Relhac (Cantal)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Reilhac (Cantal))
Anar a : navigacion, Recercar
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Relhac
Reilhac

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
01018 Reilhac vue de Gabre.jpg
Relhac vist de Gabre (comuna de Naucèla).
Defautoc.png
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 44° 58′ 28″ N, 2° 25′ 19″ E
Superfícia 8,89 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
867 m
660 m
582 m
Geografia politica
País Auvèrnhe Armas d'Auvèrnhe
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe Armas d'Auvèrnhe


Departament
15
Cantal Armas del Departament deCantal
Arrondiment
151
Orlhac
Canton
1527
de Naucèla, ancianament de Jussac
Intercom
241500230
Comunautat d'Aglomeracion de la Conca d'Orlhac 241500230
Cònsol Jean-Pierre Picard
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
1 096 ab.
Evolucion de la populacion

1 126 ab.
Densitat 123,28 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 15250
Còde INSEE 15160

Relhac (oficialament en francés Reilhac) es una comuna auvernhata, situada dins lo departament del Cantal e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas vesinas[modificar | modificar la font]

Distanças e posicion relativa
Map pointer black.svgRelhac
Comuna amb 1925 abitants (2000)Naucèla (1,6 km)
Comuna amb 1820 abitants (2000)Jussac (1,6 km)
Comuna amb 28943 abitants (2000)Orlhac (5,4 km)
Comuna amb 1079 abitants (2000)Sant Simon (5,5 km)
Comuna amb 725 abitants (2000)Marmanhac (5,9 km)


Perimètre del territòri[modificar | modificar la font]

Comunas confrontantas de Relhac
Jussac
Relhac Sant Simon
Crandèla Naucèla

Toponimia[modificar | modificar la font]

Las fòrmas ancianas son Rillacum, en latin, en 999, Ralhacum, en latin, en 1402, Relhacum, en latin, en 1466, Reilhact, en 1522, Rillac, en 1525, Relhac, en 1566, Relhiac, Relliac, en 1624, Relihac, en 1626, Rellihac, Rilhac, en 1628, Reliac, en 1656, Reilhac, en 1679, [1]. Relhac ven d'un nom d'òme latin, Regilius o Regulius, amb lo sufixe -acum [2],[3], latinizacion del sufixe gallés -āco(n). Relhac èra donc probablament una anciana granda proprietat antica qu'aviá per mèstre Regilius o Regulius. D'unas atestacions en Ri- correspondon probablament a una realitat fonetica. Los noms de meteissa origina an sovent un tal vocalisme (Rilhac de Las Tors, Rilhac de Sentria, Rilhac de Trainhac, Rillé, Rillieux-la-Pape, etc).

  • Relhaguet (fòrmas ancianas Mansus de Ralhaguet, en 1402, Relhaguie, en 1517, Relaguet, en 1583, Relliaguet, en 1622, Relhagué, en 1623, Reillaguet, en 1626, Reilhaguetz, en 1629, Reilliaguet, en 1632, Reliaget, en 1635, Reilhaguet, en 1679, Riliaguet, en 1690, Relhaguet, en 1773, etc [4]) es un diminutiu de Relhac.
  • Messac. Las fòrmas ancianas son tròp tardivas e tròp francesas : Missac-lez-Reilhac, en 1628, Chasteau de Messac, en 1629, Meissac, en 1867 [5]. Messac es benlèu format del nom d'òme gallés Mascios o Mastios, citats per Delamarre [6] amb lo sufixe gallés -āco(n). Anciana proprietat antica ?
  • Onsac. Las fòrmas ancianas son Onsac, en 1531, Onsat (mapa de Cassini, a la fin del sègle XVIII), Ouzac, en 1857 [7]. La prononciacion es ns- o -nz- ? Sufixe gallés -āco(n) o atraccion grafica ? S'es una anciana proprietat gallo-romana, lo nom del mèstre poiriá èsser Onicius o *Unitius, citats per Dauzat e Rostaing [8].

Istòria[modificar | modificar la font]

  • De 1972 a 1982, Relhac fusionèt amb Naucèla (comuna de Naucèla e Relhac, oficialament en francés Naucelles-Reilhac), puèi tornèt venir comuna en 1982 [9]. La comba de Vaurelhas (amb La Reginie, Tourtoulou), siá quicòm coma 200 ectaras, siaguèt conservada per Naucèla quand las doás comunas siaguèron separadas tornamai.

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
1989 2020 Jean-Pierre Picard PS retirat foncion publica
  1989      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Relhac siaguèt successivament dels cantons d'Orlhac, en 1793, d'Orlhac-sud, en 1801, d'Orlhac-1, en 1973, de Jussac, en 1985 [10] e, dempuèi la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna es del canton de Naucèla.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1096, totala: 1126
Picto infobox character.png
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
813 724 794 855 737 745 679 720 664
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
660 652 632 657 618 566 566 531 554
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
503 458 445 415 424 397 352 407 411
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
463
538

768
901
957
983
987
1 013
1 047
2009 2010
1 038
1 072
1 064
1 098
{{{2 014}}}
{{{2 014tot}}}
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • 1968-1982 : veire Istòria.

Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a01135149686120X5ue
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 561
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 138, per Reillane, amb un sufixe diferent
  4. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a0113514968613Vc5nF
  5. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a0113514968602CJ4U3
  6. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 192
  7. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a0113514968601eGE0o
  8. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 508, a Ontex e Onzain
  9. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=28822
  10. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=28822