Vejatz lo contengut

Sant Pal de Chalancon

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Sant Pal de Chalancon
Saint-Pal-de-Chalencon
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 21′ 27″ N, 3° 57′ 27″ E
Superfícia 28,95 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
978 m
890 m
700 m
Geografia politica
País Velai Armas de Velai
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
43
Naut Léger Armas deu Departament de Naut Léger
Arrondiment
433
Sinjau
Canton
4303
Bas de Bassès
Intercom
244301065
de Rochebaron à Chalençon
Cònsol Pierre Dantony
(2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
1 015 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 031 ab.
Densitat 35,58 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 43500
Còde INSEE 43212

Sant Pal de Chalancon[1] [2] o, mens segur, Sant Pal de Chalencon[3] (Saint-Pal-de-Chalencon en francés) z-es una comuna velaiesa, situada dins lo departament del Naut Léger e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Situada al crosament de doas regions : Auvèrnhe e Ròse-Aups, al sud dels Monts del Forés, al còr de la Val de l'Ança, a 887 m d'altitud, a mièg camin entre Lo Puèi de Velai e Saint-Étienne, Sant Pal de Chalancon, vila pitoresca, ocupa un luòc priviliegiat a las pòrtas del Velai, près del Parc Natural del Liuradés Forés, e procurant quietud e plasers de la natura als visitaires tot en revelant l'especificitat dels grands espacis que caracteriza l'endrech.

Quilhat al som d'un esperon rocós, Sant Pal de Chalancon s'ofrís com una ròsa roja que fa petar lo sieu corset verd, a descobrir, a apreciar.

Situada a proximitat de las comunas de Naut Léger : Crapòna, Tiranges, Boisset, Sent Andrieu de Chalencon que dependián dels senhors de Chalancon. I a un castèl del S. X que s'i accedís pel pont del Diable.

Comunas vesinas

[modificar | Modificar lo còdi]
Distàncias e posicion relativa
Distàncias e posicion relativa
Saint-Pal-de-Chalencon Saint-Pal-de-Chalencon
Comuna amb 370 abitants (2000)Apinac
(4,1 km)
Comuna amb 262 abitants (2000)Boisset
(4,2 km)
Comuna amb 437 abitants (2000)Tiranges
(6,3 km)
Comuna amb 541 abitants (2000)Sauvessanges
(7,7 km)
Comuna amb 644 abitants (2000)Estivarelhas
(7,7 km)


Durant lo periòde revolucionari de la Convencion nacionala (1792-1795), la comuna portèt lo nom de Montalet[4].


Administracion

[modificar | Modificar lo còdi]
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Pierre Dantony    
març de 2001 2008      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1030, totala: 1059

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
2 048 2 167 2 338 2 192 2 416 2 400 2 467 2 516 2 485

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2 355 2 541 2 474 2 222 2 286 2 154 2 253 2 277 2 322

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2 156 2 126 2 070 1 743 1 723 1 635 1 519 1 454 1 368

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 301
1 206
1 039
1 043
1 029
1 046
1 018
1 014
1 009
1 039
2009 2010
1 014
1 044
1 018
1 048
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments

[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. http://bartavel.com/tresor/5.Noms%20propres.pdf
  2. https://web.archive.org/web/20231104200035/https://www.saint-pal.com/spc-it-commune.histoire.duffieux.cedille.html
  3. Institut d'Estudis Occitans, Comission Toponimica Occitana, Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana. Cèrca «Sant Pal de Chalancon».
  4. Sant-Pal-de-Chalencon Al sit Dels vilatges de Cassini a las comunas d'uèi de l'EHESS, consultat lo 20 de julhet de 2012.