Briude

Aqueste article es redigit en auvernhat.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vila d'Occitània
Briude
Brioude
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La gleisa Sant Julian de Briude.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 17′ 42″ N, 3° 23′ 06″ E
Superfícia 13,52 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
622 m
421 m
414 m
Geografia politica
País  Auvèrnhe
Contrada Brivadés
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
43
Naut Léger Armas deu Departament de Naut Léger
Arrondiment
431
Briude (sosprefectura)
Canton
4397
burèu centralizator delh canton de Briude (Briude Nord e Sud davant 2015)
Intercom
244301032
CC de Briude Sud Auvernhe (residéncia)
Cònsol Jean-Luc Vachelard
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
6 681 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

7 015 ab.
Densitat 492,38 ab./km²
Autras informacions
Gentilici brivadés -esa; briudés, briudes ? (atestat per lo patronime)
Còde postal 43100
Còde INSEE 43040
Briude

Briude (Brioude en francés) z-es 'na vila d'Auvèrnhe administrada (amb lo títol de sosprefectura) pelh departament delh Naut Léger e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Pont sobre Alèir

Briude z-es 'na sosprefectura delh Naut Léger. Z-es situada a rasa delh riu d'Alèir e son nom ancian de Brivate ven justament delh celtic que vòl dire "la proprietat delh pònt". Lo pònt èra a Velha Briude.

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Briude Briude
Comuna amb 664 abitants (2013)Paulhac
(3,1 km)
Comuna amb 1019 abitants (2013)Fontannes
(3,1 km)
Comuna amb 855 abitants (2013)La Mòta
(3,6 km)
Comuna amb 1236 abitants (2013)Velha Briude
(3,8 km)
Comuna amb 276 abitants (2013)Beaumont
(4,0 km)


Perimètre delh territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : Brivas en 468, Basilicam S. Juliani Arverni martyris... expetivit..., ad Brivatensem vicum alh secle VI, Brivatim (idem), BRIVATE VICO alh secle VII (moneda merovingiana), BRIVICES, BITIRITES (denièrs de Guilhèm lo Piós, comte d'Auvernhe), Bridda, S. Juliani castrum (secle X), Privata en 1155, Bride alh secle XII, Briude en 1220, Brida en 1254, Brivata S. Juliani en 1260, Priude en 1320, La gleyza de Breude, Breyde, Breyude en 1341, Brioudes en Alvergne en 1365, Briode en 1366, etc [1].
Segon Dauzat, Briude ven del gallic briva, « pònt » ambelh sufixe gallic « e pregallic » -ate (lo pònt èra a Velha Briude) [2].
Segon Xavier Delamarre, l'etime es Brīuate, -tis e lo sens es « proprietat delh pònt » [3].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

De fondacion romana, Briude fuguèt un lòc de pelerinatge en onor de Sant Julian. 'Quò-es donc un lòc amb d'importants vestigis arqueologics.
En 1789, Briude fasiá partida de la província d'Auvernhe e dependiá delh presidiau de Riam. Èra chapluòc de l'eleccion e subdelegacion de son nom. Sa gleisa collegiala, chapluòc d'un archipreirat de la diocèsi de Sant Flor, èra delh vocable de Sant Julian. En mai d'aquela gleisa, Briude comptava sèt gleisas parochalas : Sant Laurenç, Sant Pèire, Nòstra Dòna, Sant Jacme, Sant Joan de l'Òrde de Jerusalèm, Sant Genèst e Sant Preget [1].

Eraldica[modificar | Modificar lo còdi]

Escut de Briude

Blasonament : D'aur amb doas claus de sable adossadas e acompanhadas d'una floralis delh mèsme.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista delhs cònses successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
mai de 2020 (2026) Jean-Luc Vachelard divèrs dreita provisor de licèu, president de la
CC de Briude Sud Auvernhe (2020-)
junh de 1995 2020 Jean-Jacques Faucher divèrs dreita president de la
CC de Briude Sud Auvernhe (?-2020)
març de 1989 1995 Pierre Chambon PS  
març de 1983 1989 Jean-Paul Chambriard UDF senator (1983-1996)
març de 1971 1983 Louis Eyraud PS deputat (1976-1978)
1964 1971 Joseph Jalenques    
1947 2 de junh de 1964
(mòrt en foncions)
Paul Chambriard divèrs dreita senator (1946-1959)
  1947      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 6657, totala: 7042

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
4 983 5 386 5 486 5 132 5 099 5 247 4 940 4 962 4 804

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
4 928 4 950 4 932 4 616 4 747 4 987 5 102 4 928 4 963

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
4 841 4 865 4 903 4 754 5 104 5 113 5 039 5 623 5 687

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
6 184
7 195
7 773
7 483
7 285
6 820
6 688
6 677
6 676
7 074
2009 2010
6 670
7 057
6 664
7 032
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 6681 abitants e la densitat èra de 494,16 ab/km².

Monuments e lòcs toristics[modificar | Modificar lo còdi]

Basilica de Sant Julian
  • Basilica de Sant Julian : 'quò-es la pus granda glèisa romanica d'Auvèrnhe (74 m de longor). Fuguèt bastida entre los sègles XI e XIV.
  • Estau de la Detela (colleccion sobre aqueste tèma).
  • Estau delh saumon e de la rivièra : 'quò-es un musèu-aquarium sobre los salmons de l'Atlantics, espècia menaçada e protegida dins la region.

Embessonnatges[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 et 1,1 Augustin Chassaing, Antoine Jacotin Dictionnaire topographique... de la Haute-Loire, 1907, p. 44 https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392965/f93.item
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 117, a Brive
  3. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 90 e 333