Sanch Ipòlit

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Sanch Ipòlit
Saint-Hippolyte
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista de la gleisa de Sanch Ipòlit.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 13′ 30″ N, 2° 42′ 18″ E
Superfícia 13,92 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 336 m
1 002 m
879 m
Geografia politica
País  Auvèrnhe
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe Armas d'Auvèrnhe
Departament
15
Cantal Armas del Departament deCantal
Arrondiment
152
Arrondiment de Mauriac
Canton
1515
Riòm de las Montanhas
Intercom
241500255
Comunautat de comunas del País Gençana 241500255
Cònsol Jean-Jacques Gemarin
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
110 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

113 ab.
Densitat 7,69 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 15400
Còde INSEE 15190

Sanch Ipòlit[1] (Saint-Hippolyte en francés) es una comuna auvernhata, situada dins lo departament del Cantal e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Sanch Ipòlit
Comuna amb 286 abitants (2000)Chailada
(1,8 km)
Comuna amb 207 abitants (2000)Apchon
(2,9 km)
Comuna amb 184 abitants (2000)Colandre
(3,9 km)
Comuna amb 165 abitants (2000)Marchastèl
(6,9 km)
Comuna amb 220 abitants (2000)Lo Claus
(6,9 km)
Comuna amb 226 abitants (2000)Sant Saturnin
(8,0 km)

Perimètre del territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas confrontantas de Sanch Ipòlit
Apchon
Colandre Sanch Ipòlit Chailada

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Sanch Ipòlit. Las fòrmas ancianas son Sanctus Hippolithus, en 1267, Sanctus Ypolitus, en 1333, Sanctus Ypollitus, en 1425, Sainct-Yppolite, en 1513, Sanctus Hipolitus, en 1517, Sainct-Yppolitte, en 1518, Sainct-Sippoly, en 1559, Sainct-Ypolite, en 1637, Sainct-Hyppolite, en 1665, Sainct-Hypolite, en 1678, Saint-Cipoly, en 1770, Saint-Hipolitte, en 1778.[2] I a pauc de fòrmas utilas e las fòrmas pus ancianas son pas totjorn las que pòrtan mai d'informacion. Las de 1559 e de 1770 ensajan de representar Sanch Ipòlit. Sanch Ipòlit siaguèt un martir del sègle III. I a pasmens d'autres sants del mesme nom [3],[4]. La prononciacion, notada a Apchon e a Senta Amandina, es [senc i'pɔgə] ([senc] = « sentch ») [5]. L'alteracion de -l- intervocalica es regulara e l'auvernhat naut pòt pas prononciar la finala atòna -i (l'òli se ditz ['lɔgə]). Probable que chal escriure Sench Ipòlit ?
  • Sélins (nom en francés). Las fòrmas ancianas son Villa Salhens, 1277, Le Celhens, en 1514, Mansus de Selhens, Montana et molendinum de Salhens, en 1516, Le Sailhens, en 1585, Le Selhians, en 1596, Salhans, en 1629, Salins, en 1671, Sélins, en 1777, Sailhans, en 1784, Vacherie de Salins (mapa de Cassini) [6]. Lo vialatge sembla ben èsser l'equivalent de Salhens (Droma), de Saillant (Puèi de Doma) (Sailhen, en 1381), de Sallent, de Sallén de Galligo, de Sellent, etc, e lo sens pòt èsser de « nauçada que fòrma un salhent, un sortent » o de « riu rapide o que tomba en pissarela, en cataracta » [7],[8]. Lo segond sens, citat en auvernhàs coma arcaïsme (velha paraula) per lo diccionari Omelhièr, deu èsser lo bon. Mas aquò nos ditz pas se la fòrma anciana es demorada dins la prononciacion; se n'èra aital, la grafia seriá Salhents (pusleu que Salhens).

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

  • La comuna de Sélins (nom francés) fuguèt annexada a Sanch Ipòlit per ordenança reiala del 26 de junh 1836.[6]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2001 2014 Jean-Jacques Gemarin LR agricultor
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qu'èra del canton de Riòm de las Montanhas, i demorèt.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 107, totala: 108

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
420 395 525 455 700 720 689 718 670

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
697 655 640 617 591 609 596 583 598

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
607 603 630 601 534 507 465 361 373

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
281
235
209
149
140
124
Cercar
114
112
114
2009 2010
110
112
108
110
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Demografia Sélins[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
290 226 284 231 - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
Cercar
Cercar
Cercar
2009 2010
Cercar
Cercar
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • Lo n° INSEE es estat chamjat per de rasons practicas
  • Tanleu 1831, Sélins èra recensat amb Sanch Ipòlit

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. IEO Cantal, Communes Cantal.xls.pdf
  2. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a011351496862jRmSdH
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 604
  4. https://nominis.cef.fr/contenus/saint/1661/Saint-Hippolyte-de-Rome.html
  5. enquèsta Sivadon 2018
  6. 6,0 et 6,1 http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a011351496862Og9mj7
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 582
  8. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 369