Deja

Aqueste article es redigit en auvernhat.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Desges)

Vilatge d'Occitània
Deja
Desges
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 01′ 05″ N, 3° 27′ 11″ E
Superfícia 16,83 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 177 m
720 m
662 m
Geografia politica
País  Auvèrnhe
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
43
Naut Léger Armas deu Departament de Naut Léger
Arrondiment
431
Briude
Canton
4317
Gòrjas d'Alèir-Gevaudan (Pinòus davant 2015)
Intercom
244301057
CC de las Ribas delh Naut Alèir
Cònsol Joseph Vissac
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
58 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

63 ab.
Densitat 3,57 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 43300
Còde INSEE 43085

Deja (Desges en francés) z-es una comuna auvernhassa situada dins lo departament del Naut Léger e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Desges Desges
Comuna amb 81 abitants (2000)Tailhac
(2,8 km)
Comuna amb 33 abitants (2000)Chaselas
(3,0 km)
Comuna amb 60 abitants (2000)Auvers
(4,6 km)
Comuna amb 236 abitants (2000)Pinòus
(4,9 km)
Comuna amb 126 abitants (2000)Pébrac
(4,9 km)
Comuna amb 368 abitants (2000)Venteuges
(5,3 km)
Comuna amb 138 abitants (2000)La Becèira
(5,9 km)


Perimètre delh territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas confrontantas de *Deja
Pinòus Talhac
*Deja Chaselas (Naut Léger)
Auvers Ventuège

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son Ecclesia de Dega alh secle XII, Deghe en 1379, Desghe en 1398, Desja en 1401, Parochia Degiæ en 1457, Dege en 1461, Ecclesia parochialis B. Stephani Degiæ en 1505 [1].
Segon Dauzat e Rostaing, Desges ven delh nom de l'aiga que la travèrsa [2] (Deia en 1248, Dege en 1464 [1]).
Segon Xavier Delamarre, Desges, l'aiga, ven de *Dēuiā, la divessa, femenin de *dēiuos, dieu, amb evolucion romanica normala de [ui] > [vj] a [ʒ] [3].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

En 1789, Deja (o Dèja ?) dependiá de la província d'Auvernhe, de l'eleccion de Briude, de la subdelegacion de Lanjac e delh ressòrt delh presidial de Riam. Sa gleisa parochala, diocèsi de Sant Flor e archipreirat de Lanjac, èra delh vocable de Sant Estève (Estèfe ?); lo prior de La Vòuta presentava a la cura [1].


Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista delhs cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 1989 2026 Joseph Vissac    
  1989      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 60, totala: 61

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
499 380 486 544 526 543 483 500 435

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
460 405 467 428 436 418 436 406 381

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
395 347 367 290 278 229 203 207 162

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
125
89
72
76
74
79
83
85
78
83
2009 2010
70
74
63
67
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 58 abitants e la densitat èra de 3,45 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 1,1 et 1,2 Augustin Chassaing, Antoine Jacotin Dictionnaire topographique... de la Haute-Loire, 1907, p. 105-106 https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392965/f154.item
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 244
  3. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 136 e 343