La Chapèla d'Alanhon

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

La Chapèla d'Alanhon
La Chapelle-d'Alagnon

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Chateau du Jarrousset vue Nord-Est.JPG
Lo chastèl de Jarosset.
Defautoc.png
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 45° 06′ 30″ N, 2° 53′ 50″ E
Superfícia 9,2 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 124 m
880 m
860 m
Geografia politica
País Auvèrnhe Armas d'Auvèrnhe
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups, ancianament d'Auvèrnhe
Departament
15
Cantal Armas del Departament deCantal
Arrondiment
153
Sant Flor
Canton
1512
Murat
Intercom
241501063
Hautes Terres Communauté, donc benlèu Tèrras Naltas / Nautas Comunautat 200066637
Cònsol Gérard Pouderoux
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
243 ab.
Evolucion de la populacion

258 ab.
Densitat 26,41 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 15300
Còde INSEE 15041

La Chapèla d'Alanhon (oficialament en francés La Chapelle-d'Alagnon) z-es 'na comuna auvernhata, situada dins lo departament del Cantal e la region d'Auvèrnhe Ròse Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas vesinas[modificar | modificar la font]

Distanças e posicion relativa
Map pointer black.svg La Chapelle-d'Alagnon
Comuna amb 135 abitants (2000)Virargues
(2,2 km)
Comuna amb 2053 abitants (2000)Murat
(2,3 km)
Comuna amb 91 abitants (2000)La Vaissenet
(2,9 km)
Comuna amb 129 abitants (2000)Chastèl
(3,7 km)
Comuna amb 467 abitants (2000)Ussèl
(4,2 km)
Comuna amb 235 abitants (2000)Cèlas
(5,1 km)
Comuna amb 103 abitants (2000)Chavanhac
(5,2 km)
Comuna amb 435 abitants (2000)Chinargues
(6,0 km)


Perimètre del territòri[modificar | modificar la font]

Comunas confrontantas de La Chapèla d'Alanhon
Virargues
Murat La Chapèla d'Alanhon Cèlas
Alba Pèira e Bredòm La Vaissenet Ussèl

Toponimia[modificar | modificar la font]

Lo nom es atestat en 1365, La Capella de Lanho.[1] Lo mot chapèla agèt los sens successius de « partida de la gleisa de Tors que gardava lo mantèl, la cappa, de Sant Martin, de « partida de gleisa amb un autar segondari », pueis de « petita gleisa ». Lo determinant, Alanhon, es lo nom d'un riu.[2] Sovent, lo nom de chapèla marca l'anciana preséncia d'una gleisa qu'èra una annèxa d'una gleisa parochala.

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2014 2020 Gérard Pouderoux divèrs dreita agricultor
març 2008 2014 Philippe Coudon    
març 2001 2008 Marie Loubières    
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qu'èra del canton de Murat, i demorèt.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 243, totala: 258
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
479 397 411 413 434 389 403 405 408

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
401 369 382 349 362 379 373 380 432

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
403 411 376 344 339 344 328 333 289

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
272
264
239
246
236
250
242
241
240
247
2009 2010
239
246
239
246
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. IEO Cantal, Communes Cantal.xls.pdf
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 143