages)
Anar a : navigacion, Recercar
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Moçajas
Moussages

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Chappelle de Jailhac.jpg
Chapela de Jalhac
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 45° 14′ 19″ N, 2° 28′ 17″ E
Superfícia 19,03 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 003 m
860 m
549 m
Geografia politica
País Auvèrnhe Armas d'Auvèrnhe
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe Armas d'Auvèrnhe


Departament
15
Cantal Armas del Departament deCantal
Arrondiment
152
Arrondiment de Mauriac
Canton
1509
de Riòm de las Montanhas, ancianament de Mauriac
Intercom
241500271
Comunautat de comunas del País de Mauriac
Cònsol Gérard Lample
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
273 ab.
Evolucion de la populacion

279 ab.
Densitat 14,35 ab./km²
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 15380
Còde INSEE 15137

Moçajas ( Moussages en francés) es una comuna auvernhata, situada dins lo departament del Cantal e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas vesinas[modificar | modificar la font]

Distanças e posicion relativa
Map pointer black.svgMoçajas
Comuna amb 208 abitants (2000)Osèrs (3,2km)
Comuna amb 176 abitants (2000)Mialet (3,8km)
Comuna amb 576 abitants (2000)Trisac (5,5km)
Comuna amb 269 abitants (2000)Lo Montelh (7,1km)


Perimètre del territòri[modificar | modificar la font]

Comunas confrontantas de Moçajas
Osèrs Trisac
Mialet Moçajas
Anglars de Salèrn Sent Vincenç de Salèrn

Toponimia[modificar | modificar la font]

  • Moçajas. Las fòrmas ancianas son Ecclesia Mosagis, al sègle XII, Mossaghas, en 1333, Ecclesia de Mossagis, en latin, en 1441 o sense data, Mossagii, en latin, en 1441, Mossagiae, en latin, en 1520, Moussayges, en 1632, Mouzages, en 1634, Mossaiges, en 1646, Massages, en 1652, Mossaigues, en 1652, Moussaiges, en 1671, Mussages, en 1673, Moussaige, en 1673 [1]. Las fòrmas en -saige son de francizacions. Moçajas poiriá venir d'un nom latin d'òme Mottius amel sufixe -aca, mas tant Dauzat e Rostaing que los Féniés son prudents [2],[3]; Delamarre cita tanben los noms gallés Mottios e Moccios, a prepaus de noms aparentats (en [mus-] (lo resultat fonetic es identic) [4]. Moçajas èra doncas probablament una anciana granda proprietat antica qu'aviá per mèstre Mottius, Mottios o Moccios. Dins *Mottiaca, -ca se sonorizèt en -ga (fin del sègle IV ?), pueis -ga se palatalizèt en -ja (sègles V e VI ?). L'IEO Cantal dona la grafia Mossajas, mas las règlas graficas d'Alibèrt fan escriure Moçajas. La prononciacion, notada a Osèrs, es [mu'saʒa] [5].
  • Jalhac. Las fòrmas ancianas son Jalihac, en 1634, Jaliac, en 1652, Jalhac, en 1671, Jailliat, en 1713 o sense data, Ialliac, en 1713, Iallat en 1714 o sense data, Jallac, en 1714, Jalliac, en 1758 [6]. Las fòrmas ancianas son pas anterioras al sègle XVII, mas coma i a pas d'autre Jalhac a l'entorn, lo nom es probablament pas un transferiment. Es doncas la varianta nòrd-occitana de Galhac, explicable per un nom latin d'òme Gallius (o gallés Gallios) amb lo sufixe -acum [7],[8],[9], latinizacion del sufixe gallés -āco(n). Jalhac èra donc probablament una anciana granda proprietat antica qu'aviá per mèstre Gallius o Gallios.
  • Fressanges. Las fòrmas ancianas son Freilinges, en 1654, Freyssenges, en 1659, Freisenges, en 1663, Freyssanges, en 1669, Fressanges, en 1713, Frayssanges, en 1714, Fressange, en 1856 [10]. Las fòrmas en -ange(s) son pusleu tardivas e probablament analogicas (los noms en -anges/-anjas derivats de -anicum, -anicam), ajudadas per la prononciacion francesa de -en- e las pus ancianas son en Frei-/Frey-/Fray-, çò que mena a un derivat de fraisse, *Fraissinjas, l'equivalent dels Fraissinhas o Fraissenhas pus meridionals, eiretèirs del latin fraxinus + sufixe collectiu -ea. Per Fraissinhas, veire lo Dauzat [11]. La grafia (Fraissenjas ?) depend de la prononciacion.

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
1995 2020 Gérard Lample divèrs dreita retirat de la foncion publica
març 1971 1995 Roger Layac    
  1971      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 273, totala: 279
Picto infobox character.png
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
975 797 1 098 1 024 1 151 1 153 1 055 990 1 041
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
914 973 824 925 915 972 1 045 1 079 1 014
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 017 1 042 1 002 812 751 738 636 564 513
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
511
502
418
378
319
293
270
266
264
270
2009 2010
267
274
269
276
{{{2 014}}}
{{{2 014tot}}}
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a011351496860l7is1R
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 484
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 149
  4. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 199, 202, 303, 358
  5. enquèsta Sivadon abrial 2018
  6. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a011351496859wwqHsT
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 308
  8. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 121
  9. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 154, 297 e 347
  10. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a011351496858BF1CZG
  11. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 300